Conceptes Fonamentals del Llenguatge Audiovisual

L'Educació Tradicional i la Creativitat Audiovisual

El fragment destaca que l'educació tradicional fomenta el pensament verbal a través de sistemes de paraules escrites, cosa que pot limitar la capacitat expressiva dels joves escriptors i directors. Aquest condicionament pot ser un obstacle, ja que pot restringir la creativitat i la llibertat d'expressió més enllà de la paraula escrita, especialment en mitjans audiovisuals on la imatge i el so tenen un pes igual o major.

Conceptes Tècnics de la Imatge i el So

• L'ISO: Es refereix a la sensibilitat del sensor de la càmera.
• Una panoràmica: És un moviment de càmera sobre el seu propi eix.
• El color: És definit per la lluminància, el contrast i la saturació.
• L'univers sonor: És l'atmosfera que es construeix per complementar la imatge.

Terminologia Narrativa i Creativa

• Plot: Successió d'esdeveniments o accions que formen la trama d'una història; és a dir, el què passa en la narració.
• Escena: Unitat narrativa amb continuïtat d'espai, temps i acció, que agrupa plans relacionats dins d'una mateixa seqüència.
• Mood board: Una col·lecció visual d'imatges, colors i elements que defineixen l'atmosfera o estil d'una obra. Serveix per inspirar i guiar el procés creatiu, establint una direcció estètica i emocional.
• Salt d'eix: Violació de la regla dels 180 graus en el muntatge, on la càmera canvia de costat de l'eix d'acció, provocant una incoherència espacial i desorientant l'espectador.

La Temporalitat en el Relat Audiovisual

La temporalitat a l'audiovisual és un element clau que estructura el relat i condiciona la percepció de l'espectador. Es manifesta a través de:

• Temps intradiegètic: El que transcorre dins la història, viscut pels personatges.
• Temps extradiegètic: Elements com la música o la narració en off que aporten informació externa.
• Temps psicològic: Percepció subjectiva del temps, com flashbacks o càmera lenta.

El muntatge permet manipular el temps mitjançant tècniques com l'el·lipsi (supressió de temps), la càmera lenta (intensifica emocions) o la càmera ràpida (condensa accions). Aquest control del temps no només organitza els esdeveniments, sinó que també crea ritme, tensió i profunditat emocional, com es veu en el cinema clàssic (relat causal) o modern (temps cristal·lí segons Deleuze). Exemples com els talls paral·lels de Griffith o les fragmentacions postmodernes mostren com la temporalitat pot ser una eina narrativa poderosa per transmetre significats més enllà de la seqüència cronològica.