Conceptes Purs i Judicis Sintètics a Priori en la Física

2.Conceptes purs (a priori): són “llocs” espontàniament per l'entesa. Kant els nomena categories, i constitueixen les estructures o lleis a priori del pensament: gràcies a ells podem pensar, és a dir, construir judicis sobre els fenòmens. Les categories kantianes no tenen el mateix sentit que les categories aristotèliques. Per a Aristòtil, les categories (substàncies i accidents) no són només formes de parlar i pensar, sinó que també són maneres de ser. Per a Kant, en canvi, són només formes subjectives. En Aristòtil, les categories eren modes del ser a les quals s'adaptava la ment. En Kant, al revés, la ment porta ja les seves categories, i són les coses les que es conformen a ella.

La classificació kantiana dels judicis és la següent:

1. Segons si amplien la nostra informació o no:

• -Analítics (el predicat està contingut en el subjecte): els judicis són merament explicatius, per tant, no augmenten la nostra informació.
• -Sintètics (el predicat no està contingut en el subjecte): els judicis són extensius, per tant, augmenten la nostra informació.

2. Segons si provenen de l’experiència o no:

• -A priori (independents de l’experiència): són els judicis universals i necessaris.
• -A posteriori (dependents de l’experiència): són els judicis particulars i contingents.

D'una banda, diu Kant, que hi ha els judicis analítics a priori: per ser analítics seran simplement explicatius, per ser a priori tindran les característiques d'universalitat i necessitat. Es correspondrien aquests judicis amb les veritats de raó de Leibniz i amb les relacions d'idees de Hume. Són judicis que se solen donar en matemàtiques i en lògica, que són ciències formals.

D'altra banda, Kant parla dels judicis sintètics a posteriori: per ser sintètics, amplien la noció del subjecte, i, per ser a posteriori, cal comprovar la seva veritat o falsedat per l'experiència. Es correspondrien amb les veritats de fet de Leibniz o amb les qüestions de fets de Hume. Moltíssims judicis de la ciència, la majoria, són d'aquest tipus.

Però també parla Kant dels judicis sintètics a priori: són aquells judicis que, per ser sintètics, amplien el coneixement, i, per ser a priori, són universals i necessaris. Aquestes dues últimes característiques no poden procedir de l'experiència.

Kant va observar que els judicis sintètics a priori són els judicis que fan avançar la ciència, són els que la fonamenten. Les lleis de la ciència s'expressen mitjançant aquest tipus de judicis, ja que les seves propietats (ser ampliatius, universals i necessaris) són essencials per a les dites lleis.

Una de les tasques de què s'ocupa Kant en l'analítica transcendental és la de la possibilitat dels judicis sintètics a priori en la física.

Que la física sigui una ciència es justifica en raó que els judicis en què s'expressa són sintètics a priori, és a dir, judicis que prediuen com actuaran els objectes abans que s'hagi observat el seu comportament en la natura. De fet, segons ell, cap de les fórmules emprades per la física pura pot ser extreta de la realitat empírica. Les dades sensibles no proporcionen coneixement universal i necessari.

Les categories, com a conceptes purs de l'entesa, fan possible la universalitat de la física, ja que, al no derivar de l'experiència, proporcionen el caràcter d'universalitat necessari per a la ciència. Les categories no descriuen la realitat, però fan possible donar compte d'ella.