Conceptes Clau de Sociologia: Cultura, Ideologia, Normes i Estratificació Social

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,54 KB

La Cultura: Definició i Característiques Essencials

La cultura és un complex que comprèn coneixements, creences, art, moral, lleis, usos i altres capacitats adquirides per l’ésser humà com a membre d’una societat. Aquesta definició és actual, però si busquéssim la definició de fa molt de temps, no seria la mateixa.

Característiques de la Cultura

  • És apresa
  • És simbòlica
  • Modela la conducta
  • És compartida
  • No és estàtica

La Ideologia: Creences, Funcions i Impacte Social

Una ideologia és un sistema de creences compartit pels membres d’una col·lectivitat, i pot ser conservadora, reformista o revolucionària. La ideologia exerceix un efecte profund en el pensament, els sentiments i els comportaments de la persona.

Funcions de la Ideologia

  • Funció d’integració: Sistema d’idees i valors que reforcen la unitat d’un grup, li atorguen cohesió, estabilitat i identitat.
  • Funció de legitimació: La ideologia legitima i justifica l’ús del poder; explica la manera en què està organitzada la societat (ex: anarquistes).
  • Funció de dissimulació (encobriment): Falsificar i distorsionar la realitat social i les condicions en què es desenvolupa la vida humana (ex: el liberalisme encobreix l’explotació).

Les Normes Socials: Regulació del Comportament

Les normes socials són regles que ordenen el nostre comportament i les relacions amb els altres. Les normes recomanen algunes accions (per exemple, respectar les persones grans) o prohibeixen algunes conductes (per exemple, si beus, no condueixis).

Tipus de Normes Socials

  • Normes de codi penal: No recomanen, sinó que ordenen i tenen conseqüències legals.
  • Normes formals: Estan escrites; si no es respecten, hi pot haver alguna sanció.
  • Normes informals: Normes de sentit comú, no estan escrites.

Utilitat de les Normes Socials

Les normes socials serveixen per al control social i per a la gestió de la desviació social.

L’Estratificació Social: Desigualtat i Sistemes Històrics

L’estratificació social assigna un accés desigual als recursos. Els sociòlegs admeten que, a més de les diferències econòmiques, hi ha altres diferències com les que es refereixen al gènere, l’ètnia o l’edat.

Sistemes d’Estratificació Social

  • Societats esclavistes: L’esclavitud representa una forma extrema de desigualtat, perquè els esclaus eren propietat d’altres persones i estaven mancats de qualsevol dret.
  • Sistemes de castes: La religió hindú justifica el sistema de castes. La jerarquia de castes de l’Índia és la següent: al cim hi ha els bramans (sacerdots o erudits), després els khatriyes (cabdills i guerrers), els vaixyes (grangers i comerciants) i els xudres (servents i camperols). I finalment, els paries, coneguts com a intocables.
  • Estaments medievals: L’Europa medieval estava organitzada segons un sistema estamental, amb una jerarquia rígida de drets i obligacions.
  • Classes socials: En les societats industrials dels segles XIX i XX es produeix l’estratificació en classes. Una classe social és un col·lectiu de persones que tenen una posició social semblant en una divisió social.

Entradas relacionadas: