Coneixement, Virtut i Ètica: Reflexions Filosòfiques

Coneixem directament les coses?

No, no coneixem directament les coses, sinó que les coneixem a través de les dades que ens proporcionen els nostres sentits. Sense aquestes dades, difícilment podríem conèixer el món, encara que, com acabem de veure, no ens mostren la realitat de les coses sinó l'aparença.

Aquestes dades dels sentits, transmeses al cervell, són convertides en sensacions. El conjunt de sensacions canviants que rebem a cada moment són analitzades, interpretades i prenen significació a partir de la intervenció dels diversos processos cognitius. Aquest mosaic de sensacions s'ordena formant en la ment la nostra imatge del món. Per això dèiem que anomenem realitat al que no és plenament la realitat, sinó la presentació mental. La nostra representació de la realitat no és simplement l'empremta que pugui deixar en nosaltres. Ja podem veure que el subjecte té una tasca de mediació (activa) en el procés d'ordenar i donar significat a les dades.

Val la pena actuar bé?

Sòcrates es defensa davant de la seva pena de mort, animant a reflexionar sobre el que és el bé. Per a Sòcrates, el bé no derivava de la possessió de riqueses, ni honors ni fama. D'on sorgeix, doncs?

De l'adquisició de la virtut, cosa per a la qual és necessari preocupar-se per la intel·ligència, la veritat i la manera com millorar la nostra ànima. La intel·ligència, que ens distingeix de la resta dels animals, ens permet reflexionar sobre el que és bo. La virtut consisteix a actuar d'acord amb aquesta idea, que si és la veritable, ha de ser universal. Si actuem bé, ens fa sentir millor i ens dóna felicitat.

Què és actuar bé?

Hi ha dos models per definir el que és actuar bé:

• Intel·lectualisme moral

  Aquesta teoria és de Kant. Segons aquest model, és la pròpia racionalitat humana la que estableix què és el bé a partir de la reflexió de com hem d'actuar amb els nostres semblants, i això s'ha de fer amb una estricta condició.

• Emotivisme moral

  És l'ètica de Hume. Segons aquest model, el bé i el mal no són propietats objectives de les coses, sinó un sentiment d'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres de manera natural davant de determinades accions o qualitats humanes. Quan aquest sentiment és immediat, pot ser egoista o interessat, però pot ser corregit per un sentiment anomenat simpatia.