Conductes de comunicació social: components i distorsions

Conductes socials: definició i condicions

Conjunt de conductes verbals i no verbals que faciliten les relacions socials. Estan delimitades pel context, la situació, la cultura, el sexe, l'edat, etc.

Condicions de la conducta social

• Consens social – Conductes que s’aprenen, estan acceptades socialment i faciliten la interacció amb els altres (tothom ha d'estar d'acord).
• Efectivitat – Conductes amb les quals s'assoleix un objectiu sense minvar la relació ni l'autoestima (que s’aconsegueixi un objectiu).
• Aspectes observables – Conductes no verbals (el que es fa), verbals (el que es diu) i aspectes no observables directament: cognitius (el que es pensa) i emocionals-afectius (el que es sent).
• Caràcter situacional – L'avaluació, la interpretació i l'entrenament de la conducta han d'estar en consonància amb el context social en què es desenvolupen.

Tipus de conductes

• Conductes motores – Fan referència al que dic i al que faig; estan molt relacionades amb els diferents elements que intervenen en la comunicació: elements verbals i no verbals.
• Conductes afectives-emocionals – Fan referència al que sento. Les emocions vénen determinades en gran mesura per processos cognitius.
• Components cognitius – Fan referència al que penso, al que em dic i al que imagino. Relació amb els coneixements, la percepció social, creences i expectatives (processos verbals que fem).

Distorsions cognitives

Les distorsions cognitives són errors en el processament de la informació que afecten la manera com interpretem les situacions i les intencions dels altres. A continuació es presenten diverses distorsions amb la seva descripció:

• Inferència arbitrària: Traiem conclusions d'una situació sense cap base que la sustenti. (Per exemple, anticipar que sortirà malament sense tenir proves suficients; lectura del pensament).
• Abstracció selectiva: Seleccionem només la part negativa d'una situació obviant la resta. (Passa un fet i d'allò ja s'extreu només el dolent).
• Interpretació del pensament: Interpretem, sense base, els sentiments i les intencions dels altres. (Per exemple, suposar què pensa una persona sense tenir proves).
• Sobregeneralització: Traiem conclusions generals a partir d'un fet aïllat. (Ús de paraules com «ningú», «mai», «sempre»).
• Personalització: Ens atribuïm la culpa del que ha passat, encara que no en tinguem responsabilitat directa.
• Pensament tot o res: Si no aconseguim tot el que volem, ho considerem un fracàs absolut.
• Desqualificació del que és positiu: Minimitzem o treiem importància al que és positiu i ho interpretem de forma negativa.
• Error fonamental d'atribució / locus de control: Atribuir la culpa o la causa a factors interns o externs de manera equivocada. (Ex.: «M'he caigut perquè m'has distret»).

Autoconcepte i autoestima

L'autoconcepte és el conjunt de percepcions o referències que tenim de nosaltres mateixos a nivell físic, psicològic, intel·lectual, social i afectiu. Aquestes percepcions sobre nosaltres mateixos van variant al llarg de la nostra vida i les anem conformant a través de les experiències i de la relació amb el medi.

L'autoestima és l'avaluació que cadascú de nosaltres fa del concepte que té de si mateix. Hi intervenen factors personals, socials i emocionals. A partir d'aquí generem uns sentiments sobre nosaltres mateixos que poden ser positius o negatius.

La proxèmica

La proxèmica és l'estudi de com les persones ocupen l'espai i la distància quan ens comuniquem.

Barreres de la comunicació

Les barreres dificulten la transmissió i la recepció del missatge. A continuació es descriuen diversos tipus:

• Barres semàntiques: Són dificultats que sorgeixen en la comunicació com a conseqüència d'una interpretació incorrecta dels símbols del codi.
• Barres físiques: Són interferències presents a l'ambient on es transmet el missatge (soroll, distàncies, obstacles).
• Barres fisiològiques: Són barreres provocades per diferents problemes derivats de la percepció (orella, vista, fatiga, salut).
• Barres psicològiques: Cada persona té una personalitat, unes opinions, una cultura, uns valors i unes actituds diferents que poden influir a l'hora d'entendre i/o rebre un missatge.

Estils de comunicació

Els estils de comunicació descriuen com defensem els nostres drets i com expressem sentiments, pensaments i opinions:

• Agressiu: Implica la defensa dels drets personals i l'expressió dels sentiments, pensaments i opinions de manera inapropiada, trepitjant els drets de les altres persones.
• Inhibit / Passiu: Va en contra dels propis drets perquè la persona no és capaç d'expressar els seus sentiments, pensaments i opinions; accepta ràpidament els criteris, arguments i decisions d'altres per por a l'enfrontament, per no voler fer mal, o per considerar que els altres són més importants i poderosos.
• Assertiu: Ser capaç d'expressar el propi punt de vista sense provocar en l'altre una actitud defensiva. Defensa els teus drets sense trepitjar els drets dels altres i és la millor manera de comunicar-se.

Entendre i entrenar aquestes conductes facilita la interacció social, la resolució de conflictes i l'autoconeixement.