Els Primers Concilis Ecumènics: Història, Credo i Heresies
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,42 KB
Els Tres Primers Segles: De la Persecució a la Religió Oficial
Durant els tres primers segles, èpoques de persecucions, les comunitats cristianes de cada ciutat es reunien presidides pel seu bisbe.
- Edicte de Milà (313): Promulgat per l'emperador Constantí, l'Església deixa de ser perseguida.
- Edicte de Tessalònica (380): El cristianisme es converteix en la religió oficial de l'Imperi Romà.
El Concili de Nicea (325) i l'Arianisme
L'Arianisme: Negació de la Divinitat de Jesús
L'any 300, a Alexandria, un home anomenat Ari (256-336) va començar a propagar una doctrina que deia que Jesús havia estat creat per Déu Pare i, en conseqüència, ni era etern ni posseïa la mateixa naturalesa que Déu Pare (negava la divinitat de Jesús).
El Concili de Nicea
A causa de la propagació de l'Arianisme, l'any 325 es va convocar el Concili de Nicea (a l'actual Turquia). El concili va prendre les següents decisions:
- Va condemnar Ari.
- Va declarar que Jesús és Fill de Déu i la segona persona de la Santíssima Trinitat.
- Es va crear el Credo de Nicea.
El Concili de Constantinoble (381)
Convocat per l'emperador Teodosi a Turquia, aquest concili va:
- Reafirmar la doctrina del Concili de Nicea.
- Declarar la identitat de naturalesa divina de les tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) de la Santíssima Trinitat.
- Completar el Credo de Nicea, que va passar a ser el Credo de Nicea-Constantinoble, el que es recita actualment a l'Eucaristia.
El Concili d'Efes (431) i el Nestorianisme
La Controvèrsia de Nestori
El concili va ser convocat per Teodosi II a causa de la controvèrsia suscitada per Nestori, patriarca de Constantinoble, que deia que en Jesús coexistien dues persones: la humana i la divina. En conseqüència, Maria era mare de Jesús home, però no era Mare de Déu (Theotokos).
El Rebuig al Nestorianisme
El Nestorianisme va ser rebutjat pel concili i per la majoria del poble cristià. Després de la condemna, els seus seguidors es van refugiar a l'Imperi Persa. Actualment, encara existeixen algunes comunitats nestorianes al nord d'Iraq, Iran i Síria.
El Concili de Calcedònia (451) i el Monofisisme
L'Origen del Monofisisme
L'afany per combatre el Nestorianisme va portar a Eutiques, un monjo egipci, a una posició extrema: deia que Jesús era diví però no humà; era Déu però no home com nosaltres. Aquesta idea es coneixia com a Monofisisme (una sola naturalesa).
La Condemna i la Doctrina de Calcedònia
El Monofisisme va ser condemnat l'any 451 pel Concili de Calcedònia, convocat per l'emperador Marcià. En aquest concili es va declarar que Jesús tenia dues naturaleses, una humana i una altra divina, i que totes dues eren indivisibles i actuaven plenament en una única persona: Jesús.
Les Esglésies Monofisites
Després de la condemna del Concili de Calcedònia, els monofisites es van separar de la resta de l'Església i es van instal·lar a Egipte, on acabarien assolint una organització episcopal, pastoral i litúrgica pròpia. En l'actualitat, aquestes esglésies són conegudes com l'Església Copta Egípcia o l'Església Ortodoxa Síriaca.