Conceptes Fonamentals de Macroeconomia: Definicions i Teories

Animal Spirits

Són les emocions i expectatives que influeixen en el comportament dels agents econòmics i poden afectar les seves decisions.

Multiplicador del Pressupost Equilibrat

Es produeix quan el govern augmenta la despesa pública i alhora augmenta els impostos en la mateixa quantitat. L'increment de la renda (Y) és igual a l'increment de la despesa pública (G): ΔY = ΔG.

Diferència entre Producte Interior i Nacional

La diferència rau en què un mesura la producció dins de les fronteres del país (PIB: Producte Interior Brut) i l'altre mesura la producció dels nacionals (ciutadans i empreses) sense importar on estiguin ubicats (PNB: Producte Nacional Brut).

Propensió Marginal a l'Estalvi

És la part de cada unitat addicional d'ingrés que es destina a l'estalvi en lloc del consum. Es calcula com: Propensió Marginal a l'Estalvi = Increment de l'Estalvi (ΔS) / Increment de la Renda (ΔY).

Taxa d'Ocupació

És un indicador que mesura el percentatge de la població en edat de treballar que està ocupada. Es calcula com: Taxa d'Ocupació = (Població Ocupada / Població en Edat de Treballar) × 100.

Deflactor del PIB

És un índex que mesura la variació dels preus dels béns i serveis produïts en l'economia durant un període determinat. Serveix per convertir el PIB nominal (a preus corrents) en PIB real (a preus constants). Es calcula com: Deflactor del PIB = (PIB Nominal / PIB Real) × 100.

Teoria Quantitativa dels Diners

Explica la relació entre la quantitat de diners en circulació (M) i el nivell general de preus (P) en una economia, considerant la velocitat de circulació dels diners (V) i el nivell de producció real (Y). La fórmula és: M × V = P × Y.

Diferència entre PNB i PNN

El PNB (Producte Nacional Brut) mesura la producció total dels factors de producció nacionals, sense tenir en compte la depreciació del capital. El PNN (Producte Nacional Net) mesura la producció total dels factors de producció nacionals tenint en compte la depreciació del capital (PNN = PNB - Depreciació).

Dèficits Bessons (Twin Deficits)

Són la interrelació que pot existir entre el dèficit fiscal (diferència entre despesa pública i ingressos fiscals) i el dèficit per compte corrent (diferència entre exportacions i importacions de béns i serveis, més transferències netes). Una possible relació és: Inversió (I) + (Despesa Pública (G) - Impostos (T)) = Estalvi (S) + (Importacions (M) - Exportacions (X)).

Escoles de Pensament Econòmic: Comparativa

Escola Austríaca

• Utilitza la praxeologia, basada en la lògica deductiva.
• Defensa la teoria subjectiva del valor.
• Considera que el temps és fonamental en la producció.
• Atribueix els cicles econòmics a la intervenció dels bancs centrals i la manipulació del tipus d'interès.
• S'oposa als bancs centrals i defensa el lliure mercat en la creació de diners.
• Creu en un govern mínim i en el lliure mercat com a millor mecanisme d'organització econòmica.
• Considera que el capital és heterogeni i que l'estructura productiva importa per entendre el creixement.
• Assumeix que els individus actuen segons els seus propis fins, però amb informació limitada i subjectiva.
• La inflació és causada per l'expansió artificial de la massa monetària, especialment per part dels bancs centrals.
• Creu que l'atur és causat per regulacions laborals i salaris mínims que distorsionen el mercat.

Escola Keynesiana

• Utilitza models matemàtics i estadístics.
• Accepta la teoria subjectiva del valor però la combina amb funcions de demanda agregada.
• Tracta l'economia com si fos atemporal en els seus models principals.
• Creu que els cicles són inherents al capitalisme i que es poden suavitzar amb intervenció estatal.
• Defensa l'existència de bancs centrals per regular la inflació, l'ocupació i el creixement.
• Defensa una intervenció activa de l'Estat per estabilitzar l'economia i corregir fallades del mercat.
• Tracta el capital com un agregat homogeni, sense posar tant d'èmfasi en la seva estructura.
• Assumeix que els individus són agents racionals que maximitzen la utilitat amb informació completa (en models simplificats).
• La inflació es deu a l'excés de demanda agregada i factors com el cost dels inputs o les expectatives inflacionàries.
• Argumenta que l'atur és un problema de demanda agregada insuficient i que el govern ha d'intervenir (p. ex., augmentant la despesa) per reduir-lo.

Paradoxa de l'Estalvi

Sosté que si tota la societat intenta estalviar més al mateix temps, el resultat podria ser una reducció del creixement econòmic i del benestar col·lectiu, en lloc d'un augment del capital disponible per a la inversió.

Mecanisme de la paradoxa:

Les famílies decideixen estalviar més, reduint la seva despesa en béns i serveis. Això provoca una caiguda de la demanda agregada. Com que les empreses venen menys, redueixen la producció i poden acomiadar treballadors. Els ingressos totals de la societat disminueixen, reduint encara més el consum i, paradoxalment, l'estalvi efectiu total. El resultat pot ser una economia més pobra i amb menys estalvi agregat del que es pretenia inicialment.

