Conceptes musicals: Cadències, Intervals, Textura i Gèneres

Cadències

Una cadència és un conjunt de successions d'acords que finalitzen una frase musical, una obra o una part d'orquestra. Les cadències poden ser:

• Conclusives: donen sensació de final.
• Suspensives: indiquen continuïtat.

Les cadències conclusives són: l'autèntica (V-I) i la plagal (IV-I). Les cadències suspensives són: la semicadència (V) i la cadència trencada (V-VI).

Intervals

Un interval és la distància entre els sons. La successió d'intervals crea l'harmonia.

Textura

La textura és la manera en la qual es combinen les diferents veus d'una obra musical.

• Monofònica (mescla de veus):
  • Heterofonia: una segona melodia amb petits canvis respecte a la primera.
• Polifònica (diverses veus):
  • Contrapuntística: quan cada una de les veus és independent rítmicament; un element característic d'aquesta és la imitació.
  • Homofònica: quan totes les veus van al mateix ritme.
  • Melodia acompanyada: quan una veu és principal i les altres només acompanyen.

Tempo

El tempo és la velocitat de la música. S'indica amb paraules italianes o amb el metrònom (marca pulsacions per minut).

Classificació de les obres musicals

Classifiquem les obres pel gènere, per la forma i per l'estil. El gènere d'una obra musical ve determinat pel contingut, per la intenció del compositor o per la finalitat de l'obra.

Parelles de gèneres

• Música religiosa: música vinculada a un acte religiós o a un text religiós. Distingim dos tipus:
  • Música litúrgica: està destinada a una cerimònia.
  • Música no litúrgica: la no destinada a una cerimònia completa.
• Música profana: cap relació amb temes religiosos.
• Música popular: pertany i neix d'una comunitat. Hi ha:
  • Música folklòrica: típica d'un poble, d'una ètnia o una nació. S'ha transmès oralment de generació en generació.
  • Música rock/pop: nascuda a les ciutats a partir del segle XX.
• Música culta: música anomenada sovint música clàssica. És la que cada societat considera lligada a una alta cultura.
• Música pura: no pretén expressar cap idea fora de la pròpia música. Exemples: simfonies.
• Música descriptiva: pretén descriure sensacions o fenòmens naturals fent servir els recursos del llenguatge musical. Exemple: Les quatre estacions de Vivaldi.