Conceptes Fonamentals d'Ecologia: Hàbitat, Nínxol i Nivells Tròfics

Hàbitat

L'hàbitat d'una espècie és el lloc del planeta on viu amb unes condicions ambientals determinades.

• Exemple: Hàbitat del lleó: la sabana.

Nínxol Ecològic

El nínxol d'una espècie és el seu hàbitat i la seva funció dins l'ecosistema.

• Exemple: El nínxol del lleó seria ser el depredador a la sabana.

Biòtop

És la part física i química d'un ecosistema, incloent-hi els paràmetres ambientals (per exemple: humitat, sals, temperatura, llum).

Biocenosi o Comunitat

És el conjunt d'organismes vius d'un ecosistema.

És a dir, en un ecosistema, la biocenosi són totes les plantes, animals, fongs, bacteris, etc., que conviuen i es relacionen.

En un estany, la biocenosi està formada per:

• Peixos
• Granotes
• Insectes
• Algues i plantes aquàtiques
• Bacteris i microorganismes

Ecosistema

És el conjunt format per un biòtop i una biocenosi. Pot ser de qualsevol grandària.

• Exemple: Un bosc és un ecosistema:
  • Biòtop: sòl, aire, llum, aigua, temperatura…
  • Biocenosi: arbres, ocells, insectes, bolets, bacteris…

Tot això funciona com un sistema equilibrat, amb cicles de nutrients, cadenes tròfiques, etc.

Paràmetre Ambiental

Són totes aquelles característiques o variables d'un determinat ecosistema.

Un paràmetre ambiental és qualsevol factor físic o químic del medi que pot influir en els éssers vius d'un ecosistema.

Importància dels Paràmetres Ambientals

Cada espècie necessita unes condicions concretes.

Si un paràmetre canvia massa, pot afectar:

• El creixement de les plantes
• La reproducció dels animals
• O fins i tot fer que una espècie desaparegui d'un lloc.

• Exemple: Oxigen, llum, temperatura, sals, pH.

Factor Limitant

És un factor ambiental que frena o limita el creixement d'una determinada espècie, i té més importància que tots els altres factors.

• Exemple: La llum.

Límit de Tolerància

És l'interval dels valors d'un paràmetre ambiental que pot suportar una espècie.

Si un paràmetre ambiental està fora d'aquest límit, l'espècie no pot sobreviure.

• Exemple: Si parlem de temperatura,
  • Per a una planta:
    • Pot viure entre 10 °C i 35 °C → aquest és el seu límit de tolerància tèrmica.
    • Si fa menys de 10 °C o més de 35 °C, la planta mor o deixa de créixer.

Temperatura

Condiciona els processos metabòlics i la distribució d'espècies.

Aigua

L'aigua és un recurs imprescindible per a la vida i la seva disponibilitat determina els tipus d'organismes presents.

Els ecosistemes aquàtics (mars, llacs, rius) depenen de la qualitat i quantitat d'aigua, però també la disponibilitat d'aigua en ecosistemes terrestrials (com les zones seques o les regions humides).

Com afecta la disponibilitat d'aigua?

Condiciona la distribució de les espècies: Hi ha espècies adaptades a ambients secs (com els cactus o els camells). Altres necessiten ambients humits (com les falgueres o les granotes).

Salinitat

Afecta la pressió osmòtica i influeix en la distribució d'espècies aquàtiques.

Oxigen (O₂) i Diòxid de Carboni (CO₂)

Són fonamentals per a la respiració i la fotosíntesi.

Són essencials per a la respiració cel·lular dels éssers vius.

Alguns ecosistemes aquàtics o terrestres poden tenir nivells baixos d'oxigen, com en aigües molt càlides o profundes.

La solubilitat de l'oxigen en aigua és inversament proporcional a la temperatura. Si la temperatura és baixa, l'aigua conté més oxigen.

Relacions Interespecífiques

Competència

Es produeix quan hi ha una lluita pel mateix recurs. Exemple: El lleó i el lleopard.

Mutualisme

Dues espècies s'ajuden mútuament sense estar obligades a viure juntes. Exemple: El bou i els esplugabous.

Comensalisme

Una de les dues espècies es beneficia, mentre que l'altra no es veu afectada en cap sentit (ni guanya ni perd).

Parasitisme

Una espècie (el paràsit) s'aprofita d'una altra (l'hoste) provocant-li un dany.

Depredació

Relació entre un depredador i una presa. Una espècie caça i s'alimenta d'una altra. Exemple: Lleó i conill.

Simbiosi

És un mutualisme obligat, on ambdues espècies han de viure juntes per sobreviure. Exemple: Els líquens.

Nivells Tròfics

Productors (Autòtrofs)

Són organismes que produeixen la seva pròpia matèria orgànica utilitzant l'energia solar mitjançant la fotosíntesi (o, en alguns casos, mitjançant processos quimiosintètics).

• Exemples: Fitoplàncton, plantes, algues, bacteris fotosintètics.
• Rol: Generen l'energia inicial per a tot l'ecosistema.
• Energia: Obtenen energia del sol.

Consumidors Primaris (C1 - Herbívors)

Són animals heteròtrofs que s'alimenten de productors, és a dir, són herbívors.

• Exemples: Conills, cérvols, insectes herbívors.
• Rol: Obtenen l'energia directament dels productors.
• Energia: Obtenen energia consumint plantes, algues o altres productors.

Consumidors Secundaris (C2 - Carnívors/Omnívors)

Són animals heteròtrofs que s'alimenten d'herbívors o consumidors primaris.

• Exemples: Serps, óssos, ocells rapinyaires.
• Rol: Són carnívors que depenen dels herbívors per obtenir energia.
• Energia: Obtenen energia dels herbívors que consumeixen.

Consumidors Terciaris (C3 - Carnívors)

Són carnívors que s'alimenten d'altres carnívors, generalment els consumidors secundaris.

• Exemples: Lleons, taurons, àguiles.
• Rol: Ocupen un lloc a la part superior de la cadena alimentària.
• Energia: Obtenen energia dels consumidors secundaris o primaris.

Descomponedors

Transformen la matèria orgànica morta en nutrients inorgànics, tancant els cicles de la matèria.

Cadenes i Xarxes Tròfiques

Cadena Tròfica

És una seqüència d'organismes que s'alimenten els uns dels altres, representant "qui es menja a qui".

Xarxa Tròfica

És un conjunt interconnectat de cadenes tròfiques que mostren les relacions alimentàries reals i complexes en un ecosistema.

En el pas d'un nivell tròfic a un superior, es perd una gran quantitat d'energia, principalment a causa de la calor dissipada i els compostos no digerits.