Conductisme i Teoria de l'Elecció Racional en Política

Escoles del comportament individual en política

Aquestes són les dues grans escoles que es fan servir per explicar el comportament individual. Dins del conductisme hi havia una escola que anomenàvem els culturalistes, i podem pensar que gran part de les explicacions d’aquests venen per aquest component: la cultura política.

La Teoria de l'Elecció Racional

En canvi, les teories de l’elecció racional diuen que, com que són els individus els que fan la valoració dels beneficis, també podem fer una teoria política del funcionament de la política com un càlcul del cost-benefici.

Anthony Downs és un autor remarcat d’aquesta teoria: vol enquadrar tot el funcionament de la democràcia en una teoria econòmica. Aquestes teories de l’elecció racional tenen un vincle amb l’economia, ja que és molt àmplia: amb el paradigma del liberalisme, amb el liberalisme clàssic, Adam Smith, etc. Tenen lògiques bastant semblants i veurem que les aplicacions han anat molt cap al liberalisme també.

La motivació egoista dels polítics

Anthony Downs el que critica és que s’ha volgut entendre o pensar que els polítics actuen per aconseguir unes polítiques públiques o beneficiar uns interessos públics, però la realitat és que tenen uns objectius molt més egoistes: per guanyar-se la vida, pel sou. El que els interessa als polítics és la seva economia i reputació, i no l’interès social dels governats.

La motivació és personal, egoista. Les polítiques públiques són un subproducte de les motivacions egoistes dels polítics. Els polítics o governants, quan van a treballar, per allò que estan motivats és pel seu sou i reconeixement; fruit d’això fan unes polítiques públiques o unes altres, però sempre com quelcom subordinat. Veu la corrupció com quelcom natural i racional.

El condicionant de la informació

Tenim un condicionant bàsic i fonamental que és la informació: en una societat democràtica tal com se la imagina Downs, en la qual s’entén que les persones actuen racionalment i els governs i estats actuen racionalment, hi ha un condicionant perquè això sigui eficient: la informació perfecta.

Avui en dia sabem que no existeix, i que actualment hi ha més informació, però per molt que incrementem la quantitat no millorem la qualitat. És el dilema principal al qual s’enfronta la teoria. Downs diu que si existís la teoria perfecta, els ciutadans podrien decidir racionalment què és el que més els interessa, i a més funcionaria la competència entre governants o polítics, cosa que faria que les polítiques públiques arribessin fins a l’òptim.

Dilemes de l'acció política real

Com que no existeix la informació perfecta, entrem en tres dilemes que ens ajuden a explicar l’acció política de la democràcia en la realitat:

• Hi pot haver gent interessada a comprar informació valuosa i gent disposada a vendre-la per un bon preu.
• Els governs saben que una bona manera d’aconseguir vots és tenir l’opinió pública a favor.
• Una via per aconseguir vots és manipular la informació a través dels mitjans.

11