Conceptes Clau de Sociolingüística: Substitució i Normalització

Què és la Substitució Lingüística?

La substitució lingüística és el procés en què una llengua adquireix un àmbit d'ús, perjudicant-ne una altra que l'ha perdut. Es considera substitució lingüística quan els parlants d'una llengua l'abandonen i passen a parlar la dominant.

Etapes de la Substitució Lingüística

• Monolingüisme en L1 (llengua pròpia del territori) i penetració de L2 (llengua nova, que és minoritària).
• Bilingüització dels parlants de L1 en L2.
• Monolingüisme en L2.

Què és la Normalització Lingüística?

La normalització lingüística és el procés sociocultural en què una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, i s'amplia l'àmbit d'ús (que abans estava reservat a una altra llengua). La normalització és el procés contrari a la substitució.

Factors Clau de la Normalització

• La voluntat dels governants: una llengua s'usa quan és necessària, i és necessària si s'usa.
• El redreçament social (canvi): voler recuperar la llengua pròpia.
• El suport dels immigrants: han d'assimilar la llengua pròpia del lloc per integrar-se.

Processos de Normalització

• Dimensió de l'estructura: planificació del corpus.
• Dimensió de l'ús: planificació de l'estatus.

Normativització i Estandardització

Què és la Normativització?

La normativització és el procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques (ortogràfiques, gramaticals, lèxiques...) que permeten la construcció d'una variant estàndard per usar-se en els àmbits formals. La normativització és el pas previ a la normalització.

Què és l'Estandardització?

L'estandardització és la promoció d'una varietat de la llengua com a norma supradialectal per a tota una comunitat lingüística.

Què és la Planificació Lingüística?

La planificació lingüística és l'acció de govern en què s'han elaborat uns plans d'intervenció sobre els fets lingüístics.

Què és la Diglòssia?

La diglòssia és una situació lingüística relativament estable en què, a part dels dialectes d'una llengua, hi ha una varietat superposada, utilitzada en la literatura i l'escola, però que ningú no utilitza com a conversa ordinària.

Tipus de Diglòssia

Diglòssia Interna

Ús diferent de dues varietats de la mateixa llengua:

• Una d'elles és la llengua formal.
• La resta de varietats són usades en l'àmbit col·loquial.

Diglòssia Externa

S'usen de manera desigual: una en l'àmbit formal; l'altra en l'informal.