Conceptes Essencials de la Imatge, Cinema i Producció Audiovisual

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el 8 de Octubre de 2025 en catalán con un tamaño de 24,81 KB

Funcions de la Imatge

Representativa: Busca reproduir la imatge de manera fidel. Sempre té alguna cosa més que la representació; no hi ha imatges neutres. No és la realitat (Exemple: DNI).
Simbòlica: Associa imatges amb idees o valors abstractes. Per recrear una idea, s’han d’utilitzar elements simbòlics. Té un fort impacte cultural.
Semàntica: Assigna significats a les imatges en un context cultural o lingüístic. Els camps semàntics depenen de l’idioma i del seu entorn cultural.
Funció Epistèmica: Tracta la imatge com una font de coneixement.
Estètica: Ressalta la bellesa visual i l’impacte artístic de les imatges.

Camps d’Aplicació de la Imatge

Ficció: Contingut construït per explicar històries.
Documental: Té un enfocament del món determinat (Ex: defensar un posicionament sobre la pena de mort). No és una cosa específica.
Reportatge: Consum ràpid, busca informar. És notícia ara.
Publicitat: Persuadir i influir en les decisions del consumidor mitjançant missatges impactants (anuncis de productes, campanyes socials).

Què és una Imatge?

La realitat és el que tenim davant; la resta són imatges, per tant, interpretacions i reinterpretacions.

Realitat Inaprensible: La realitat no pot ser captada plenament; sempre és una construcció parcial.
Interpretació Subjectiva: La representació de la realitat inclou inevitablement biaixos i perspectives personals.
Impacte Visual: Cada imatge proposa una visió única del món, influïda per l’autor i el context.

Quan es fa una fotografia, es tria quin tros de realitat seleccionar i quin deixar fora, i des d'on es fa l'enquadrament. La imatge és una re-presentació de la realitat, més enllà d’una simple còpia.

Ull vs. Càmera

Procés de la Visió:
- Ull Humà: Transforma la llum en impulsos elèctrics que el cervell interpreta com a imatges.
- Cervell: Processa la informació visual per crear una experiència coherent del món.
Estereoscòpia: Fer dues fotografies alhora. La forma ideal de veure la fotografia correctament és apropar-s'hi molt perquè les dues imatges se solapin i el cervell les vegi en 3D. Tot i això, han triomfat més les imatges planes, d’una única lent.

Marc Teòric i Evolució

Procés de Comunicació: Mass Media unidireccional (emissor-receptor). A vegades la tecnologia crea noves necessitats (Ex: mòbil).
Evolució Processos de Producció: Mecanització, cadena de muntatge, automatització, digitalització de continguts, computació cognitiva.
Evolució Mitjans de Comunicació: No només transmeten informació, sinó que modelen com pensem, sentim i vivim.
Buscadors: El segon cercador del món és YouTube.
Context Actual: ChatGPT i IA generativa.

Formats d'Imatge i Cinema

Imatge Precinematogràfica

Imatge Simbòlica: Representa conceptes abstractes.
Imatges Mimètiques: Busquen representar la realitat.
Càmera Fosca: Dispositiu que presenta una imatge sense capturar-la.
Fotografia: Captura imatges fixes.
Fotograma: Unitat mínima del cinema que registra moviment.

Evolució del Cinema

Cinema Analògic: Cinema tradicional (cinta de film).
Audiovisual Magnètic: Tecnologia magnètica, la primera vegada que es pot veure imatge en moviment.
Cinema Digital: Substitueixen les tecnologies analògiques.

Equip de Producció

B1: Perfils Clau

Producció, guionista i direcció.

B2: Sous i Rols

Above the Line (Above): Sous no fixats (personal creatiu principal).
Below the Line (Below): Sous fixats (personal tècnic).
DoP (Director of Photography): Director de fotografia.
DP (Design Production): Disseny de producció.

Components i Funcions de la Càmera

Xassís

Estructura que suporta i protegeix els components interns.

Lents

Funció: Dirigeixen la llum cap al sensor per formar una imatge nítida. Tipus: fixes, zoom, gran angular, macro, teleobjectiu.

