Conceptes Clau de Psicologia: Freud, Maslow i Intel·ligència

Teories de la Personalitat: Freud i Maslow

La personalitat segons Sigmund Freud

Elements de la personalitat

• Allò: És la part incontrolable de nosaltres, no forma part de la consciència, però és una de les parts més importants, ja que genera desitjos contínuament i els vol satisfer immediatament. Acostumen a ser desitjos sexuals i es regeix pel principi de plaer. L'Allò és la part de l'iceberg que no es veu.
• Jo: Es regeix pel principi de realitat. És la part que adapta l'Allò a la realitat, el frena i representa la raó. Per exemple, davant d'un impuls de l'Allò, el Jo avalua les conseqüències i indica com satisfer les necessitats de manera acceptable.
• Superjò: Són els valors i les conductes socialment i moralment permeses. És la consciència moral que ens reprimeix certs actes i ens fa sentir culpables.

La punta de l'iceberg que veiem són el Jo i el Superjò.

Frustració

És l'estat de malestar i angoixa que sorgeix quan no s'aconsegueix un objectiu desitjat.

Etapes psicosexuals

• Fase oral (fins als 2 anys): El nadó sent plaer en estimular la boca, per exemple, en succionar el pit de la mare.
• Fase anal: El nen sent plaer en expulsar els excrements.
• Fase fàl·lica (5-6 anys): El plaer es desplaça cap als genitals. És el moment en què descobreixen els seus òrgans i pot aparèixer l'enamorament de la mare i la rivalitat amb el pare (complex d'Èdip).
• Fase genital (a partir dels 12 anys): Els òrgans sexuals maduren i es passa a una època fèrtil. La zona erògena torna als genitals i comença l'atracció sexual cap a altres persones.

La teoria de les necessitats de Maslow

Abraham Maslow, l'autor més destacat de la psicologia humanista, va classificar les necessitats humanes en 5 nivells que s'han de satisfer de manera progressiva. Si aquestes carències no se satisfan, poden sorgir problemes psicològics i emocionals.

1. Necessitats fisiològiques: Són les necessitats bàsiques com beure, menjar, dormir, no passar fred, el sexe, etc.
2. Necessitats de seguretat: La necessitat de sentir-se protegit. Al principi, la proporciona la família, però també es busca en altres entorns.
3. Necessitats socials: Agrupen les necessitats d'amor, d'afecte i de pertinença; sentir-se acceptat, considerat i respectat.
4. Necessitats d’autoestima: La necessitat de tenir confiança en un mateix, assolir fama, prestigi i que la feina sigui valorada. És la cerca del reconeixement.
5. Necessitats d’autorealització: És el desig de desenvolupar tot el potencial personal, de ser cada vegada més el que un és i de millorar (per exemple, arribar a ser un cap o un director).

La Intel·ligència i la Memòria

Factors de la intel·ligència

La intel·ligència es compon de diversos factors, com ara:

• Numèric
• Verbal
• Espacial
• Abstracte
• Memòria

Tipus de memòria

• Sensorial: Dura pocs segons. És informació que captem immediatament i que després oblidem.
• A curt termini: Dura uns 20 segons. Tot i ser breu, és la memòria que ens permet actuar i relacionar-nos en la vida quotidiana.
• A llarg termini: És una memòria organitzada i de llarga durada on s'emmagatzemen els records i coneixements importants.

Intel·ligència emocional

Comprèn diverses capacitats:

• Autoconeixement: Conèixer les pròpies emocions.
• Autocontrol: Controlar les emocions i els sentiments.
• Automotivació: Tenir un objectiu i perseguir-lo amb determinació.
• Empatia: Comprendre i compartir els sentiments dels altres.

Les intel·ligències múltiples

Segons Howard Gardner, existeixen diferents tipus d'intel·ligència que es poden desenvolupar:

• Intel·ligència musical
• Intel·ligència lingüística
• Intel·ligència logicomatemàtica
• Intel·ligència espacial
• Intel·ligència corporal-cinestèsica
• Intel·ligència interpersonal
• Intel·ligència intrapersonal
• Intel·ligència naturalista

Mecanismes de defensa

Són estratègies psicològiques inconscients per fer front a l'ansietat.

Repressió

Impedir que pensaments o sentiments dolorosos entrin a la consciència. S'intenta oblidar el problema pensant en una altra cosa. Exemple: t'enfades amb algú i, per no estar trist, t'evadeixes pensant en altres coses.

Negació

Ignorar realitats desagradables per no haver-s'hi d'enfrontar. Exemple: si una persona no et cau bé, no li dones importància.

Racionalització

Justificar accions pròpies perquè se sap que no seran acceptades pels altres. Exemple: fas una cosa malament i poses una excusa.

Fantasia

Imaginar que s'ha assolit un objectiu desitjat però no aconseguit. Exemple: a la persona que t'agrada no li agrades, però imagines que sí.

Identificació

Incorporar com a pròpies conductes d'altres persones que agraden. Exemple: fumar per integrar-se en un grup.

Projecció

Atribuir els nostres propis defectes, sentiments o impulsos inacceptables a altres persones.

Desplaçament

Descarregar sentiments negatius sobre persones o objectes menys perillosos que els que van originar l'emoció.