Conceptes Filosòfics Fonamentals: Substància, Atribut i Mode

Nocions Fonamentals

• Noció de Substància: “una cosa que existeix de tal manera que no requereix de res més que de si mateixa per existir”.
• Noció d’Atribut (caràcter essencial d’una substància): “tot allò que coneixem que li ha estat atorgat a una cosa per naturalesa, tant si es pot canviar, com si la seva essència mateixa és immutable”.
• Noció de Mode: els modes són atributs no essencials de la substància, ja que “per la seva naturalesa poden canviar, mentre que els que mai no canvien (atributs essencials) pertanyen a l’essència d’alguna cosa”.

Precisions sobre les Nocions Fonamentals

• El terme ‘substància’ no és unívoc, sinó anàleg, aplicat a Déu i als altres éssers, i es predica en relació amb les coses creades en un sentit anàleg (només Déu és substància). Cada substància té un atribut principal (del qual la resta depenen) que constitueix la seva essència o naturalesa, i és suficient i necessari per conèixer la substància i alhora és inseparable de les substàncies.

Ordo Essendi i Ordo Inveniendi

• L’objectivitat de les proposicions ideals és: “tot allò que conec clara i distintament com a pertanyent a ‘un’ objecte li pertany realment”. Per tant, la realitat objectiva és conceptual o intel·lectual, i una idea és objectivament real quan és intel·ligible (entenedora).
• Les proposicions existencials, mitjançant la intuïció, atrapen la nostra pròpia existència i, per demostració, l’existència de Déu i l’existència de la substància material.
• Cal distingir dos ordres: en el pla metòdic, ordo inveniendi (l’ordre de les troballes), on primer atrapem la nostra existència i després la de Déu; i en el pla essencial, ordo essendi (l’ordre de l’ésser), on la perfecció infinita de Déu és anterior a la nostra perfecció (del jo i del món).
• La veritat divina és el fonament ontològic de la veritat: la regla de l’evidència rep la seva certesa només del fet que Déu existeix i que és un ésser perfecte.

Els Atributs de Cada Substància

• De l’Essència de Déu: “sota el nom de Déu entenc una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent”.
• De la Naturalesa de l’Esperit Humà: “jo no sóc res més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó”.
• De l’Essència de les Coses Materials: “en les idees de les coses materials només trobo poquíssimes coses que jo concebi clara i distintament, i són: la seva magnitud (extensió en longitud), amplària i profunditat”.