Conceptes Essencials de Llengua Catalana: Morfologia, Sociolingüística i Mètrica

Morfologia i Derivació

Paraules Derivades

Les paraules derivades s'han format a partir de l'arrel d'una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o Afixos).

Afixos

Els afixos es classifiquen en tres grups:

• Prefixos (abans de l'arrel)
• Sufixos (després de l'arrel)
• Infixos (entre l'arrel i un sufix)

Tipus de Sufixos Segons el Significat

• Nominals (Exemples d'acabaments):
  • Nom: -esa
  • Verb: -ir
  • Adverbi: -ament
• Diminutius: -et / -eta, -ó / -ona, -ol / -ola, -í / -ina, -im
• Col·lectius: -atge, -eria, -am, -ada, -at
• Professió o Activitat: -er / -era, -aire, -ista, -dor / -dora, -ant / -ent

Canvis Ortogràfics Freqüents en la Derivació

Alguns canvis ortogràfics habituals per mantenir la fonètica de l'arrel són:

• c → qu
• g → gu
• ç → c
• j → g / gu / gü
• s → ss

Fonètica i Accentació

Monosíl·labs Tònics i Àtons

Els monosíl·labs es classifiquen en:

• Tònics: Tenen accent propi.
• Àtons: No tenen accent propi. Són generalment:
  • Articles
  • Possessius (àtons)
  • Preposicions
  • Pronoms (febles)
  • Relatius o Quantitatius (àtons)
  • Conjuncions

Regles d'Accentació Gràfica

La síl·laba tònica determina l'accent gràfic:

• Agudes: Porten accent quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in (sempre que la i o la u no formin part d'un diftong).
• Planes: Porten accent quan no acaben en les terminacions de les agudes.
• Esdrúixoles: Porten accent gràfic sempre.

Qualitat Vocàlica

La qualitat de les vocals en català central és:

• La A és sempre oberta.
• La I i la U són sempre tancades.
• La E i la O poden ser obertes o tancades.

Sociolingüística Catalana

Conceptes Clau

Llengües Minoritzades

Llengües limitades en determinats àmbits d'ús social.

Diglòssia

Situació pròpia d'una comunitat lingüística en què dues llengües són usades amb un valor social diferent (una d'alta i una de baixa).

Substitució Lingüística

Desaparició en un territori de la llengua pròpia, després d'haver sofert un procés de minorització, i implantació d'una llengua forana.

Normalització Lingüística

Procés que busca que tots els ciutadans coneguin la llengua pròpia i la puguin utilitzar lliurement en tots els àmbits.

Multilingüisme Social

Quan en un territori conviuen persones de llengües diferents.

Figures Retòriques

Figures de Sentit (Tropos)

Personificació

Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes o fenòmens naturals.

Metàfora

Figura en la qual se substitueix l'objecte real per un d'imaginat per l'autor, amb el qual existeix una determinada analogia (relació de semblança).

Comparació

Establiment d'una relació o semblança entre l'objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l'autor, mitjançant un nexe comparatiu (com, sembla, etc.).

Hipèrbole

Figura que es fonamenta en una exageració evident.

Figures de Dicció (o de Construcció)

Hipèrbaton

Alteració de l'ordre gramatical lògic dels elements d'una frase.

Al·literació

Repetició d'un mateix so o grup de sons.

Anàfora

Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos o frases successives.

Asíndeton

Supressió de les partícules de relació (conjuncions) entre els elements d'una enumeració.

Mètrica i Versificació

Còmput Sil·làbic (Llicència Mètrica)

• Sinalefa: Unió de la vocal final d'una paraula amb la vocal o h inicial de la paraula següent.
• Si el vers acaba en paraula aguda, se suma 1 síl·laba.
• Si el vers acaba en paraula plana, el nombre de síl·labes es manté.
• Si el vers acaba en paraula esdrúixola, es resta 1 síl·laba.

Classificació dels Versos

• Art Menor: Versos de 8 o menys síl·labes.
• Art Major: Versos de més de 8 síl·labes.