Conductisme: Teories de l'Aprenentatge i Evolució del Pensament

Positivisme

El positivisme vol elaborar una teoria general que expliqui totes les regles del funcionament i que, per tant, sigui aplicable a qualsevol fenomen, és a dir, un plantejament homotètic.

La clau del positivisme és l'objectivisme, és a dir, la creença que l'ésser humà pot conèixer la realitat d'una forma objectiva, sense ser afectat per les seves pròpies creences. La única manera d'aconseguir aquesta objectivitat és mitjançant el mètode científic, ja que es considera que aquest té la capacitat de neutralitzar la subjectivitat de l'individu. Les teories des d'aquesta lògica s'anomenen teories finalistes, és a dir, que després de seguir un procediment determinat inspirat en el mètode científic, la hipòtesi queda verificada.

Popper i el Falsacionisme

Popper considera que mai podrem estar segurs de res. Totes les hipòtesis han de ser comprovades empíricament des de qualsevol situació. El que s'ha d'intentar fer és falsar la hipòtesi en comptes de verificar-la, buscar aquella situació en què la nostra teoria no es compleix. En aquest moment parlem de falsacionisme.

Crítiques al Positivisme

Kuhn qüestiona la possibilitat d'arribar a la veritat absoluta. Hi ha autors que critiquen la tendència a confirmar la pròpia hipòtesi. Encara que després de la investigació te n'adonis que la teva hipòtesi era incorrecta, ja és donar un resultat, no cal que sempre estiguem encaminats cap al camí correcte.

Perspectives Teòriques

Conductisme

El conductisme el podem considerar instituït a partir de l'any 1930 fins a l'actualitat. Sorgeix als anys 20 als EUA, quan es produeix el crack del 29 (crisi econòmica). És en aquella època quan a Nord-amèrica es produeix la primera filosofia estrictament nord-americana. Fins al moment totes provenien d'Europa. Aquesta filosofia va ser el pragmatisme (doctrina filosòfica que valora les idees per la seva eficàcia i per les seves conseqüències pràctiques per a la vida), i va ser adoptada per William James. Parlem d'adoptar ja que no va ser ell qui la va inventar, sinó que el que fa ell és articular una manera d'entendre la vida i li dóna un corpus filosòfic i, per tant, la legitima, però el pragmatisme ja era present a la societat americana des de sempre.

Aquesta filosofia pragmàtica té les seves construccions i dóna lloc a dues perspectives teòriques:

• Psicologia conductivista, Watson.
• Interaccionisme simbòlic, Mead.

Pavlov estableix una relació estreta entre estímul – resposta, ja que considera que qualsevol conducta nostra és resposta d'un estímul de l'exterior.

Com que Watson adopta les idees de Pavlov, considera que els individus fan associacions entre estímuls i respostes amb els resultats obtinguts i que es repeteixen.

S'actua a partir de les respostes que obtens. Teoria de l'aprenentatge purament pragmàtica, a partir de la concepció associacionista, ja que s'aprèn un comportament envers una situació determinada.

Neoconductisme

El neoconductisme sorgeix d'aquesta problemàtica, la qual és que els humans no sempre tenim la mateixa resposta envers un mateix estímul o situació. Cadena: E-R-E-R-E-R.

Sorgeixen diversos autors com ara: Hull o Skinner.

Conductisme Cognitiu: Bandura i Homans

És a dir, hi ha una cadena d'associacions entre les cognicions, que són fruit d'un aprenentatge que en el seu moment va ser reforçat positivament: E-R. Conducta humana apresa, els éssers humans naixem en blanc. Teories d'intercanvi: posen èmfasi en per què aprenem una cosa i no una altra, perquè n'extraiem benefici, etc.