Nota: L'ull focalitza tot bé, però l’atenció es focalitza; la càmera no és capaç de fer-ho, no és selectiva. La distància focal (variable) és la zona davant que es veu enfocada, i es marca manualment.

Diafragma

És mòbil, un joc de làmines que es tanquen i s’obren deixant entrar la llum.

Número petit → molta llum.
Número gran → menys llum.

Obturador

Controla el temps durant el qual la llum arriba al sensor.

Major entrada de llum (obert): imatge escombrada (barrida).
Menor entrada de llum (més tancat): imatge congelada.

ISO

Sensibilitat del sensor a la llum, ajustable segons les condicions d’il·luminació. ISO alt augmenta la lluminositat, però pot generar més soroll digital.

HDR (High Dynamic Range)

Capacitat que té una càmera de capturar detalls tant en zones molt fosques com molt clares. Es mesura en números. A partir de 11 de rang dinàmic es considera que una càmera és cinematogràfica.

ND (Densitat Neutra)

Filtre que admet més o menys llum independentment dels altres paràmetres d'exposició.

Sensor

Captura la llum i la converteix en informació digital. Tipus: CCD, CMOS, Full Frame, APS-C, Micro Four Thirds.

Components Addicionals de la Càmera

Fotòmetre: Mesura la llum per ajustar correctament l'exposició.
Trípode: Dona estabilitat i permet llargues exposicions sense moviment.
Estabilitzadors: Redueixen la vibració per a vídeos i fotos més nítides.
Travelling: Permet moviments fluids de càmera en cinema i vídeo.
Flash Extern: Millora la il·luminació en condicions de poca llum.
Follow Focus: Permet un control precís del focus en enregistraments de vídeo.
Grip o Empunyadura: Millora l'ergonomia i pot afegir una bateria extra.
Monitors Externs: Pantalles addicionals per tenir un millor control de la imatge.

La Imatge Digital

El Píxel: Unitat mínima i indivisible, d’un sol color. Tenen capacitat d’ocupació del 100%. Un píxel no pot ser rodó.
Matriu: Estructura ordenada. Imatge feta amb la unitat mínima (píxel) = imatge matricial.
Degradats: Es creen variant els valors de color o lluminositat píxel a píxel. A més píxels, transicions més suaus.
Aliasing: Distorsió visual per una resolució insuficient en la representació digital.

Característiques de la Imatge Digital

Mida (Tamany): Mida que ocupa la foto (cm, polzades). Actualment es mesura en píxels.
Resolució: Nombre total de píxels.
Qualitat: Una imatge gran amb baixa resolució perd qualitat en ampliar-la.
Aspect Ratio: Proporció entre l’amplada i l’alçada d’una imatge.
Mapa de Bits: Representació d’una imatge com una matriu de píxels amb valors de colors.

El Color

Luminància: Qualitat de llum reflectida per una superfície, determinant la brillantor de la imatge. Controlada per l’exposició i ajustable amb la configuració de gamma i nivells de llum.
Contrast: Diferència màxima entre el punt amb més llum i el de més foscor.
Saturació: Intensitat o puresa d’un color en una imatge.

Emmagatzematge d’Imatge

Imatge Ràster: Basada en píxels, adequada per a la fotografia i el disseny.
Imatge Vectorial: Utilitza fórmules matemàtiques.

Guió: Eines i Formats

El guió és una eina de treball amb la finalitat de ser gravat al rodatge. S'escriu en tercera persona i en present.

Logline: Paràgraf molt breu que s’assembla al resum de les pel·lícules a Netflix. Presenta el personatge i la situació.
Sinopsi: Tenen diferents extensions depenent del format (curtes: mitja a una plana; llargues).
Tractament: Document extens que explica tota la pel·lícula pas a pas (escena a escena).
Guió Literari: Format final del guió.

Documents de Funcionament Intern

Escaleta: (Entre la sinopsi i el tractament) Semblant a una llista de la compra, no és un redactat. Explica de manera breu les coses que van passant.

