Conceptes Clau de Nietzsche i Ortega y Gasset

Conceptes Filosòfics de Nietzsche

El Lleó

Animal que es desfà de càrregues opressores i antinaturals. Lluita contra el seu darrer déu: la moral i els valors. És l'home que crea la seva llibertat dient «no», que s'allibera dels seus jous, que després de la lluita diu «jo vull...». Però el lleó es transformarà en nen.

El Nen

Representa la voluntat creadora i espontània, la llibertat vertadera, no la llibertat que consisteix únicament a reaccionar contra alguna cosa. El nen representa l'existència com a aventura i com a joc; és el natural i sincer dir «sí» a la vida.

Voluntat de Poder

Significa voluntat de domini, de força, de potència vital. La vida és una energia inquieta que constantment crea noves formes de vida i en destrueix d'altres, i la vida més forta i més agressiva és la que fa valer la seva llei. Poder dels creadors: poder que sense cap esforç s'ensenyor_eix_ de la situació per la seva pròpia grandesa. La voluntat de poder s'oposa a la voluntat d'igualtat. Com més poderosa i creadora sigui una vida, més imposarà jerarquia i desigualtat.

Etern Retorn

Vol dir que els cicles temporals, que comencen i acaben constantment, es repeteixen de manera infinita. Cada persona, condemnada a desaparèixer del món, hi tornarà en el proper cicle i tornarà a viure la mateixa vida, en els mateixos llocs, en la mateixa època i amb els mateixos esdeveniments, i aquest retorn o repetició s'anirà produint eternament. És a dir, la infinita repetició de tot el que existeix.

Transmutació dels Valors

Proclama la importància dels valors dionisíacs i considera falsos els valors acceptats per la societat. La vida serà el fonament últim de tots els valors.

Moral de Senyor

És la moral noble, que jutja amb la contraposició bo/dolent. Hi és bo tot el que eleva l'individu, tot el que es basa en l'afirmació i acceptació de la vida. Bo és igual a noble, bell i feliç, i dolent el contrari.

Moral de l'Esclau

És la moral de la mediocritat, una moral amarada d'instint de venjança contra la vida superior. Glorifica tot el que fa suportable la vida als dèbils. És també la moral de la democràcia: vol igualar totes les persones. Allò bo és igual a pobre, mancat, impotent, malalt, lleig...

Filosofia d'Ortega y Gasset

Objectiu Central: Raciovitalisme

Aconseguir una síntesi equilibrada entre cultura i espontaneïtat, entre raó i vida. D'aquí que la seva posició filosòfica es conegui amb el nom de raciovitalisme, el sistema de la raó vital. Això reivindica l'experiència vital i històrica de l'individu davant l'abstracció i impersonalitat de la cultura, sense treure en cap moment l'essencial valor que té la cultura en la vida humana. El mateix problema es presenta en l'àmbit filosòfic entre la filosofia dogmàtica (racionalista o idealista) i l'escèptica o relativista (allò racional i allò irracional).

Filosofia Dogmàtica

Considera que existeix una veritat o realitat fixa i permanent que només es pot assolir per mitjà de les coses (realisme) o bé perquè la raó la dota d'estructura, oblidant tots aquells factors circumstancials de la vida que escapen de la raó.

Filosofia Escèptica o Relativista

Té en compte els aspectes irracionals de la vida com allò que la fa real i autèntica. Quan parlem de vida, ens referim a la vida d'algun individu concret (es perd la universalitat i l'objectivitat pròpies de la raó, perquè aquests aspectes són accessibles per mitjà de les facultats subjectives de cadascú, de manera que condueixen a posicions escèptiques).

Perspectivisme

La realitat no és ni únicament objectiva ni subjectiva; és una síntesi entre objectivitat i subjectivitat: la perspectiva que un subjecte té de les coses que l'envolten. És a dir, la realitat per a aquest subjecte.

Jo i Circumstància

El jo no és ni el cos ni l'ànima (són instruments més pròxims dels quals se servirà el jo). És essencialment temporal: viu el present recolzant-se en el passat i dirigint-se cap al futur. El jo no és com el fet, sinó quelcom que es fa i que es fa a si mateix. Jo = allò que vols arribar a ser.