Conceptes Filosòfics Clau: Definició i Explicació

Conceptes Filosòfics Fonamentals

El bé: És tot allò que es considera just, correcte i beneficiós per a les persones i la convivència. Implica actuar amb respecte, empatia i responsabilitat.

El mal: És allò que es considera injust, incorrecte o perjudicial. S’associa a accions que causen dany, egoisme o engany.

Consciència moral: És la capacitat de distingir entre el bé i el mal i jutjar les pròpies accions segons valors i principis.

Amor: No és només un sentiment, sinó voler sincerament el bé de l’altre, respectant-lo i cuidant-lo amb accions.

Llibertat: Capacitat d’escollir i actuar segons la pròpia voluntat i raó, assumint les conseqüències morals dels actes.

Dolor: Experiència física o emocional que ens fa conscients de la nostra vulnerabilitat i del sentit de la vida.

Vida eterna: És l’existència sense començament ni final, pròpia d’un ésser perfecte i infinit com Déu.

Emergentisme: Defensa que la ment emergeix de la complexitat del cervell, però no es pot reduir només a la biologia.

Dualisme: Teoria que separa ment i cos, afirmant que els pensaments no són només processos físics.

Materialisme: Posició que afirma que tot el que existeix és material, inclosa la ment, i que tot es pot explicar científicament.

Relativisme: Defensa que la veritat depèn del punt de vista de cada persona o cultura, negant veritats absolutes.

Memòria: Capacitat mental per guardar i recuperar informació, idees, imatges o experiències del passat.

Irracional: Allò que no segueix la raó; sovint s’aplica als animals o a comportaments no lògics.

Creença: Convicció personal que alguna cosa és certa, encara que no es pugui demostrar amb proves.

Fonamentalisme: Actitud que defensa veritats absolutes i inquestionables, rebutjant el dubte i el pluralisme.

Coherència: Consistència entre idees, creences o accions; no hi ha contradiccions entre elles.

Llei: En filosofia, és una regla universal i necessària que expressa com funciona el pensament o la realitat.

Somni: Sèrie d’imatges o idees que apareixen mentre dormim, i poden reflectir emocions, records o desitjos.

Consciència: Capacitat de ser conscients del que pensem, sentim i vivim, i de reconèixer-nos com a individus.

Comportament: Conjunt d’accions i reaccions d’una persona davant estímuls interns o externs.

Fe: Creure en alguna cosa sense proves objectives, com en Déu o en principis religiosos o personals.

Revelació: Manifestació divina a través de textos, visions o experiències que mostren veritats ocultes.

Aparença: Allò que es veu a primera vista, però que pot amagar la realitat profunda.

Existència: Fet de ser realment; de formar part de la realitat de manera efectiva.

Coneixement: Comprensió obtinguda per l’experiència, la raó o la intuïció, que permet pensar i decidir.

Opinió: Judici personal sense base necessàriament objectiva o provada.

Raó: Facultat de pensar i establir relacions lògiques entre idees per comprendre la realitat.

Empirisme: Teoria que diu que tot el coneixement prové de l’experiència i dels sentits.

Ignorància: Manca de coneixement o consciència sobre un fet, una idea o una realitat.

Imaginació: Capacitat per crear imatges o idees que no són presents en la realitat immediata.

Essència: Allò que defineix una cosa i la fa ser com és, de manera profunda i permanent.

Aparença (filosòfica): Allò que sembla ser una cosa, tot i que pot no coincidir amb el que realment és.

Home màquina: Visió segons la qual el cos i la ment funcionen com una màquina, sense ànima separada.

Dogmatisme: Posició que creu que es poden conèixer veritats absolutes, sense qüestionar-les.

Alienació: Sensació de desconnexió d’un mateix o de la societat, causada per condicions socials o econòmiques.

Llibertat (filosòfica): Capacitat d’actuar segons la pròpia voluntat, sense imposicions externes.

Transcendent: Allò que va més enllà del món físic o de l’experiència directa.

Rizoma: Model filosòfic en què tots els elements es connecten entre ells sense jerarquia fixa.

Arbre de la filosofia: Metàfora que mostra la filosofia com un arbre amb branques (disciplines) i arrels (principis).

Aspectes Literaris i Filosòfics

Ruptura de les Unitats Clàssiques

Es trenquen les unitats de temps, lloc i acció, barrejant elements tràgics i còmics en una mateixa obra. L'honor és un eix central dels conflictes.

Autors i Obres Destacades

• Cervantes: Don Quijote de la Mancha, Rinconete y Cortadillo.
• Lope de Vega: Fuenteovejuna, El perro del hortelano, El caballero de Olmedo.

La Importància de l'Honor

L'honor és un valor fonamental. La seva pèrdua suposa una deshonra social i personal. Els personatges, fins i tot els humils, lluiten per defensar o recuperar el seu honor, justificant accions extremes com la venjança o la violència.

Anàlisi de Rinconete y Cortadillo

• Protagonistes: Pedro del Rincón i Diego Cortado, pícaros que viuen de petits robatoris i enganys.
• Paper de Sevilla: Centre de corrupció i crim, reflex del bullici i la vida urbana del Segle d'Or.
• Monipodio: Cap d'una organització criminal que controla els delictes a Sevilla.

Temes i Característiques Formals (Poesia del Renaixement)

• Temes: Amor idealitzat i absolut, lliurament total al ser estimat, fe i patiment amorós.
• Característiques formals: Ús del sonet (dos quartets i dos tercets, 14 versos endecasíl·labs), llenguatge culte, refinat i ple de sentiments. Expressió d'emocions personals, típic del Renaixement i de la influència petrarquista.