Coneixement científic i metàfores filosòfiques

CONEIXEMENT

Robin Dunbar (antropòleg, psicòleg i biòleg evolucionista britànic) proposa el següent exemple. Imagineu que voleu esbrinar què determina el creixement de les collites. A ull, hi ha molts factors que podrien influir: la quantitat de pluja, la temperatura, el vent, la naturalesa del terreny, la inclinació i l'orientació de la terra, el mes en què va tenir lloc la sembra, el signe del Zodíac quan aquesta es va fer, el nombre d'ocells que van emigrar aquesta primavera, el nombre de dies des que va començar el món ... Si bé és cert que totes aquestes suposicions podrien ser veritables, ningú és capaç d'afirmar quins factors influeixen de veritat en el creixement de les plantes i quins són correlacions fortuïtes, sense cap relació amb aquest creixement. Gràcies al coneixement científic, però, avui dia sabem que els 5 primers factors exposats sí que hi influeixen. El sisè, setè i vuitè no tenen cap relació amb el creixement de la planta com a tal, però estan correlacionades amb variables que sí que ho influeixen; i les dues últimes són, gairebé amb tota seguretat, irrellevants.

IDEES INNATES

La síndrome de savant és una síndrome molt curiosa i misteriosa encara avui en dia, tot i que se'n sap cada cop més gràcies als avenços en l'estudi amb neuroimatges, sobretot amb tècniques d'imatge per ressonància magnètica (MRI). Les persones que manifesten la síndrome de savant, són persones que tenen graus d'autisme però que a la vegada tenen un do sobrehumà en art, matemàtiques, música, etc.

Kim Peek (11 de novembre de 1951 a Salt Lake City, Utah - 19 de desembre del 2009) és el més famós dels savant, recorda el 98% dels 12.000 llibres que ha llegit, llegeix dues pàgines en 8 segons (usa cada ull per llegir una pàgina diferent) i amb prou feines tarda 1 hora a memoritzar un llibre, retenint d'una manera precisa i instantània informació sobre dades històriques, geografia, literatura o qualsevol altre tema.

CAVERNA

Aquesta metàfora descriu a uns homes que des que eren nens van ser encadenats per viure al fons d'una cova. Estaven immobilitzats de tal manera que només podien veure la paret que estava enfront d'ells. En aquesta paret se li projectaven les ombres d'estàtues d'animals i objectes que passaven davant d'una foguera que estava darrere d'ells (com a la foto). Per a ells això era tot el que existia, la seva realitat estava limitada a aquestes ombres. Un dia un d'ells va poder escapar de la cova i en sortir a l'exterior es va adonar que havia viscut enganyat tota la seva vida amb les imatges reflectides a la paret de la cova. Sorprès per tot el que havia vist, torna a la cova i li explica als seus amics que les úniques coses que han vist fins a aquest moment són només ombres i que el món real els espera a l'exterior. Però no li creuen i el prenen per boig. Des del meu punt de vista aquesta història creada per Plató no ha perdut actualitat. La foguera de la nostra època són els mitjans de comunicació que ens segueixen projectant les ombres d'una realitat que només representa el Vell Món que a poc a poc s'està esfondrant. Els mitjans ens segueixen projectant ombres d'una realitat manipulada i quan despertem i sortim de les ombres (fent al·lusió a l'al·legoria de Plató), ens adonem que hi ha una altra realitat diferent a la que ens mostren els mitjans.