Conceptes Clau en Psicologia: Objectius, Mètodes i Cultura

Objectius Fonamentals de la Psicologia

La psicologia, com a ciència, persegueix diversos objectius clau per comprendre la ment i el comportament humà. Aquests objectius són essencials per a la investigació, el diagnosi i la intervenció psicològica:

Descriure el Comportament Humà

Recollir dades i obtenir informació detallada sobre els processos cognitius i els comportaments. Per exemple, si un individu pateix insomni, s'ha d'investigar quins estímuls hi influeixen, en quines situacions es produeix, etc. Aquesta fase inicial és crucial per establir una base de coneixement.

Explicar les Causes de la Conducta

La psicologia tracta d'esbrinar les causes d'una conducta determinada. Per fer-ho, formula hipòtesis i explicacions basades en una teoria. Aquestes hipòtesis es van revisant a mesura que es té més coneixement, buscant una comprensió profunda dels fenòmens psicològics.

Predir Patrons de Comportament

És la capacitat de predir un comportament futur. Es basa en la relació causa-efecte dins del mateix ambient, on uns fets precedeixen els altres. Predir moviments i reaccions és necessari per adaptar-nos a l'entorn social i personal. Exemple: Com ens mira una persona pot predir la seva intenció.

Modificar Conductes Inapropiades

Alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera predictible. Algunes accions humanes no són normals perquè ocorren en situacions inapropiades. L'objectiu és intervenir per millorar el benestar. Exemple: Cridar al carrer pot ser inapropiat, mentre que cridar en un partit de futbol és una expressió normal.

El Mètode Correlacional en Psicologia

El mètode correlacional és una eina fonamental en la investigació psicològica que consisteix a cercar algun tipus de relació entre dues variables o més, i determinar en quina mesura la variació d'una afecta l'altra. Aquest mètode permet identificar associacions, però no establir relacions de causa i efecte directes.

Correlació Positiva

Indica una relació directa: dues variables augmenten o disminueixen alhora. Com més gran és el valor d'una variable, més gran és el valor de l'altra. Exemple: Més autoestima sol correlacionar-se amb una millor salut mental.

Correlació Negativa

Quan la relació és inversa: si una variable augmenta, l'altra disminueix. Com més gran és el valor d'una variable, més petit és el valor de l'altra. Exemple: Si la depressió és alta, l'autoestima sol ser baixa.

La Psicologia Cultural i Jerome Bruner

La psicologia cultural és un camp d'estudi que explora la interconnexió entre la cultura i la ment humana. El psicòleg Jerome Bruner, un dels seus principals defensors, subratlla el poder de la cultura per conformar la ment humana i aposta per la comprensió dels significats més que per la recerca de l'explicació causal. A Bruner li interessa més el significat i el sentit que els fets aïllats. La cultura es defineix aquí com la informació emmagatzemada al cervell i adquirida per aprenentatge social.

Característiques Clau de la Psicologia Cultural

• Tot comportament individual o social és la conseqüència d'una cultura viscuda subjectivament. La cultura no és un simple teló de fons, sinó una part intrínseca de la nostra experiència.
• La societat és la xarxa de relacions entre persones i institucions que fan possible la vida en comú. Aquesta xarxa influeix profundament en el desenvolupament psicològic.
• El desenvolupament psicològic és una construcció social. L'experiència social es construeix a través de les interaccions constants amb l'entorn cultural i social.
• Els elements que formen la nostra subjectivitat (creences, valors, pautes morals i conductuals) són simbòlics. D'aquí prové l'interès central de la psicologia cultural en el llenguatge i la comunicació com a vehicles de significat.