Conceptes de química analítica: material i valoracions

Material de laboratori i conceptes d'anàlisi

Material volumètric

Alguns instruments comuns al laboratori són:

• Pipeta aforada
• Bureta
• Proveta
• Vas de precipitats

D'aquests, la pipeta aforada i la bureta són instruments precisos per abocar volums. El vas de precipitats i la proveta no es consideren material de precisió. Per contenir un volum exacte, s'utilitza el matràs aforat.

Anàlisi qualitativa i quantitativa

L'anàlisi qualitativa s'encarrega de determinar quines substàncies, compostos o elements estan presents en una mostra. Es realitza per establir la identitat química de les espècies, revelant els elements i compostos que la formen.

L'anàlisi quantitativa s'encarrega de revelar la quantitat d'aquestes substàncies. Es duu a terme per determinar la quantitat relativa dels components d'una mostra, també anomenats analits.

Precisió vs. Exactitud

Aquests dos termes no signifiquen el mateix:

• Precisió: indica la concordança entre diversos resultats obtinguts de la mateixa manera. Mai no es pot determinar amb un rigor absolut, ja que el valor veritable d'una quantitat no es pot conèixer amb total certesa. En lloc seu, s'utilitza un valor acceptat com a referència.
• Exactitud: indica la proximitat d'una mesura al valor acceptat com a veritable. S'expressa mitjançant l'error i mesura la concordança entre un resultat i el seu valor real.

Fonaments de la valoració volumètrica

Definició i avantatges

La valoració volumètrica és un mètode d'anàlisi que permet determinar la quantitat d'un element o compost químic (analit) present en una mostra. Es basa en la mesura del volum d'una dissolució de concentració exactament coneguda (valorant) que es necessita per reaccionar quantitativament amb l'analit.

Els seus principals avantatges són:

• Rapidesa
• Exactitud
• Precisió
• Àmplia aplicabilitat

Termes clau en valoracions

• Patró primari: és una substància d'alta puresa i estabilitat que s'utilitza com a referència en el moment de fer una valoració o estandardització.
• Dissolució estàndard: és una dissolució que conté una concentració exactament coneguda d'un reactiu. S'empra per valorar la concentració d'altres solucions.
• Punt d'equivalència: és el punt teòric de la valoració en què la quantitat de valorant afegit és estequiomètricament equivalent a la quantitat d'analit present a la mostra.
• Punt final: és el punt en què s'observa un canvi físic brusc a la dissolució (com un canvi de color), provocat per la desaparició de l'analit o un lleuger excés de valorant. Aquest canvi indica el final de la valoració.