Conductisme: Crítiques, Condicionament Clàssic (Pavlov) i Operant (Skinner)

Crítiques al Conductisme i les seves Variants

Hull va fer una crítica del conductisme ja que no tenia en compte un concepte clau: la motivació. Per aconseguir quelcom s'ha d'estar motivat. Una altra crítica és que no té en compte l'inconscient ni la sexualitat. A més, algunes crítiques del conductisme estan fonamentades en la manca de processos cognitius, com ara la memòria, per explicar la conducta humana.

Watson va estudiar l'ajustament dels organismes al seu entorn, estímuls i situacions, influenciant Pavlov.

Variants del Conductisme: Radical i Metodològica

Amb el temps van sorgir dues grans variants:

1. Radical: Desenvolupada per Skinner, es centra exclusivament en l'esquema Estímul-Resposta (E-R).
2. Metodològica: Desenvolupada per Hull i Tolman, va introduir un factor intermedi que podia ser neurofisiològic o mental.

Limitacions Generals del Conductisme

• Ignora la consciència, els sentiments i els estats de la ment.
• No intenta explicar els processos cognitius.
• És mecanicista.

Conductisme Clàssic de Pavlov: Condicionament E-R

Pavlov va descobrir el conductisme clàssic estudiant la salivació dels gossos. Va observar que quan tenia uns gossos tancats en una gàbia, cada cop que els portava menjar feia sonar una campaneta. Es va adonar, en un moment determinat, que encara que toqués la campaneta i no portés el menjar, els gossos salivaven igual. Això va demostrar que estaven condicionats prèviament: relacionaven la campana (Estímul) amb la saliva (Resposta).

Va formular l'esquema: E → R. Això va demostrar que la conducta es pot programar, establint un mecanicisme.

Skinner i el Conductisme Operant

El conductisme operant es refereix al fet que es pot canviar una conducta concreta per aconseguir un resultat concret; és a dir, es pot actuar o operar sobre la conducta.

Skinner utilitza premis, reforços i càstigs per operar la conducta.

Reforços i Càstigs

Els reforços són qualsevol estímul que augmenti la probabilitat d'una conducta i fa que torni a ser executada, mentre que el càstig tendeix a disminuir-la.

Tipus de Reforços

Hi ha dos grans tipus de reforços:

• Reforços Positius: S'atorga una gratificació quan el subjecte ha dut a terme la conducta desitjada.
• Reforços Negatius: Com a resultat de la conducta, se suprimeix quelcom negatiu o una situació desagradable (com una situació d'angoixa o fòbia).

Exemple de Reforç Positiu: Si un nen té por a un ascensor, li donem un caramel cada cop que hi puja.

Tipus de Càstigs (Aclariment)

Les següents definicions, tot i que confoses en el text original, es refereixen als tipus de càstigs:

• Càstig Positiu: La conducta és acompanyada d'estímuls dolorosos o desagradables.
• Càstig Negatiu: Com a resultat de la conducta, l'organisme perd una situació agradable.