Conceptes Fonamentals de Filosofia: Mite, Logos i l'Absolut

Vigència de l'Actitud Filosòfica: Valor i Actualitat

L'actitud filosòfica es caracteritza per la seva utilitat i rellevància, manifestada en diversos aspectes clau:

• Problematitzadora: El valor de la filosofia no rau en les respostes, sinó en les preguntes.
• Universalista i Interdisciplinària: No es limita a un cert àmbit, sinó que abasta tota la realitat.
• Crítica: Intenta descobrir errors sense donar res per suposat.
• Clarificadora: Consisteix en l'anàlisi conceptual.
• Pràctica: Ajuda a orientar-nos en la vida.

Possibilitat d'Accedir a l'Absolut

Diferents postures davant la qüestió de l'existència de Déu o l'Absolut:

Teisme

Accepten i creuen en Déu. Consideren possible conèixer Déu i accedir-hi.

Ateisme

Rebutgen i neguen Déu. Com que Déu no existeix, és impossible accedir a l'Absolut.

Agnosticisme

Mantenen un dubte permanent i radical. Ni l'afirmen ni el neguen, ja que és impossible conèixer o demostrar l'Absolut.

Indiferència

Ni l'afirmen ni el neguen perquè no els interessa ni els preocupa la qüestió.

Concepcions de l'Absolut

Maneres d'entendre la relació entre l'Absolut (la realitat divina) i el món:

• Panteisme: L'Absolut és una realitat divina immanent al món.
• Teisme: L'Absolut és una realitat divina transcendent al món, més enllà del món.
• Deisme: L'Absolut és una realitat transcendent al món, que n'és la causa i el fonament.

Mite i Logos: Dues Formes de Saber

El Mite

El Mite és una forma de saber imaginativa i fantàstica, basada en les vicissituds de déus i herois. És tradicional, caòtic i arbitrari, ja que no està sotmès a cap llei fixa.

Trets Característics del Mite

• Personatges: Personatges llegendaris, déus i herois de l'Olimp.
• Relats: Són relats imaginatius o fantàstics.
• Autoria: L'autor del mite és sovint desconegut i col·lectiu.
• Caràcter: Té un caràcter tradicional i acrític; no estan escrits, són anònims i es transmeten de pares a fills.

El Logos (Pensament Racional)

El Logos és un saber racional, basat en causes naturals, extretes de l'experiència i l'observació. És crític i estableix un ordre permanent en el món, atès que està regit per lleis fixes i estables.

Nota: D, d, c, c, a, a.

Caràcter del Logos (Filosofia)

El pensament filosòfic es defineix per ser:

• Racional: Es basa en arguments lògics. Aquesta racionalitat no es limita a assenyalar que les coses són d'una manera determinada, sinó que intenta descobrir per què són així.
• Sistemàtic: Les afirmacions estan relacionades i jerarquitzades.
• Crític: No admet res sense un examen racional previ. En contrast amb les narracions fantàstiques, el comportament de déus i herois no està subjecte a crítica (actuen així perquè volen).

Relació de la Filosofia amb Altres Sabers

Ciència i Filosofia: Similituds

Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el món. Comparteixen un mateix objecte d'estudi i es plantegen preguntes.

Religió i Filosofia: Punts en Comú

Comparteixen inquietuds i problemes, i pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida.

Diferències Clau

Filosofia

És una forma de saber racional i crítica. Comporta incertesa i dubtes.

Religió

Està basada en la fe i es caracteritza per la creença en veritats revelades.

Crítiques a la Filosofia

La filosofia ha estat objecte de diverses crítiques:

• Manca d'Acord: Els filòsofs sovint no arriben a consensos.
• Caràcter Residual: Per a alguns pensadors, la filosofia són futures ciències que encara no han aconseguit prou maduresa.
• Futilitat dels Problemes: Per a alguns, els problemes filosòfics són subtils passatemps.
• Hermetisme: Sembla impossible donar una solució satisfactòria als seus problemes fonamentals.