Trama vs. Tema

Trama (Plot): Què passa.
Tema: De què va.

Plans de Càmera: Angles

Pla Picat: Inclinat cap avall respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli vulnerable, dèbil o insignificant (escenes de submissió i de por).
Pla Contrapicat: Angle inclinat cap amunt respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli poderós. Utilitzat en escenes de poder o heroisme.
Pla Zenital: Situat completament a sobre el subjecte. Sensació de control extern (utilitzat en escenes de tensió, somnis…).
Pla Nadir: Angle situat completament a sota el subjecte. Exagera la grandesa i l’impacte del personatge (escenes que volen transmetre magnificència).
Pla Frontal: Càmera alineada a la mirada del subjecte. Ús: sovint utilitzat en diàlegs i moments introspectius, connexió directa amb l’espectador.
Pla Lateral: La càmera es col·loca de costat, mostrant el perfil d’un personatge. Ús: per representar diàlegs, interaccions, oposició.

Plans de Càmera: Escala

Pla Conjunt: Mostra diversos personatges dins del mateix enquadrament. Funció narrativa: permet veure la interacció entre personatges i destacar relacions o jerarquies.
Pla General: Mostra el personatge de cos sencer dins del seu entorn. Funció narrativa: permet veure la relació del personatge amb l’espai i altres personatges.
Pla Tres Quarts: Mostra el personatge des dels genolls fins amunt. Funció narrativa: equilibra el personatge amb l’entorn, permetent més moviment.
Pla Mitjà: De cintura cap amunt.
Primer Pla: Només el rostre o una part específica del cos. Funció narrativa: potenciar emocions i expressions.
Pla Detall: Part molt específica del cos o d’un objecte. Funció narrativa: dona èmfasi als detalls.

La Mirada en el Cinema

La mirada fa referència a com es construeix la relació entre espectador, personatge i esdeveniments. Determina qui veu què i com, afectant la interpretació de la història.

Mirada Subjectiva: Mostra exactament el que veu un personatge. Funció narrativa: submergeix l’espectador en la perspectiva i emocions (escenes de suspens).
Mirada Objectiva: Càmera actua com a observador neutral. Funció narrativa: permet que l’espectador valori els esdeveniments de manera imparcial.
Mirada Semisubjectiva: Barreja elements objectius i subjectius per suggerir la percepció d’un personatge. Funció narrativa: juga amb la identificació de l’espectador.
Mirada Narrativa: La mirada condiciona com l’espectador percep la història i els personatges; l’ús de la càmera pot generar emoció.

Imatge, Temps i Narrativa Cinematogràfica

La imatge simula moviment i el temps és un organitzador d'aquest moviment.

El Temps en el Cinema

Cinema Clàssic: Registra-ho tot en format història, ordenant-ho segons el temps.
Deleuze: Parla de dos moments:
- Imatge Moviment: Cinema clàssic, relat causal, lògica narrativa lineal.
- Imatge Temps: Cinema modern, temps cristal·lí, fragmentació narrativa.
Durada del Pla: El temps dins de cada presa.
Temps Objectiu: Des que comença un pla fins al tall.

Procés de Rodatge

Implica comprovar el so, gravar so i càmera, usar la claqueta (marca número de pla i presa, i inici) i cantar «acció» fins que la directora diu «TALLEM». Només la directora pot tallar.

Diferències Terminologies

Presa: L'acte de filmar una acció contínua.
Pla: El fragment que s'inclou en el muntatge.
Pla de Rodatge: La planificació prèvia (càmeres, posicions) per a la coherència i l'eficàcia.
Pla d'Acció: Fragment seleccionat durant el muntatge per a la narrativa final, controlant ritme i ordre.

El Tall i la Continuïtat

El tall és el canvi sobtat entre plans. La continuïtat és el principi per connectar-los de manera fluida i coherent, mantenint la il·lusió de temps i espai.

