Coneixement i Veritat: Reflexions de Plató i Locke

Coneixement: Plató: La raó és la que ens condueix al món vertader. N’hi ha quatre classes: Noesis: intuïció de les idees, Dianoia: raonament a partir d’idees, Pistis: creença raonable, Eikasia: representació, conjectura. Els dos primers constitueixen l’episteme i els dos darrers són del terreny de l’opinió. Locke: L’experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement: Intuïtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa; Demostratiu: precisa d’idees secundàries, de proves; Sensible: no és un coneixement evident, més aviat probable.

Idees principals:

• (i) En aquest fragment, Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent: pot ser que una persona tingui a la ment certa proposició, però que no la conegui ni sigui conscient de tenir-la.
• (ii) Locke observa que en aquest cas no hi hauria cap raó per distingir entre les veritats innates i les que no ho són. Es podria dir de qualsevol veritat que algú passa a saber, que era una veritat innata però que la persona no era conscient que la tenia en la ment.

A) «capacitat (...) innata»: facultat per adquirir coneixement que es té des del moment de néixer. B) «veritats (...) adventícies»: veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les.

(i) Descartes: Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques. (ii) Tot i així, no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligno i molt poderós.

Definicions:

• a) «principis pràctics»: Regles que guien l’acció.
• b) «inherent a l’ànima»: quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.

Opció B:

• a) «extensió»: capacitat d’ocupar espai.
• b) «geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.

Comparacions:

Coneixement: Plató: Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. Descartes: Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures.

Idea: Plató: Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. N’hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la mare, la causa de la resta d’Idees (Connexió amb l’ètica platònica).