Conceptes Filosòfics Clau: Realisme, Idealisme i Teories del Coneixement

Realisme i idealisme

Realisme: La realitat existeix independentment de la ment. El món és tal com és encara que ningú el percebi. El coneixement és descobrir aquesta realitat.

Idealisme: La realitat depèn del pensament. El món només existeix tal com el percebem o el pensem. Sense un subjecte pensant, no hi ha món.

Arkhé i concepcions de la realitat

Arkhé: És el principi fonamental comú que explica tot el que existeix. Els primers filòsofs grecs buscaven aquest element originari.

Monisme: Tot està format per una sola substància (material o espiritual). Només hi ha un principi últim de la realitat.

Pluralisme: Hi ha diversos elements que formen la realitat. No es pot explicar tot a partir d’un sol principi.

Materialisme i espiritualisme

Materialisme: Només existeix la matèria. Tot, inclòs el pensament, és resultat de processos físics. Rebutja l’existència de l’ànima.

Espiritualisme: El més real és l’esperit o la ment. La matèria no té existència pròpia; depèn del pensament.

Problemes del materialisme: No pot explicar adequadament fenòmens com la consciència, la llibertat o les emocions. Tampoc pot assegurar que percebem la realitat tal com és.

Racionalisme: Fonaments i tesis

Definició: Defensa que la raó és la font principal del coneixement. El coneixement veritable no depèn dels sentits, sinó de la deducció racional.

Idees innates (Plató)

L’ànima ja coneixia les idees pures abans de néixer. Conèixer és recordar (teoria de la reminiscència).

Idees innates (Descartes)

Tenim idees que no provenen de l’experiència, com les de Déu, el jo, o la perfecció. Són presents des del naixement.

Quatre tesis del racionalisme:

• La raó pot conèixer la veritat sense ajuda externa.
• Tenim idees innates.
• El coneixement és segur i universal.
• El coneixement s’obté per deducció lògica.

Empirisme: L'experiència com a font de coneixement

Definició: Tot coneixement prové de l’experiència sensible. La ment és una tàbula rasa en néixer.

Criteri de veritat: Una idea és vàlida si prové d’una impressió sensible.

Coneixement: És probable i provisional, no universal ni necessari.

Ciència model: Física, ja que es basa en l’observació i l’experimentació.

Posicions filosòfiques davant la veritat

Dogmatisme: Accepta idees com a certes sense posar-les en dubte. Creença en veritats absolutes.

Relativisme: No hi ha una única veritat. El que és cert per a un pot no ser-ho per a un altre, segons cultura o context.

Escepticisme: Dubta que puguem conèixer res amb certesa. Ni la raó ni els sentits donen coneixement segur. Defensa suspendre el judici.

Tipus de realisme filosòfic

Realisme ingenu: Accepta que la realitat és tal com la percebem, sense reflexió. No distingeix entre el subjecte i l’objecte.

Realisme natural: Admet una mica de reflexió, però considera que les qualitats sensibles (color, sabor...) existeixen fora del subjecte.

Realisme crític: Fa distinció entre la percepció i la realitat. Les qualitats sensibles són subjectives, però causades per una realitat externa.

Preguntes freqüents sobre conceptes filosòfics

Com justifica Plató la seva teoria de la reminiscència?

L’ànima és immortal i coneixia les idees pures abans de néixer. Aprendre és recordar aquestes idees oblidades en entrar en un cos.

Per què afirmem que Plató no és un autor idealista?

Perquè, tot i que dona molta importància a les idees, Plató creu que tant les idees com les coses tenen existència pròpia i independent del pensament humà.

Per què Hume rebutja la metafísica i la teologia?

Perquè només l’experiència és font de coneixement. Hume rebutja les idees sense base empírica com les de Déu o l’ànima, considerant-les il·lusions o enganys.