Conceptes econòmics i turístics

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,24 KB

Balança de pagaments

Registre sistemàtic de les transaccions econòmiques ocorregudes durant un període determinat entre els residents d’un país i els de la resta del món. Segons el Fons Monetari Internacional (1993) es composa de cinc balances parcials: mercaderies, serveis, rendes, transferències i capitals. Exemple: la balança de pagaments de l’any 2011 a Espanya va tenir un saldo negatiu de 39.777 milions d’euros.

Balança comercial

Forma part de la balança de pagaments (valor de les transaccions efectuades pels residents d’un país amb la resta del món). La Balança Comercial mesura la relació existent entre les mercaderies comprades a l’exterior (importacions) i les que es venen fora (exportacions). Si el valor de les importacions és superior al de les exportacions serà deficitària, en cas contrari tindrà superàvit. Exemple: a Espanya l’any 2011 el dèficit comercial fou de 46.300 milions d’euros.

Balearització

Fenomen econòmic-territorial de les Illes Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l’exterior. Territorialment, es tradueix en una construcció massiva al litoral, no sempre acompanyada d’una adequada planificació i que implica la desaparició de diverses espècies que feien vida a les costes. Exemple: la Platja de Palma.

Comerç a l’engròs

(Comerç majorista): Tipus d'activitat comercial que comprèn les operacions de compra-venda de productes el destinatari dels quals no és el consumidor final. En elles, un productor o fabricant embeni la seva mercaderia a un intermediari, distribuïdor o comerciant. Es desenvolupa fonamentalment en modernes fires o en naus i magatzems situats en àrees empresarials extenses i accessibles, que faciliten la manipulació i el transport de grans volums de mercaderies. Exemple: MercaPalma

Comerç al detall

(Comerç minorista) Tipus d'activitat comercial que engloba les operacions de compra-venda de productes el destinatari dels quals és el consumidor final. En elles, un distribuïdor o comerciant embeni els seus productes al consumidor final. Té lloc en establiments dedicats a l'exposició i venda a tota la població: llocs autoritzats en mercats de proveïments, botigues, petits autoserveis no especialitzats, autoserveis mitjans especialitzats, supermercats, hipermercats i grans magatzems, principalment.

Comerç electrònic

traduït del terme en anglès e-commerce, pot ser definit com l'activitat econòmica que permet el comerç de productes i serveis a partir de mitjans digitals, com a pàgines web, aplicacions mòbils i xarxes socials. Per mitjà de la xarxa virtual els clients poden accedir a diversos catàlegs de serveis i productes en tot moment i en qualsevol lloc. La rellevància d'aquesta mena de comerç és tal que els negocis el prenen com a part de l'estratègia de vendes gràcies a la seva eficiència. Exemple: La venda de roba de les marces d’Inditex per les pàgines web corporatives.

Franquícia comercial

és un tipus de contracte utilitzat en comerç pel qual una part anomenada franquiciador cedeix a una altra anomenat franquiciat la llicència d'una marca així com mètodes de fer negocis a canvi d'una tarifa periòdica o royalty. La franquícia consisteix a aprofitar l'experiència d'un empresari que ha aconseguit un avantatge competitiu destacable en el mercat. Aquest avantatge pot consistir en una marca de prestigi, productes o mètodes patentats o, simplement, un profund coneixement del negoci que li fa coneixedor de la fórmula d'obtenir beneficis. Mitjançant el contracte de franquícia, el franquiciador es compromet a transmetre part d'aquests valors al franquiciat i aquest aconsegueix una sensible reducció dels requisits d'inversió així com el risc. Exemple: Mcdonals

Estacionalitat turística

Propietat d’atracció que posseeix un espai turístic tan sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les condicions climàtiques les que la marquen o determinen l’atractiu. El model turístic espanyol basat en el Sol i la Platja presenta una acusada estacionalitat amb la concentració dels turistes a l’estiu, especialment al juliol i agost; aquest fet repercuteix en la saturació de les instal·lacions, en el deteriorament del medi ambient i el descens de la qualitat. Es tracta de corregir fomentant altres tipus de turisme com el de la Neu, el de Congressos i Convencions, el Rural o el de la Tercera Edat en temporada baixa.

Àrea d’influència (Hinterland)

Paraula alemana que significa literalment “terra posterior” (a un port, ciutat, etc) i en un sentit més ample es refereix a l’area o esfera d’influència d’un assentament, port o nucli central que actua com a centre de decisió organitzant l’espai de l’entorn i les relacions que s’estableixen entre ells. Exemple: el port de Barcelona i la zona del seu voltants

Ocupació extrahotelera

Acció d’emprar durant un espai de temps diferents tipus d’hospedatges turístics (apartaments, pisos, habitatges unifamiliars, etc.) distints de l’hotel. Exemple: blocs d’apartaments de Cala d’Or

Sobreocupació/Overbooking

Excés de reserves de places hoteleres, de transport, etc., sobre el nombre de disponibles. Aquesta situació es dóna quan amb la finalitat de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anul·lacions, un nombre superior a la capacitat de l’establiment o mitjà de transport.

Lloguer turístic

Aquelles propietats destinades al lloguer de curta estada (dies o setmanes). Segons la CC.AA. en la qual es trobi, es regula d'una manera o un altre, i necessita uns permisos i condicions que poden variar. Ex: els lloguers de pís particulars per Airbnb.

Residus urbans

Conjunt de deixalles de distinta fracció (matèria orgànica, paper, cartró, vidre, plàstic, metall, tèxtil, runes, etc.) que genera una zona urbana. Exemple: L’abocador a la carretera de Cala Llonga (Eivissa).

Majorista de viatges/ Tour operador

Agències especialitzades que organitzen el turisme sobre tot a nivell internacional. Comercialitzen paquets turístics que inclouen estances, visites i el viatge, en general obtinguts a uns preus molt avantatjosos. Cobren als països d’origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva pròpia moneda. Exemples: el touroperador Tui o Halcón Viajes.

Transports discrecionals

Servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars. Exemple: Excursió d’un grup de turistes a Es Vedrà, o una sortida que fan els alumnes d’un institut.

Transports regulars

Servei de transport col·lectiu que es fa seguint un reglament permanent d’entrades i sortides, prèviament establert. Exemple: línia de bus per carretera Eivissa-Santa Eulària, tren ave Madrid-Sevilla.

Turisme alternatiu

Moviment de persones amb la finalitat de passar les vacances lluny de la residència habitual i que van a cercar les noves formes per satisfer l’oci. Així podem incloure l’agroturisme, el turisme verd, cicloturisme, turisme d’aventura, etc. Exemple: Agroturisme d’Atzaró (Eivissa).

Turisme de masses

Moviment de població moll lligat a la satisfacció de l’oci que ha posat a l’abast d’un gran nombre de persones de condició socioeconòmica variada de passar les vacances lluny de la residència habitual. Es va desenvolupar a partir de la dècada del 1960, al voltant d’un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de l’abaratiment del transport, ’increment de poder adquisitiu o l’augment del temps lliure. Exemple: Sant Antoni de Portmany (Eivissa),

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
economia turisme