Conceptes Fonamentals: Plató, Percepció, Memòria i Intel·ligència

L'ànima segons Plató: 3 parts

Ànima 3 parts: Concupiscible (satisfer les necessitats del cos), irascible (vetllar per la seguretat dels altres i on es troba la voluntat i els sentiments nobles) i racional (coneixement de les Idees). A la seva obra “La República” defensava que en funció de la part de l’ànima més desenvolupada cada persona hauria d’ocupar un lloc i una funció social determinada. Aquells amb una ànima més concupiscible haurien de dedicar-se a la provisió de recursos materials per a la ciutat, aquells on destaqués la seva ànima irascible haurien de ser els guerrers, i aquells amb una ànima més racional haurien de ser els governants.

Determinants de la percepció

Determinants externs: Es troben en els mateixos estímuls: la seva intensitat, mida, si tenen moviment, si es repeteixen, color, llum, raresa, novetat.

Els llindars: Els llindars són determinats límits per sota o per sobre dels quals els nostres òrgans sensorials no poden tenir sensacions.

L'atenció: El nostre grau d’atenció canvia depenent dels diferents nivells de consciència pels quals passem al llarg del dia. Existeixen diferències notables entre la vigília i el somni, l'edat, les expectatives de l’individu, la motivació, així com els estils cognitius.

Lleis de la Gestalt

• Figura i fons: l’objecte tendeix a ressaltar, mentre la resta sembla que queda al fons.
• Proximitat: els estímuls pròxims en l’espai tendeixen a ser percebuts com una sola figura.
• Semblança: Els estímuls similars o semblants tendeixen a ser integrats en una mateixa figura.
• Continuïtat: els estímuls que apareixen en una successió de continuïtat tendeixen a ser considerats part d’una mateixa figura.
• Clausura: Es tendeix a tancar la figura que apareix incompleta.
• Simplicitat (pregnància): S’organitzen els estímuls buscant la figura més senzilla, la que exigeix menys esforç al subjecte.
• Contrast: La percepció d’un element d’una figura depèn de la relació que es mantingui amb la resta de components de la mateixa figura.

La Memòria

Procés general d’adquisició (fixació), retenció (conservació) i reproducció (evocació) de coneixements. Facultat que ens permet disposar dels coneixements i les habilitats que hem anat acumulant al llarg de la vida.

Punt de vista psíquic: té la importància de donar unitat i coherència al jo. Es pot dir que el jo és, fonamentalment, la memòria. Sense memòria no sabríem qui som.

La Imaginació

Facultat que permet representar-nos els objectes quan no hi són. Quan la imaginació col·labora en el procés de memoritzar les imatges que es corresponen amb una percepció anterior s’anomena imaginació reproductora. Quan la imaginació serveix per produir imatges que són fruit de l’elaboració creativa dels subjectes, s’anomena imaginació creadora o fantasia.

Tipus de Memòria

Memòria sensorial

Les més estudiades són la visual o icònica i l’auditiva o ecoica. Enregistra la informació que obtenim de l’ambient extern, dura un o dos segons com a màxim. Es perd si no es processa en la memòria a curt termini.

Memòria a curt termini

Informació que utilitzem en cada moment. Interpreta i organitza aquesta experiència utilitzant informació emmagatzemada prèviament en la memòria a llarg termini. Característiques: Decau ràpidament, capacitat de retenció reduïda, tret que repassem, podem augmentar la capacitat mitjançant regles mnemotècniques, pot ser alterada fàcilment per interferències, té una quantitat limitada d’informació disponible.

Memòria a llarg termini

Una part de la informació es perd al poc temps i una altra part es guarda definitivament en la MLT. Capacitat gairebé il·limitada, però el seu accés pot ser problemàtic. Dos tipus de MLT: l’episòdica (guarda informació sobre esdeveniments, amb el moment i lloc en què van succeir; per recuperar aquesta informació es requereix un esforç conscient del subjecte) i la semàntica (guarda informació més abstracta relativa al llenguatge, regles, fórmules, símbols, conceptes. La seva recuperació és automàtica i, amb freqüència, no conscient).

La Intel·ligència

Facultat que ens permet resoldre problemes nous, adaptar la conducta a noves situacions i, sobretot, representar-nos el món real i les seves relacions mitjançant símbols. És modificable i el seu rendiment es veu afectat per les nostres experiències, emocions i estats d’ànim.

Alguns psicòlegs com Piaget es van centrar en l’estudi del seu desenvolupament a partir dels processos de maduració del sistema neurològic, dels aprenentatges i de l’experiència social, des del naixement fins a l’edat adulta. Altres com Howard Gardner defensen l’existència d’intel·ligències múltiples.

La intel·ligència no és tan sols una capacitat escolar o una aptitud pels tests. Com a concepte, és el que hem construït culturalment al llarg del temps.

En l’actualitat, els psicòlegs s’interessen per la millora de les capacitats cognitives dels individus, dels processos que en faciliten o en dificulten el funcionament.

L'Afectivitat

Conjunt de sentiments i emocions que experimentem i que acompanyen tota activitat psíquica. Les emocions són vivències curtes en el temps, molt intenses i que venen acompanyades de canvis fisiològics i de comportament, mentre que els sentiments tenen una durada més estable en el temps.

La Motivació

Facultat que ens impulsa a orientar-nos cap a determinats objectius. Cada motivació és un estat d’estimulació interna causat per alguna necessitat fisiològica, psicològica o social que activa el comportament amb la finalitat de satisfer-la. Les motivacions poden tenir un origen fisiològic (la set o la gana), o psicològic i social (la curiositat o la necessitat d’amor i acceptació). Segons alguns autors, la motivació més important en l’ésser humà és l’autorealització personal, que desenvolupa la dimensió moral i espiritual de l'ésser humà.

La Frustració

Quan la satisfacció dels desitjos és interferida per qualsevol barrera o obstacle es produeix la frustració. Comporta un estat afectiu on poden ser presents la inquietud, la confusió, la incomoditat... L'agressivitat i l'enrabiada poden ser manifestacions d’un fort sentiment de frustració. El resultat de la frustració pot suposar una desorganització del comportament.

Conceptes de Química

Model de col·lisions

El model de col·lisions consisteix en el xoc entre les partícules dels reactius que provoquen el trencament d’alguns enllaços i, amb això, els àtoms o grups d'àtoms es poden combinar d’una manera diferent i formar substàncies noves.

Energia d'activació

L'energia d’activació és l'energia mínima que necessiten els reactius per transformar-se en productes.