Conceptes Filosòfics Clau: Epistemologia, Lògica i Veritat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB
Conceptes Filosòfics Essencials
Conceptes Fonamentals
- Conceptes: Representació mental, una idea universal i abstracta d'un objecte.
- Judicis: Relació que el pensament estableix entre dos conceptes, afirmant o negant-ne un altre.
- Raonaments: Procés mental que relaciona dos o més judicis coneguts. Poden ser:
- Deductius: Parteixen de premisses universals.
- Inductius: Parteixen de premisses particulars.
Corrents Epistemològics Primaris
- Realisme: El coneixement consisteix a entendre i explicar racionalment la realitat tal com és. La realitat mana i no es pot refusar (Aristòtil).
- Idealisme: En la ment hi ha imatges i idees que el subjecte té de la realitat. En el coneixement, mana el subjecte (Descartes).
Dogmatisme i Escepticisme
- Dogmatisme: Es pot conèixer la realitat de manera que es poden descobrir veritats absolutes sense necessitat de contrastar-les.
- Escepticisme: Posa en dubte que es pugui conèixer la realitat objectiva, afirmant que no hi ha veritats absolutes.
Subcategories de l'Escepticisme
- Subjectivisme: El coneixement depèn de les capacitats mentals del subjecte.
- Relativisme: El coneixement està condicionat per les influències externes, com la cultura; el coneixement és relatiu.
- Pragmatisme: La veritat és subjectiva i instrumental; les veritats no són immutables, la veritat no és només una creença sòlida.
Criticisme (Introducció)
- Criticisme: Només és possible el coneixement dels objectes amb experiència; quanta més experiència, més coneixement.
Racionalisme i Empirisme
- Racionalisme: Primacia de la raó sobre els sentits, primacia del subjecte sobre la realitat, existència d'idees innates, ús del mètode deductiu.
- Empirisme: Tot coneixement prové de l'experiència. No hi ha idees innates: el coneixement és una pàgina en blanc que es va omplint amb l'experiència. El coneixement humà és limitat.
L'Empirisme de Hume
- Dos tipus de percepcions:
- Impressions: Sensacions externes o internes.
- Idees: Representacions mentals d'impressions.
- Tres tipus d'idees (associació):
- Semblança.
- Contigüitat espaciotemporal.
- Causalitat.
- Dos objectes de coneixement:
- Relacions d'idees: No fan referència al món, són demostrativament certes, veritats universalment vàlides (ex: matemàtiques).
- Qüestions de fet: Es refereixen al món, a l'experiència, aporten probabilitat però no certesa. L'únic coneixement cert és el de les ciències formals.
El Criticisme Kantià
El criticisme kantià critica tant el racionalisme com l'empirisme:
- Racionalisme: Entén que la prioritat és la raó, però no que en la ment hi hagi estructures a priori que estan buides de contingut i són prèvies a l'experiència.
- Empirisme: Entén que tot coneixement prové de l'experiència, però no accepta que hi hagi idees innates.
Irracionalisme (Nietzsche)
L'únic coneixement vàlid és la intuïció d'una persona. El problema és que la intuïció és incomunicable. La solució proposada és utilitzar metàfores que falsegin la realitat de la intuïció.
La Veritat: Usos i Teories
Tres Usos de la Veritat
- Ètic: La veritat és allò oposat a la mentida.
- Ontològic: Allò que és veritable és la realitat.
- Epistemològic: Un coneixement és cert si es coneix.
Teories de la Veritat
- Pragmàtica de la veritat: Una proposició és veritable si a la pràctica es pot demostrar.
- Veritat com a perspectiva (Ortega y Gasset): Un punt de vista parcial i incomplet, però cert.
- Era de la postveritat: Realitat que manipula creences i emocions per influir en l'opinió pública.
Argumentació i Fal·làcies
L'Argument
Un argument és un raonament que intenta refutar una tesi, convencent l'interlocutor. Hi ha quatre gèneres:
- Didàctics: Parteixen de principis peculiars.
- Dialèctics: Proven la contradicció a partir de coses plausibles.
- Crítics: Construïts a base de coses plausibles.
- Erístics: Coses que semblen plausibles però no ho són.
Les Fal·làcies
Una fal·làcia és qualsevol raonament no vàlid que sembla vàlid. Hi ha dos tipus principals:
- Fal·làcies lingüístiques:
- Amfibologia: Manca de precisió en expressions equivocades.
- Homonímia: Doble significació d'un terme.
- Fal·làcies de pertinència:
- Ad hominem: Refutar un argument criticant qui el defensa.
- Ad baculum: Quan s'apel·la a l'autoritat o la força.
- Ad populum: Apel·lar als sentiments o a l'opinió popular.
- Ad verecundiam: Apel·lar a una autoritat intel·lectual no pertinent.