Conceptes Clau: Sensacions, Educació, Desenvolupament i To Muscular

Classes de Sensacions

Hi ha 2 grans grups de sensacions:

• Exteroceptives: Són les que ens arriben dels òrgans sensorials (vista, oïda, olfacte, gust, tacte).
• Interoceptives: Provenen de dins de l'organisme. Aquestes sensacions es poden dividir en dos tipus:
  • Propioceptives: Relacionades amb la posició i el moviment del cos. Es localitzen als músculs, tendons, articulacions i a l'oïda interna (equilibri).
  • Viscerals (o Interoceptives pròpiament dites): Provenen dels òrgans interns del cos (fam, set, dolor visceral, etc.).

Terminologia Educativa i Necessitats

Acrònims comuns en l'àmbit educatiu:

• NESE: Necessitats Específiques de Suport Educatiu.
• NEE: Necessitats Educatives Especials. Fan referència a alumnes amb trastorn físic, psíquic o algun trastorn de conducta significatiu.
• NE: Necessitats Específiques. Fan referència a alumnes amb alguna dificultat específica d'aprenentatge (sense ser NEE).
• TDAH: Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.
• NP: Necessitats Personals. Alumnes que han tingut una malaltia greu i porten molt de temps sense escolaritzar.
• IT: Incorporació Tardana. Alumnes que han entrat tard al sistema educatiu (sovint per immigració).
• AC: Altes Capacitats.

Teories del Desenvolupament

• Innatisme: Sosté que naixem amb conductes preprogramades i innates. Cal esperar el moment adequat per activar-les a nivell cognitiu i motriu.
• Ambientalisme: Sosté que només podem desenvolupar-nos gràcies a l'entorn. Sense l'ajuda d'aquest entorn, no seríem capaços de desenvolupar-nos.
• Interaccionisme: Sosté que ens desenvolupem gràcies a la interacció entre les conductes innates i l'ajuda de l'entorn.

To Muscular i Avaluació

Què és el To Muscular?

És la base de qualsevol activitat motriu i es manifesta pel grau de tensió necessari per realitzar qualsevol moviment. És fonamental per al desenvolupament motor.

Exercicis d'Avaluació en Nadons

Per valorar el to muscular del nadó i apreciar la normalitat en el seu desenvolupament, es realitzen determinats exercicis:

• Maniobra de la bufanda: Serveix per veure la flexibilitat i l'extensibilitat dels braços. Es tracta d'agafar el braç del nadó i portar-lo al voltant del coll. El colze no ha de passar la línia mitjana del cos (l'estèrnum). Si no arriba a la línia mitjana, pot indicar excés de rigidesa.
• Angle de dorsiflexió del peu: Es valora la capacitat del nadó de tocar amb les puntes dels dits dels peus amb la mà (portant el peu cap a la tíbia).
• Maniobra taló-orella: Amb el nadó panxa enlaire, s'aixeca una cama estirada cap a l'orella corresponent. En un nadó amb to normal, el taló ha de poder arribar prop de l'orella sense aixecar excessivament el cul.
• Flexió del cap: Quan es tira suaument del nadó des dels braços per incorporar-lo, el cap ha de seguir el moviment del tronc (no caure cap enrere). Quan es flexiona el cap cap al pit, ha de poder tocar-lo sense resistència excessiva.
• Flexió de cames: Quan s'aixequen les cames del nadó flexionades cap a l'abdomen i es deixen anar, han de tornar automàticament a la posició inicial amb un cert grau de tensió.
• Flexió de braços: De manera similar a les cames, quan s'aixequen els braços del nadó flexionats cap al pit i es deixen anar, han de tornar automàticament a la seva posició inicial.