Temps Narratiu

Temps Intradiegètic: El temps que transcorre dins la història i és viscut pels personatges. Construeix la lògica temporal dels fets.
Temps Extradiegètic: Elements temporals fora de l'univers narratiu visible pels personatges (Ex: música de fons, narració en off). Aporta informació o emoció des de fora.
Temps Psicològic: La percepció subjectiva del temps pels personatges, no sempre coherent amb el temps cronològic (flashbacks, càmera lenta). Mostra estats emocionals o memòria.

Manipulació del Temps

El·lipsi: Temps que desapareix entre plans.
Càmera Lenta: Velocitat inferior a la real per amplificar la intensitat.
Càmera Ràpida: Velocitat superior a la real per condensar accions o generar comicitat o tensió.

El Discurs Audiovisual: L'Espai

L'Espai Cinematogràfic

És l'organització de l'espai en el resultat final en pantalla, no la realitat. Es pot crear amb espais preexistents (localitzacions) o decorats. L'espai no només conté l'acció, sinó que la defineix i la transforma. La càmera i el muntatge orienten l'espectador dins la geografia del relat. La relació càmera-espai es defineix per la posició i el moviment de la càmera, que poden reflectir l'espai emocional d'un personatge.

La Continuïtat i Coherència (Raccord)

El raccord assegura la coherència entre plans consecutius per mantenir la il·lusió de continuïtat.

Tipus de Raccord

Raccord de Moviment: Continuïtat d’una acció entre dos plans (Ex: un personatge comença a caminar en un pla i continua en el següent).
Raccord de Direcció: Coherència en la trajectòria del moviment entre plans.
Raccord de Mirada: Continuïtat en la direcció de la mirada dels personatges.
Raccord de Posició: Continuïtat espacial dins l’enquadrament; els elements han de mantenir la mateixa posició.
Raccord d’Il·luminació: Coherència lumínica entre plans consecutius.
Raccord de Vestuari i Atrezzo: Els elements visuals, com la roba, han de mantenir la seva aparença.
Raccord de Decorat i Ambient.
Raccord de So: Continuïtat auditiva entre plans.
Raccord d’Intenció.

El Relat: Estructura Bàsica

El relat audiovisual s'estructura mitjançant unitats fílmica:

Pla: Unitat mínima.
Escena: Unitat amb continuïtat d'espai, temps, acció i tema.
Seqüència: Unitat composta per escenes interconnectades.
Bloc: Agrupació funcional.
Acte: Unitat major.

Estructura Clàssica dels Tres Actes

Aquesta estructura organitza el conflicte i orienta l'espectador. La premissa és l'afirmació fonamental que guia el relat (diferent del tema).

Primer Acte (Aprox. 20'): Plantejament. Centra la premissa, presenta la normalitat, ubica l'espectador i presenta el protagonista. Inclou el Primer Punt de Gir.
Segon Acte (Aprox. 55'): Desenvolupament. El protagonista prova de solucionar el problema i fracassa. Inclou Embòlics (obstacles). Acaba amb el Segon Punt de Gir (moment difícil).
Middle Point (Punt Mig): Marca un canvi on el personatge comença a prendre decisions actives.
Tercer Acte (Aprox. 15'): Desenllaç. L'última oportunitat per a la solució. Culmina amb el Clímax (màxima intensitat) i el Desenllaç.

Punts Significatius de la Trama

Detonant, Primer Punt de Gir, Middle Point, Segon Punt de Gir, Clímax i Desenllaç.

El Discurs Audiovisual III: Narrativa

La màxima del pensament audiovisual és fer que l'espectador intueixi, no que rebi passivament la informació. Les eines expressives visuals inclouen la banda sonora i el color.

Classificació de les Històries

Gènere: Defineix l'univers simbòlic i les expectatives (Comèdia, drama, etc.). Cada gènere té codis i patrons, sent comuns els híbrids.
Mood o Atmosfera: L'atmosfera emocional (fosc, lleuger, etc.) construïda amb color, música, interpretació i ritme.
Tempo de la Narració: Com es distribueix la informació i l'acció (accelerat, lent), afectant la percepció emocional.

Motor del Drama

Classifica les històries segons el que impulsa el desenvolupament:

Plot-driven: Centrades en l'acció externa i esdeveniments.
Character-driven: Centrades en l'evolució interior del personatge.