• A curt termini: La paradoxa es pot complir, especialment en contextos de recessió o quan la inversió no augmenta automàticament amb l'estalvi.
• A llarg termini: L'estalvi és generalment beneficiós perquè finança la inversió, la qual impulsa el creixement econòmic.
• Context econòmic: Si hi ha un alt atur i una demanda baixa, un augment generalitzat de l'estalvi pot agreujar la situació (la paradoxa és més probable).

Conceptes Clau i Visió Keynesiana

• Seqüència macroeconòmica lògica (món real): Despesa → Ingrés → Producció.
• Seqüència macroeconòmica keynesiana (model simplificat): Producció → Ingrés → Despesa (la despesa depèn de l'ingrés, que depèn de la producció).
• Llibre clau de Keynes (1936): La Teoria General de l'Ocupació, l'Interès i el Diner.
• Economista liberal citat per Keynes en la seva crítica: Jean-Baptiste Say (per la seva llei dels mercats).
• Visió keynesiana sobre l'ajust de preus: Presenta importants rigideses a la baixa, degut a factors com l'acció dels sindicats i la manca de competència perfecta.
• Causa de les recessions segons Keynes: Una caiguda de la demanda agregada, principalment del consum i la inversió (la despesa pública és un instrument per contrarestar-ho).
• Propensió Marginal a Consumir (PMC): La fracció de cada euro addicional de renda que la gent destina al consum.
• Components de la Inversió (en comptabilitat nacional): Formació bruta de capital fix (maquinària, edificis), variació d'existències i inversió residencial (habitatges).
• Exemple Multiplicador (reducció despesa): Si els EUA redueixen la despesa i la Propensió Marginal a Consumir (PMC) és 0,9, el multiplicador de la despesa és 1/(1-PMC) = 1/(1-0,9) = 10. Una reducció de 100 milions en despesa provocaria una disminució del PIB de 1000 milions (100 x 10).
• Exemple Política Fiscal (tancar bretxa): Si es vol tancar una bretxa recessiva de 10.000 milions i la PMC és 0,5, el multiplicador de la despesa és 1/(1-0,5) = 2. Caldria augmentar la despesa pública (G) en 5.000 milions (5.000 x 2 = 10.000). Alternativament, el multiplicador dels impostos és -PMC/(1-PMC) = -0,5/(1-0,5) = -1. Caldria reduir els impostos en 10.000 milions (10.000 x -1 = -10.000, que augmenta la renda disponible i el consum). Nota: L'exemple original tenia opcions diferents, s'ha ajustat per coherència amb la teoria.

Avantatges i Desavantatges del Patró Or

El Patró Or era un sistema monetari que vinculava el valor de la moneda d'un país a una quantitat fixa d'or. Oferia avantatges com l'estabilitat de preus (control de la inflació), la confiança en la moneda i la facilitació del comerç internacional en reduir la volatilitat dels tipus de canvi. No obstant això, presentava greus desavantatges:

• Falta de flexibilitat monetària: Els bancs centrals no podien ajustar l'oferta monetària lliurement per respondre a crisis econòmiques (p. ex., no podien imprimir diners per estimular l'economia).
• Limitació del creixement: La quantitat de diners estava limitada per les reserves d'or disponibles, restringint potencialment el creixement econòmic.
• Risc de deflació: Si l'economia creixia més ràpid que les reserves d'or, o si hi havia descobriments limitats d'or, podia generar deflació (caiguda de preus).
• Vulnerabilitat a xocs: Les crisis bancàries o les corregudes per convertir moneda en or podien col·lapsar el sistema.
• Costos d'ajust: Els desequilibris externs s'ajustaven mitjançant fluxos d'or, que podien provocar recessions i alta desocupació en països amb dèficits.

Per aquests motius, el Patró Or va ser abandonat progressivament durant el segle XX.

A Favor o en Contra de l'Euro

L'adopció de l'euro com a moneda única per part de diversos països europeus presenta arguments a favor i en contra:

Arguments a favor:

• Ha facilitat el comerç i la inversió dins la zona euro eliminant els costos de transacció i els riscos de tipus de canvi.
• Ha promogut l'estabilitat monetària i de preus gràcies a una política monetària única gestionada pel Banc Central Europeu (BCE).
• Ha reforçat la cooperació econòmica i política entre els estats membres.
• Ha augmentat la transparència de preus, fomentant la competència.

Arguments en contra:

• Limita la capacitat dels països membres per aplicar polítiques monetàries pròpies adaptades a les seves necessitats específiques (p. ex., ajustar el tipus d'interès o devaluar la moneda per respondre a una crisi).
• Dificulta l'ajust macroeconòmic davant xocs asimètrics (crisis que afecten de manera diferent els països), ja que no es pot utilitzar el tipus de canvi com a mecanisme d'ajust.
• Requereix una major coordinació fiscal, que sovint és difícil d'aconseguir, com es va evidenciar durant la crisi del deute sobirà.

En resum, tot i els desafiaments, l'euro ha aportat beneficis significatius. Amb reformes adequades per millorar la governança econòmica i la capacitat d'ajust, pot continuar sent un pilar d'estabilitat i creixement per a Europa.