Coneixement Humà: Veritat, Creences i Teories Filosòfiques

El coneixement humà: pot superar la creença i accedir a la veritat?

Si ens parem a pensar un moment sobre aquesta pregunta, suposa que existeix una veritat i, per tant, diu que hi ha una realitat. Per altra banda, també suposa que existeix una creença i el coneixement.

Si ens haguéssim de fer més preguntes a partir d’aquesta, les que més probablement ens faríem són: De quina veritat parlem? De la realitat? Quina diferència hi ha entre creença i saber? Quins són els graus de coneixement?

L’escepticisme, el relativisme i el dogmatisme són les teories que han sorgit de la pregunta com podem conèixer els humans.

El pas dels anys ens ha donat respostes, i una d'elles és la teoria del coneixement. Aquesta teoria és la disciplina filosòfica que intenta definir què és el coneixement, explicar-ne el procés de constitució, establir-ne els límits i també les seves possibilitats. Conèixer és un procés mental molt complex on intervenen tres elements: l’objecte, el subjecte i el coneixement. Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida. Per altra banda, la veritat de la qual parlem és la realitat? La realitat no la podem conèixer, ja que la realitat és el que existeix fora de nosaltres, per tant, parlem d'una realitat extramental, però, aquesta realitat existeix?

En el procés de coneixement intervenen, com ja he dit, dos processos, l’objecte i el subjecte. Nosaltres percebem la nostra realitat barrejada amb la de l'objecte i el subjecte, i ho percebem pel filtre de les nostres facultats, no les d'un altre animal. Com podem conèixer? Les teories que ens diuen si podem conèixer i com són el Racionalisme (Descartes S. XVII) que ens diu que podem conèixer a partir de la raó perquè els sentits no ens enganyen; l’empirisme (Hume S. XVII) que tot el que aprenem és a partir dels sentits però juntant l’experiència més la raó i diu que naixem amb la ment en blanc; i el criticisme (Kant S. XVIII) que mescla l’escepticisme i el racionalisme com l’experiència que comença el coneixement i dona una manera innata d’una forma de conèixer.