Conceptes Clau de Sociologia: Institucions, Maquiavelisme i Weber

Institucionalització: Regulació del Comportament Social

El nostre comportament està regulat. El conjunt de pautes que regulen el comportament en un àmbit determinat són les institucions (família, educació, institucions polítiques, etc.).

Tenint en compte el caràcter prematur de l'ésser humà i el subdesenvolupament de l'instint, l'home té una dependència inherent a les institucions. Aquestes són la suplència de la manca d'instint i ens indiquen com viure. Les institucions van molt lligades a les tipificacions (rols) i les rutines.

Les institucions poden canviar, però no desaparèixer; una societat no pot viure sense elles.

Característiques de les Institucions:

1. Exterioritat: Són exteriors perquè existeixen independentment de l'individu.
2. Objectivitat: Tothom o gairebé tothom (excepte els considerats desviats socials) reconeix la seva existència en unes condicions socials determinades.
3. Coactivitat: Tenen poder de càstig o sanció.
4. Historicitat: Posseeixen història i tradició.
5. Autoritat moral: S'accepten de manera inherent, sense necessitat de recórrer a la coacció explícita.

Maquiavelisme Sociològic: Consciència i Responsabilitat

Ser maquiavèlic en el context sociològic implica prendre consciència de la vida i dels propis actes, així com dels rols que s'exerceixen. El maquiavelisme sociològic significa renunciar a la innocència, acceptant que no tot és bonic i de color de rosa, i que a vegades es faran coses que no agraden o amb les quals no s'identifica un mateix.

Per exemple, un professor que ha de fer de "policia" durant un examen, tot i que no vol fer-ho perquè no s'identifica amb aquest rol. En adonar-se del que es fa i ser crític, es pot ser més responsable. En aquest context, ser maquiavèlic vol dir ser conseqüent amb les decisions i valorar-ne les possibles conseqüències.

Productes i Productors: Intervenció i Sabotatge Social

Nosaltres som alhora productes i productors d'aquest món. No podem ser productes sense ser productors, i viceversa. Ser productes ens permet intervenir en el món, i ens podem convertir en col·laboradors o en sabotejadors d'aquest món.

Atès que el món ens indica què hem de fer, el podem percebre com una "presó". La nostra capacitat d'acció depèn del lloc on naixem, de la gent amb qui ens relacionem, etc. Però, podem fugir d'aquesta "presó"? Sí, podem ser sabotejadors, especialment a través del carisma, que és la capacitat d'una persona per provocar una nova mirada sobre les coses (Ex: Jesús, Obama).

No hi ha cap societat amb un poder absolut. Com ens convertim en sabotejadors?

Mecanismes de Sabotatge del Rol:

• Distanciament: Prendre distància del rol que s'exerceix.
• Transformació: Modificar el rol o la seva interpretació.
• Manipulació: Utilitzar el rol per a fins propis o diferents dels establerts.
• La reserva de Rol: (Concepte no explicat en el text original).
• Èxtasi: Es refereix a un estat de submissió o inferioritat de condició (com un servent) on la persona es creu tot el que se li diu. És un sistema de semisabotatge del rol, ja que, tot i la submissió, hi ha una pèrdua de la pròpia identitat en el rol.

Max Weber: Ciència, Acció Social i Ètica

Segons Max Weber, la ciència no resoldrà què hem de pensar o com hem de viure. Les ciències socials i les ciències de la natura segueixen mètodes diferents, i això no implica que unes siguin millors que les altres.

En ciències socials, podem fer preguntes que un físic mai es faria: "I què passa pel guix quan cau? Què sent?" Això per al físic no té sentit, però sí per al sociòleg: "I què sent la persona?" Són disciplines diferents, i cadascuna té els seus avantatges i inconvenients. Les ciències socials proposen la comprensió.

La sociologia de Weber ha estat anomenada sociologia comprensiva, ja que cerca la comprensió de l'acció social. La sociologia és la ciència de l'acció social, i perquè hi hagi acció, hi ha d'haver actors, per tant, individus.

Tipus d'Acció Social segons Weber:

1. Acció Afectiva: Aquelles que "surten de l'ànima" o de les emocions.
2. Acció Tradicional: Basada en la rutina i els costums.
3. Acció Racional amb relació a valors: Es realitza per mitjà d'uns principis o conviccions. Ex: "tot per la pàtria", accions terroristes.
4. Acció Racional amb relació a objectius: Calcula les conseqüències i el camí més curt per assolir els objectius.

Aquestes dues últimes accions socials són el que Weber anomena els dos tipus d'ètica:

• Accions racionals amb relació a valors: L'ètica de les conviccions.
• Accions racionals amb relació a objectius: L'ètica de les responsabilitats.