Els Tres Pilars de la Ficció

El Món: L'univers on succeeix la història, definint les regles i l'ambientació.
El Personatge: El motor emocional, centre de l'empatia, amb objectius i conflictes.
La Circumstància: La situació de partida que altera l'equilibri i genera el conflicte inicial.

Trama, Tema i Rols

Trama: La successió d'esdeveniments visibles (què passa).
Tema: La idea de fons, sovint implícita, que dona sentit a la narració (de què va).
Distinció: Actors (aporten cos, veu, mirada) vs. Personatges (creacions de ficció) vs. Rols (funcions narratives: Protagonista, Antagonista, Aliat, Mentor). Un personatge pot canviar de rol.

Arcs de Personatge

Mostren la transformació interior del personatge al llarg de la història:

Arc Positiu: Canvi transformador; el personatge aprèn i creix.
Arc Negatiu: Canvi destructiu; el personatge fracassa o es corromp.
Arc Pla: El personatge no canvia, però canvia el món al seu voltant, sent un agent de canvi extern.

Muntatge i Transicions

Muntar és seleccionar, ordenar i combinar imatges i so gravats per construir la narració final.

Falsos Moviments de Càmera

Simulen desplaçaments o reajustaments mitjançant tècniques d'edició sobre imatges fixes o plans gravats:

Re-enquadrament: Simular pan o zoom digitalment.
Travelling Fals: Simular desplaçament espacial.
Efecte Ken Burns: Combina paneig i zoom suaus sobre fotos fixes per crear dinàmica.
Pantalla Partida: Divideix el fotograma per mostrar accions paral·leles.

Transicions

El pas d'un pla a un altre:

Tall: El pas més directe sense efectes intermedis.
Fos: Transició gradual a negre o color sòlid o viceversa. Marca pas del temps.
Encadenat (Dissolució): Superposa breument un pla sortint i un entrant. Suggereix pas del temps o connexió temàtica.
Desplaçament (Wipes): Una línia o forma substitueix progressivament una imatge per l'altra.
Encavalcament d’Àudio i Vídeo: Desincronitza lleugerament imatge i so per a una transició fluida (J-cut: so següent comença abans de la imatge; L-cut: imatge següent apareix abans del so).

Breu Història del Muntatge

E. S. Porter: Muntatge paral·lel.
D. W. Griffith: Muntatge transparent, cross-cutting, close-up.
Lev Kuleshov: L'efecte Kuleshov (el significat canvia segons el pla següent).
Dziga Vertov: Cinema òptic, muntatge no lineal.
Sergei Eisenstein: Tipus de muntatge (mètric, rítmic, tonal, sobretonal, intel·lectual).
La Nouvelle Vague: Ruptura amb convencions, talls abruptes.
Cinema Postmodern: Fragmentació, no-linealitat, pastiche, jump cuts, ús d'arxiu, tecnologia digital.

So i Color

El So

Es transmet per ones i té paràmetres com To, Durada, Intensitat i Timbre. La captació pot ser analògica o digital.

Canals de So

Monoaural: 1 canal.
Estèreo: 2 canals.
Envolvent: Multicanal.

El Color

Es descriu amb el cercle cromàtic (colors primaris, secundaris, terciaris).

Gammes de Color

Colors Llum (Gamma Additiva): RGB.
Colors Pigment (Gamma Subtractiva): CMYK.

Harmonies de Color

Monocromàtica, anàloga, complementària, triàdica, complementària dividida, doble complementària i acromàtica.

Rang Dinàmic i Temperatura

Rang Dinàmic: La ràtio entre els valors mesurables més gran i més petit d'una quantitat (usada en so i llum). Sovint es comprimeix per a l'emmagatzematge i reproducció.
Temperatura de Color: Es mesura en una escala.
Correcció de Color: Mitjançant gels o filtres.
Etalonatge: Igualar color, lluminositat i contrast entre plans (ara digitalment). S'utilitzen per alterar el color general i aconseguir l'aparença desitjada.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: