Condicionament instrumental: reforç positiu, càstig, omissió i reforç negatiu
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,24 KB
Condicionament instrumental: reforç i càstig
Reforçament positiu
El reforçament positiu és un tipus de condicionament que provoca una conducta a través d'un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Per exemple, quan un infant passa d'emetre sons a articular una paraula (com ara 'papa' o 'mama'), la reacció positiva de l'ambient actua com a premi, provocant un reforçament d'aquesta conducta. Com a resultat, l'infant tendirà a repetir les paraules. En l'exemple de la caixa de Skinner, el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.
Càstig
El càstig consisteix en la presència d'un reforç negatiu o desagradable. És el contrari de la llei de Thorndike. En la caixa de Skinner, es considera càstig quan prémer la palanca va seguit d'un estímul negatiu, com ara un petit corrent elèctric. En la vida quotidiana, un reforç negatiu seria una escridassada dels pares o dels amics. El càstig té com a finalitat extingir les conductes.
Condicionament instrumental: omissió i reforç negatiu
Omissió del reforç
L'omissió del reforç és una forma de càstig que consisteix a retirar l'estímul positiu d'una conducta. L'objectiu de l'omissió i el càstig és provocar l'extinció de la resposta. Per exemple, si hem condicionat un ratolí a prémer la palanca per obtenir menjar i, a partir d'un moment concret, no se li ofereix el menjar, la conducta de prémer la palanca tendirà a desaparèixer. Amb aquest tipus de condicionament, aconseguim l'extinció de la conducta.
Reforçament negatiu
El mecanisme del reforçament negatiu és complex. Perquè es produeixi, cal que la persona rebi un estímul negatiu constant i que només el pugui vèncer amb una conducta. Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu que provoca que es dugui a terme la conducta. Per exemple, imaginem un pare el fill del qual plora, marraneja i crida constantment perquè vol que li compri un gelat: els plors del nen són l'estímul negatiu que provoca la conducta del pare de comprar el gelat.