Conceptes fonamentals d'electricitat i components

Magnituds elèctriques fonamentals

Per intensitat elèctrica (I), corrent elèctric o, simplement, corrent, hem d’entendre la quantitat d’electrons que circula per un material en un segon. La unitat que utilitzem per mesurar-la és l’ampere (A).

La diferència de potencial elèctric és coneguda habitualment com a tensió elèctrica (U), voltatge elèctric o, simplement, voltatge. La seva unitat és el volt (V).

Anomenem freqüència (f) el nombre d’oscil·lacions completes o cicles que es produeixen en una ona de tensió alterna o corrent altern durant cada segon. La unitat de freqüència és l’hertz (Hz).

El període (T) d’una ona és el temps que transcorre perquè una ona alterna de tensió o corrent completi un sol cicle. La unitat del període és el segon (s).

Components elèctrics passius

Un resistor és un component passiu de dos terminals fabricat expressament per oferir una determinada resistència elèctrica (R). Com que la característica principal que ens aporta és la seva resistència elèctrica, és molt habitual anomenar-lo també resistència. Per resistència elèctrica entenem la major o menor oposició que presenta el material al pas del corrent elèctric. La unitat és l’ohm (Ω).

• La resistència nominal: és el valor teòric esperat en finalitzar el procés de fabricació del resistor.
• La tolerància d’un component: és la màxima diferència permesa entre el valor real del component i el valor teòric nominal, respecte del valor teòric expressada en tant per cent.

El condensador és un component elèctric fabricat per oferir una capacitat determinada. El paràmetre principal d’un condensador és la seva capacitat nominal (Cn), la quantitat de càrrega elèctrica que és capaç d’acumular.

Una bobina (inductor) és un component elèctric de terminals fabricat per oferir una determinada inductància. La inductància que presenta una bobina permet l’emmagatzematge d’una certa energia elèctrica en forma de camp magnètic.

El coeficient d’autoinducció (L) és un paràmetre que depèn de la geometria de l’inductor i de les propietats magnètiques del material que constitueix el seu nucli.

Energia i potència elèctrica

L'energia elèctrica (T) en un conductor pel qual circula corrent és proporcional al producte de la resistència del conductor pel quadrat del corrent i pel temps durant el qual aquest corrent hi transitava. La unitat és el joule (J).

Definim la potència elèctrica com l’energia elèctrica consumida en la unitat de temps. La unitat és el watt (W).