Conceptes Sociològics Clau: Valors, Desviació i Control Social

Valor

El valor es refereix a les orientacions fonamentals, els principis generals, les preferències i les creences que condicionen el comportament humà i el sistema de normes socials.

Característiques dels Valors

• Són ideals que ens guien.
• Són actituds o disposicions prèvies a l’acció.
• Es plasmen en la conducta individual, és a dir, són les idees que predisposen els individus a actuar d’una manera determinada davant de situacions concretes.
• Es tradueixen en normes.

Desviació Social

Atès que l’actuació conforme a la norma s’aprèn mitjançant el procés de socialització i que no tothom interioritza les normes de la mateixa manera, no és estrany que hi hagi persones que no actuïn d’acord amb el sistema de normes imperant. La desviació és la transgressió, identificada com a tal i per tant sancionada, de les normes en vigor en un sistema social determinat.

Tipus de Desviació

• Positiva: Desviació cap amunt; consisteix a aproximar-se a les pautes ideals de comportament, la qual cosa permet anomenar virtuosa la persona que ho intenta (per exemple, revolucionaris polítics i religiosos, inventors i descobridors).
• Negativa: Consisteix a actuar d’acord amb formes de conducta que s’allunyen de les que són considerades normals (desviació hostil i destructora, com el cas de Bundy).
• Institucionalitzada: És un mecanisme que té el propi sistema, gràcies al qual integra conductes que en principi atemptaven contra ell (per exemple, la prostitució).

Respostes Socials a la Desviació

Davant de la desviació, la societat pot presentar diverses respostes:

• Oferir oportunitats legítimes: ajuts per tal de controlar o reformar certes conductes.
• Eliminar oportunitats legítimes: excloent l’individu de la societat, separant-lo d’ella.
• Presentar oportunitats il·legítimes: obrir la porta a la marginació.
• Eliminar oportunitats il·legítimes: frenant la conducta desviada a través de l’empresonament.
• Presentar solucions preventives: com ara l’estructuració de grups marginals, etc.

Teoria de l'Etiquetatge

Lligada a l’interaccionisme simbòlic, la Teoria de l’Etiquetatge intenta explicar la desviació des d’una perspectiva diferent a la de Merton. La proposta que fa la teoria diu que, en estudiar la desviació, el focus d’atenció no ha de ser la persona desviada ni l’acte que aquesta persona realitza, sinó l’opinió pública i com aquesta etiqueta certs comportaments o individus.

Control Social

El control social és un mecanisme mitjançant el qual l’individu aprèn i interioritza les pautes de conducta d’una societat determinada. És un mecanisme que regula l’ordre social, reprimint la conducta desviada i pressionant els individus per tal que se sotmetin a les normes, els rols i les institucions que la societat considera valuosos. El control social és universal.

Conformitat Social

La conformitat social és la conducta que se sotmet i/o s’identifica amb les normes socials.

Requisits per a la Conformitat Social

Perquè hi hagi conformitat social, són necessaris els següents elements:

• El grup ha d’estar d’acord amb les finalitats comunes.
• La persona ha de complir amb les normes exigides per la societat.
• S’ha d’adherir als valors i idees que comporten aquestes normes.
• Ha de consentir a usar els mitjans legítims per aconseguir les finalitats proposades.
• Hi ha d’haver una divisió adequada del treball social.

Mecanismes de Control Social

Gestos o paraules d’aprovació o desaprovació per certes accions portades a terme al llarg de la vida són exemples d’un mecanisme de control social, una mena de xarxa invisible present a la vida quotidiana.

Mecanismes Interns

Són el conjunt de normes i valors que s’han interioritzat en el procés de socialització, el qual va modelant els nostres costums, els nostres desitjos i els nostres hàbits. Són com mecanismes d’autocontrol que, de forma inconscient, ens porten al compliment de les normes perquè la idea de violar-les no entra en la nostra pràctica.

Mecanismes de Control Extern

El fet d’interioritzar les normes i els valors no garanteix el control social, exercit com a grup social. Hi ha dos tipus:

• Mecanismes Informals

  Són les reaccions a la conducta desviada que tenen com a objectiu controlar situacions de la vida quotidiana i reforçar la conformitat de grups primaris (per exemple, la família). Aconsegueixen la conformitat de manera no deliberada i no organitzada, sinó a través del costum i l’opinió pública (murmuració, l’oprobi, ridiculització, rebuig, acceptació, felicitació).

• Mecanismes Formals

  Són generats per la pròpia societat per tal de fer front a la conducta desviada davant les lleis establertes i els reglaments oficials. Apareixen quan sorgeixen els estats. Un exemple de control formal és l’educació (segons Durkheim): acció exercida per les generacions adultes sobre les generacions encara no madures per a la vida social. El seu objectiu és despertar i desenvolupar en el nen aquelles actituds físiques, intel·lectuals i morals que li exigeix la societat, i el medi al qual està especialment destinat.

Codi Restringit

El codi restringit és una forma de parlar que conté molts supòsits sense explicitar; un discurs que se centra més en experiències pràctiques que en la discussió d’idees abstractes; i un discurs orientat a les normes del grup, però sense explicar per què hi ha aquestes normes i no unes altres.

Codi Elaborat

El codi elaborat està menys lligat a contextos particulars, és més generalitzable i facilita millor el procés d’abstracció i d’aprenentatge.

Moralitat i Moral

La moralitat és el concepte per referir-nos als actes concrets que, amb relació a les normes morals establertes, poden ser qualificats de morals. La moral, en canvi, fa referència als principis, als valors i a les normes que postulen un comportament determinat.