Conceptes Fonamentals de Circuits Lògics Digitals

Un codificador es un circuit combinacional k poseeix N sortides i 2 elevat a N entrades. La seva estrcutura es tal que al activarse una de les seves entrades (adoptan 0 o 1)a la seva sortida apareix la combinació binaria corresponent al numero decimal assignat a lentrada. La seva funció es convertir qualsevol informació digitalitzada en el seu ekivalent binari natural o en qualsevol codi binari existent. Codificadors sense prioritat: en aquest circuit no es pot activar simultaniament mes duna entrada pk si sactiven apareixen codis binaris erronis a la sortida. Ex: codificador sense prioritat amb entrada dinnhibicio//Vcc= 5 volts i te I, que caldrà que sigui un 1 ja k amb un 0 el chip no anirà. E0, E1, E2..Fins E7 i s1 s2 i s3./la taula de veritat es una diagonal de 1s desde I fins a E7. La fila de i1 va amb x els demés espais van 0s i les 3 sortides van amb 000,000,001,010,011,100,101,110 i 111//Codificadors amb prioritat: en el cas de produirse lactivacio simultania de varies entrades del codificador, a la sortida apareixera el codi de lentrada de major prioritat (normalmen lentrada de pes mes significatiu)ex: chip 74147/la taula de veritat es del 1 al 9 + s1, s2 s3 i s4. La primera fila tot 1s. La segona kasella de la kolumna del 9 un 0 i diagonal kap a leskerra fins a baix de tot. Lespai generat amb caselles tot xs i a laltra banda de la diagonal tot 1s. Les sortides son: 1111,0110,0111,1000,1001 i aixi fins al 1110. X= qualsevol estat amb prioritat podem activar mes duna entrada./decodificadors: son circuits combinacionals k tenen N entrades i un nombre de sortides menor o igual a 2 elevat a N. Al apareixer una combinació binaria a lentrada sactiva una sola de les seves sortides. Sutilitzen per a convertir les informacions binaries en altres tipus dinformacio. Ex: visualitzadors alfanumerics. Ni ha de 2 tipus: els no excitadors k les sortides seves nomes poden acoblarse a altres dispositius de la mateixa família integrada i els excitadors k donen prou corrent ala sortida com per atacar a circuits de la propia família i altres dispositius kom lampades o displays o relés

multiplexors: circuits combinacionals k tenen N entrades dinformacio o Canals i N entrades de selecció o control, una sortida dinformacio i una entrada dautoritzacio. 74151 la taula de veritat es ço, c1 c2 i s. 000 1, 001 0, 010 1, 011 1, 100 1, 101 0, 110 1, 111 0 //Comparador: circuit capaç de comparar 2 nombres binaris de n. Bits cadascun dells i ens diu les posibles combinacions entre ells, es a dir, si son iguals o si un es mes gran k laltre/semisumador: circuit k efectua la suma binaria de 2 dígits dentrada proporcionant a la sortida el resultat de la suma i el posible carry produït/ sumador o restador total 7483: quan el señal de control sigui =0 les portes EXOR no afecten a la paraula B, i lentrada carry in será igual a 0, per tant efectuara la suma sense cap problema-quan el señal de control sigui =1 les portes EXOR actúen dinversors i el carry dentrada será igual a 1 per tant realitzara una resta-afegint mes circuits integrats podrem obtener sumes o restes de paraules de 8 bits, 16 bits, etc../ Comptador asincrone binari: format per bascules JK funcionant en mode Toggle (entrada J i K fixades a nivel 1) suposarem les sortides A0, A1, A2, A3 en estat lògic zero sinó es aixi donarem un 0 a lentrada clear i automaticament pasen a nivel logic 0. Suposarem que les bascules utilitzades son del tipus master-slave (la informació pasara al master en el flang de pujada de rellotge i es carregara a la sortida en el flang de baixada del rellotge) deixant les restants nivel 0. En el següent flang de baixada la sortida A 0 i la sortida A1 a 1 i aixi succesivament. Lactivacio de lentrada clock arribara a la ultima bascula amb un retard en el temps igual a 4 vegades el temps de resposta duna bascula// Registres de desplasament: tenen la misio demagatzemar informació binaria, aquesta info la poden tractar de diferents maneres segons lusuari: en serie, en paarlel o qualsevol combinació de les 2 anteriors. La informació entra per entrada i sobté per s, clear serveix per posar totes les bàscules a 0 i clk ens permet desplaçar la info desde in fins a out