Coneixements Previs i Teoria de Bruner: Principis i Currículum Espiral

L'origen dels coneixements previs

Les causes psicològiques de les idees que els alumnes tenen sobre moltes situacions són variades. Aquestes causes van des de les que es basen en la percepció o l'ús del raonament causal simple, fins a la influència de la cultura per mitjà del llenguatge i dels mitjans de comunicació. També hi influeixen certes formes de didàctica que, de vegades, a més de no modificar les idees dels alumnes, generen noves idees científicament errònies.

És important analitzar les diferents implicacions de cadascun dels tipus de causes, ja que les concepcions dels alumnes depenen en part dels processos pels quals s’han construït.

Tipus de concepcions

Concepcions espontànies

Es formen en l’intent de donar significat a les activitats quotidianes. Es basen en les regles d’inferència causal aplicades al món natural mitjançant processos sensorials i perceptius.

Concepcions induïdes

L’origen no es troba dins de l'alumne, sinó en l’entorn social. La cultura és un conjunt de creences compartides per grups socials, de manera que l’educació i la socialització pretenen l'assimilació d'aquestes creences per part dels individus. Com que el sistema educatiu no és l’únic vehicle –i de vegades tampoc no és el més important–, els alumnes accedeixen a les aules amb creences socialment induïdes sobre nombrosos fets i fenòmens.

Concepcions analògiques

En algunes àrees, els alumnes no tenen idees específiques –ni espontànies ni induïdes– i, per tant, es veuen obligats a activar per analogia una concepció potencialment útil per a donar significat a aquest domini. Com menys connexió hi hagi amb la vida quotidiana, major serà la probabilitat que no tinguin idees al respecte. D’aquesta manera, formen analogies, generades pels propis alumnes o suggerides pel professor. Les analogies es basen en concepcions ja existents.

La Teoria de la Instrucció de Bruner

La teoria de Bruner estableix la teoria de la instrucció, que té 4 principis fonamentals:

Principis fonamentals de la instrucció

1. Principi 1: La motivació per aprendre

   La motivació és la condició que predisposa l'alumne cap a l'aprenentatge, i el seu interès només es manté quan hi ha una motivació intrínseca. Per a Bruner, els motius que impulsen l'infant a aprendre, especialment durant els anys preescolars, són:

   • L'instint innat de curiositat: Una propietat emergent dels mamífers quan es troben en una situació amb diferents respostes possibles, originant un impuls de curiositat que activa la recerca de la informació necessària per resoldre el problema.
   • La necessitat de desenvolupar les seves competències: Els infants mostren un gran interès per aquelles activitats on perceben que tenen les competències necessàries per tenir èxit. El motiu de competència descansa sobre la necessitat de controlar el propi ambient (motivació per la competència). Aquest motiu sembla ser innat; a partir dels nou mesos d'edat és possible observar en els infants un somriure de satisfacció (somriure de mestratge) quan culminen una tasca, fet que pressuposa l'existència d'una sensació interna d'orgull per haver-la completat.
   • La reciprocitat: És també una motivació genèticament determinada que suposa la necessitat de treballar de forma cooperativa amb els seus semblants.

2. Principi 2: (No detallat en el text)

3. Principi 3: (No detallat en el text)

4. Principi 4: (No detallat en el text)

El Currículum en Espiral (Bruner)

Bruner proposa que la millor manera de presentar els continguts als alumnes consisteix en una seqüència que comenci per una representació enactiva, continuï per una representació icònica i que acabi en una representació simbòlica. Els nuclis bàsics han de ser convertits a les tres maneres fonamentals de representació segons les possibilitats evolutives de l'infant, d'acord amb la seva manera d'assimilar la realitat sigui l'acció, la intuïció o la conceptualització.

Bruner va recomanar el currículum en espiral, on els estudiants reprenen els mateixos temes generals, però abordats des de nivells de representació i anàlisi diferents. Cada vegada que “l'espiral” torna al tema, els estudiants ampliaran i aprofundiran el seu coneixement sobre aquest i, per tant, seran capaços d´explorar un nivell més profund.

Aquesta organització reflecteix que l'aprenentatge va del més simple al més complex, del concret a l'abstracte i de l'específic al general, tot de forma inductiva.