El Concili de Trento i la Contrareforma Catòlica

El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació: la Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica.

Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar el Concili de Trento, les sessions del qual es van celebrar entre el 1545 i el 1563. Hi van assistir les altes jerarquies eclesiàstiques i alguns monarques, com l'emperador Carles V, que s'havia oposat al protestantisme perquè hi veia un perill per a la unitat de l'imperi.

El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s'havia d'assolir també per mitjà de les bones obres. Va confirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. La Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia feta per sant Jeroni, va ser declarada l'única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.

El concili va mostrar també una voluntat ferma de reformar l'administració i la disciplina eclesiàstiques. En aquesta direcció, es van adoptar un seguit de mesures:

• Es va prohibir la venda d'indulgències.
• Es van crear seminaris per a garantir la formació adequada del clergat.
• Es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia.
• Finalment, es va instar el clergat a dur una vida exemplar i a respectar el celibat.

La necessitat d'instruir els infants en la doctrina correcta va comportar la publicació del catecisme, on hi ha recopilades les creences fonamentals de l'Església.

La difusió de la Contrareforma

Per fer conèixer el nou esperit religiós, molts ordes religiosos en què s'havia relaxat la disciplina van començar a reformar-se. La reforma dels franciscans va originar l'orde dels caputxins i santa Teresa de Jesús va renovar l'orde del Carmel.

Entre els ordes nous destaca la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1540. Els jesuïtes, que tenen una disciplina molt rígida i que depenen directament del papa, es van convertir en l'instrument de difusió més important de la Contrareforma. Els seus mitjans d'actuació van ser la predicació, la confessió i l'ensenyament, gràcies a la creació de col·legis a diversos països. També van escampar la predicació fora d'Europa amb la fundació de missions.

Catòlics i protestants

Catòlics

Doctrina

• La salvació s'aconsegueix per mitjà de la fe i les bones obres.
• Set sagraments: baptisme, comunió, confessió, confirmació, matrimoni, ordenació i extremunció.
• Veneració de la Mare de Déu i dels sants.

Culte

• La missa és la principal cerimònia del culte.
• Cerimònies religioses fastuoses.
• Cerimònies celebrades en esglésies presidides per l'altar. S'hi veneren imatges.
• El culte és a mans de sacerdots, que s'han de mantenir cèlibes.

Organització

• El papa de Roma és el cap suprem de l'Església.
• Jerarquia eclesiàstica (bisbes i cardenals).

Luterans i calvinistes

Doctrina

• La salvació s'obté només mitjançant la fe (luterans) o la predestinació (calvinistes).
• Dos sagraments: baptisme i comunió.
• Els fidels no creuen ni en la Mare de Déu ni en els sants.

Culte

• La missa és substituïda per la lectura de la Bíblia, sermons i cants.
• Cerimònies religioses molt simples.
• Cerimònies celebrades en temples molt austers i sense imatges.
• Els fidels són guiats per un pastor que es pot casar.

Organització

• No existeix l'obediència al papa.
• No hi ha jerarquia eclesiàstica.

Anglicans

Doctrina

• La salvació s'aconsegueix per mitjà de la fe.
• Dos sagraments: baptisme i comunió.
• Els fidels no creuen ni en la Mare de Déu ni en els sants.

Culte

• La missa és substituïda per la lectura de la Bíblia, sermons i cants.
• Mantenen la fastuositat de les cerimònies.
• Temples no tan austers com els luterans i calvinistes.
• Els fidels són guiats per un pastor que es pot casar.