Conceptes Musicals Essencials: Teoria, Instruments i Formacions

Compassos Simples i Compostos: Mètrica Musical

En els compassos simples, el numerador (el número de dalt) és 2, 3 o 4 si la mètrica és binària, ternària o quaternària, respectivament. En els compassos compostos, el numerador és 6, 9 o 12 si la mètrica és binària, ternària o quaternària.

Síncope i Contratemps: Elements Rítmics

Una lligadura de dues notes es diu síncope. Quan la nota no coincideix amb la pulsació i és precedida per un silenci, això es diu contratemps.

Grups de Cambra: Formacions Musicals

Quan entre dos i quinze instrumentistes es reuneixen per interpretar una obra musical, formen un grup de cambra.

Duets i Trios en la Música de Cambra

Els instruments que habitualment formen el duet són el piano i un instrument aeròfon o cordòfon. El trio més característic i per al qual estan escrites la majoria de composicions és el de corda. Els seus components són un piano, un violí i un violoncel.

Quartets i Quintets: Combinacions Instrumentals

Es poden fer diverses combinacions d'instruments per formar quartets i quintets. La predilecta de molts compositors és el quartet de corda, format per dos violins, una viola i un violoncel. El quintet de corda està format per dos violins, una viola i dos violoncels.

Altres Formacions de Cambra

Altres formacions van des del sextet fins al nonet, segons el nombre d'instruments que hi participen.

Luigi Boccherini: Compositor i Violoncel·lista

Luigi Boccherini va ser un compositor i violoncel·lista italià del segle XVIII. Gran part de la seva vida la va passar a Madrid, servint la cort espanyola. Allà va compondre les seves millors obres, d'entre les quals destaca el Quintet de la música nocturna de Madrid.

Durant els últims anys de la seva vida i forçat per les dificultats econòmiques, va fer adaptacions de les seves obres per a guitarra per tal d'atraure l'atenció del gran públic. Malgrat això, va morir en condicions de pobresa.

El Minuet: Origen i Característiques

Es diu que el nom de minuet ve de la paraula francesa menu («menut»), ja que és una dansa d'origen francès que es ballava amb passos petits.

La Textura Musical: Tipus i Característiques

La combinació de les diferents veus o melodies amb l'harmonia. Les textures més característiques són:

• L'homofonia. Els elements de la composició, d'acords i de figuracions rítmiques de la textura homofònica s'esdevenen de forma més o menys simultània.
• La contrapuntística. La textura contrapuntística concedeix més independència rítmica i melòdica als diversos elements de la trama musical. El diàleg el forma la superposició de diferents melodies.
• La de polaritat melodia-baix. La textura basada en la polaritat melodia-baix és típica de l'època barroca (s. XVII) i de mitjan segle XVIII. La formen un baix, executat per un instrument greu; una part central generalment interpretada per un instrument de tecla que toca l'harmonia, i una melodia aguda.
• La melodia acompanyada. La melodia acompanyada és característica de les obres del classicisme (s. XVIII) i del romanticisme (s. XIX). La melodia s'erigeix com la principal protagonista i els acords formen l'harmonia.

El Travers: Un Instrument Aeròfon Històric

És un instrument aeròfon de fusta que es tocava en les èpoques medieval, renaixentista i barroca. Posteriorment, va evolucionar cap a la flauta travessera i, amb el temps, es va fabricar de metall per donar-li més potència sonora.

L'Orgue: Història i Ús en la Música Religiosa

L'orgue és un instrument aeròfon l'origen del qual es remunta al segle III aC. Des d'aleshores ha anat evolucionant i perfeccionant-se fins a l'actualitat. El seu ús ha estat sempre molt vinculat amb la música religiosa.

El Clavicèmbal: Instrument Clau del Barroc

El clavicèmbal és un instrument cordòfon de gran importància entre els segles XVI i XVII com a instrument de baix continu o com a solista. Al segle XX va tenir un lleuger ressorgiment.