Conferència de Bandung i Descolonització

La Conferència de Bandung i el Rebuig a la Lògica de la Guerra Freda

La Conferència de Bandung (1955) representa un punt d'inflexió en les relacions internacionals. Egipte, la Xina, l'Índia i 26 estats més, que representaven la meitat de la població mundial, es van reunir per primera vegada sense el patrocini de les potències colonitzadores. Aquesta conferència va establir un nou model de relacions internacionals basat en tres eixos fonamentals:

• Descolonització: Suport total als processos d'independència.
• Neutralisme: Rebuig a l'alineament amb qualsevol dels blocs de la Guerra Freda.
• Coexistència pacífica: Promoció de la resolució pacífica de conflictes i la cooperació internacional.

Bandung va significar:

• Un rebuig a la lògica de les conferències de San Francisco i Ialta, dominades per les grans potències.
• Una revolta contra Occident, impulsada pel ressentiment cap a actituds de superioritat cultural.
• Un reforç de la lògica europea d'igualtat entre estats sobirans. La incorporació massiva de nous estats al sistema internacional va portar a la reivindicació de la seva igualtat.

Descolonització i Proliferació de Nous Estats

La descolonització va tenir efectes profunds sobre el sistema internacional. Es pot distingir entre:

• Descolonització sense guerra d'independència: La transició es va produir mitjançant acords entre la metròpoli i els moviments nacionalistes, però sovint amb violència interna (per exemple, Palestina sota mandat britànic, amb conflictes entre àrabs i jueus).
• Descolonització amb guerra d'independència: La metròpoli es va negar a acceptar el canvi, provocant conflictes armats (per exemple, França amb Vietnam).

Causes de la Descolonització

• Costos inassumibles: Les metròpolis ja no podien sostenir els costos econòmics i militars de mantenir els territoris ocupats.
• Desprestigi de les metròpolis: La Segona Guerra Mundial havia debilitat la imatge de les potències colonials.
• Suport de les dues superpotències: Tant els Estats Units com la Unió Soviètica, per diferents motius, van donar suport al procés de descolonització.
• Impuls de l'ONU: L'Organització de les Nacions Unides va jugar un paper important en la promoció de la descolonització.
• Aspiracions dels pobles colonitzats: Increment de les demandes d'autodeterminació i independència.
• Legitimitat de les reivindicacions: Les colònies tenien arguments sòlids per reclamar la seva independència.
• Aparició de grups guerrillers: La lluita armada va accelerar el procés de descolonització en molts casos.
• Descontentament social: Les condicions de vida i la manca de drets a les colònies van generar un fort malestar social.

Efectes de la Descolonització

• Nous Estats: Van sorgir nous estats a partir dels pactes entre les metròpolis i els líders emergents, tot i que les potències van intentar mantenir zones d'influència.
• Fronteres arbitràries: El traçat de fronteres sense tenir en compte les realitats ètniques, culturals i religioses va generar nombrosos conflictes.
• Multiplicació del nombre d'estats: El sistema internacional va experimentar un augment significatiu del nombre d'estats membres.
• Increment del paper de l'Assemblea General de l'ONU: Els nous estats van tenir una veu més forta en l'Assemblea General.

La Descolonització d'Àsia Oriental: El Subcontinent Indi

El 1763, la presència britànica a l'Índia es va consolidar a través d'un govern indirecte. El 1885, es va fundar el Congrés Nacional Indi, que promovia la independència de l'Índia i la creació d'un estat multireligiós. El 1905, el partit va evolucionar cap a majors cotes de poder, cosa que no afavoria els interessos de l'Imperi Britànic. Aquest va afavorir la creació de la Lliga Musulmana, una força política anticolonial que pretenia la creació d'un estat musulmà al Pakistan i al Golf de Bengala.

Durant la Segona Guerra Mundial, les relacions entre el Partit del Congrés i l'Imperi Britànic van empitjorar. El 1945, el canvi de govern al Regne Unit, amb l'arribada del Partit Laborista, va suposar un canvi d'orientació en la política exterior, favorable a la independència de les colònies.

Entre 1945 i 1947, es va produir una guerra civil entre la població hindú i la musulmana. El 1947, es va declarar la independència de la Unió Índia i Pakistan, seguint el pla de partició. El 1948, va esclatar la Primera Guerra entre Pakistan i la Unió Índia.