CONFITEA: Conferències UNESCO sobre Educació d'Adults

Conferències de la UNESCO sobre l'Educació Permanent d'Adults (CONFITEA)

Comentar les diferents conferències de l’UNESCO sobre l’educació permanent de persones adultes (CONFITEA) i l’aportació de cadascuna d’elles a l’evolució teòrica de la conceptualització d’aquesta educació i formació.

Citar altres organismes internacionals que tenen com a objectiu la reflexió, promoció i difusió de la importància de la formació permanent a nivell mundial.

Les actuacions de la UNESCO han contribuït de forma decisiva al creixement i expansió de l’educació i la formació, i a la garantia del dret a l’educació.

La UNESCO és un organisme que depèn de la ONU encarregada de l’educació, la ciència i la cultura.

Aspectes com la promoció participativa i l'atenció a grups marginals o desfavorits com a destinataris prioritaris dins de l’educació d’adults han estat també algunes de les referències a les conferències de la ONU. Fins a l’actualitat, la UNESCO ha organitzat cinc Conferències Internacionals, a n'aquestes es posa de manifest la importància que té l’educació per a adults en el desenvolupament econòmic i social.

Primera CONFITEA. Conferència d'Elsinor (Dinamarca, 1949)

La UNESCO va convocar la Primera Conferència Internacional de l’educació d’adults, sota el lema “La educación de adultos”. Es va celebrar a Elsinor (Dinamarca) i hi van participar un total de 27 països, la majoria d’Europa Occidental.

Els pilars d’aquesta conferència van ser la necessitat d’una justícia social i l’oportunitat d’una coexistència harmoniosa entre les nacions (preocupats per les conseqüències que va deixar la 2a Guerra Mundial).

Objectius: Proporcionar als individus coneixements indispensables pel desenvolupament de les seves funcions econòmiques, socials i polítiques. Pretén assegurar formació, llibertat social, tolerància i participació.

Segona CONFITEA - Conferència de Montreal (Canadà, 1960)

A la Segona Conferència Mundial sobre l’educació d’adults van participar més països que a l’anterior, i això va permetre tenir més punts de vista i opinions sobre el tema. El lema va ser “La educación de los adultos en un mundo en evolución”.

Es varen tractar tres temes principals: el paper i contingut de l’educació d’adults, les modalitats de l’educació d’adults i, finalment, l’estructura i organització d’aquesta.

Es va intentar donar a l’ensenyança d’adults un contingut inspirat en un humanisme integral (desenvolupament intel·lectual, moral i estètic) que comprengués els valors del respecte, tolerància, pau, fraternitat i convivència.

Remarca “aprendre” com a paraula clau per aconseguir el respecte mutu, comprensió i simpatia.

Tercera CONFITEA. La conferència de Tokio (Japó, 1972)

Es va marcar com a objectiu l’anàlisi de la situació i les tendències de l’educació d’adults, així com considerar i examinar les perspectives i estratègies futures, centrant-se especialment amb aspectes polítics, administratius, organitzacionals i financers.

Es va reconèixer que l’educació d’adults constituïa una part integrant de l’educació permanent i insuperable de l’objectiu d’ampliar les oportunitats d’educació per a tots.

La Conferència va prestar especial atenció a l’educació i a les necessitats i interessos de tots els participants (especialment d’aquells grups amb més dificultats), així com aconseguir una participació activa i millorar la qualitat de vida a través de la creació d’oportunitats laborals i d’aprenentatge.

La UNESCO va recomanar també el reconeixement legislatiu del dret dels treballadors a rebre una formació durant les hores de treball i una legislació que sancionarà el dret dels treballadors sense treball a rebre una formació professional remunerada com a temps de treball.

Conferència General de la Unesco a Nairobi (1976)

Un dels informes més importants sobre l’educació de persones adultes prové de la XIX reunió de la Conferència General de la UNESCO, celebrada a Nairobi del 26 d’octubre al 30 de novembre. A n'aquesta conferència es va elaborar “una recomendación relativa al desarrollo de la educación de adultos”. Es va considerar que l’accés dels adults a l’educació constituïa un aspecte fonamental del dret a l’educació i un mitjà per a facilitar la participació en la vida política, cultural, artística i científica.

La Recomenació va elaborar unes de les definicions de l’educació de persones adultes més acceptades.

En definitiva, aquesta conferència va suposar un canvi en la manera d’entendre l’educació i un canvi social per a la posada en pràctica de la igualtat d’oportunitats i l’educació al llarg de la vida.

Quarta CONFITEA. La conferència de París (França, 1985)

Lema: “El desarrollo de la educación de adultos: aspectos y tendencias”. En ella es varen tractar temes com l’evolució de l’educació d’adults i les perspectives del seu desenvolupament, les prioritats en quant a les activitats educatives destinades a fomentar la participació activa dels adults en la vida econòmica, social i cultural, les modalitats de la cooperació internacional i regional per a aconseguir el millorament de l’educació en adults, així com la vinculació de l’educació d’adults amb programes de desenvolupament global de les diverses comunitats.

Es va concebre l’educació per a persones adultes com unes de les condicions necessàries per a fer front als continus canvis científics i tecnològics. També es va destacar el fet de donar preferència als grups menys afavorits promovent el principi de la igualtat d’accés a tots a l’educació. Entre aquests grups es va destacar els analfabets, les dones, els joves adults, els aturats, els minusvàlids, els marginats, els treballadors immigrants i refugiats i, finalment, les persones de la tercera edat.

La Conferència de París va enumerar una sèrie d’objectius que s’haurien de desenvolupar per a cobrir les diferents necessitats dels països i entre les que es varen incloure el perfeccionament i la reorientació professional, el foment de la creativitat i de la participació en la vida política i cultural.

Cinquena CONFITEA. V Conferència Internacional sobre educació d'adults a Hamburg (Alemanya, 1997)

En la seva declaració es tornen a assumir les idees expressades en conferències anteriors, considerant l’educació de persones adultes en el context de l’educació permanent, com a educació al llarg de tota la vida.

Una de les majors novetats d’aquesta conferència va ser la proposta d’un Pla d’acció concret que instava a l’adopció de mesures i polítiques per al desenvolupament de l’educació per a persones adultes. Va tenir molta importància el fonament de la consciència sobre els prejudicis i la discriminació en la societat dins de les temàtiques plantejades.

Alguns dels organismes internacionals que tenen com a objectiu la reflexió, promoció i difusió de la importància de la formació permanent a nivell mundial són la UE (Cimea Lisboa 2000), OCDE (Org. Cooperació i desenvolupament econòmic). Defensa l’educació i la formació permanent.

- Llibre Blanc d’Educació d’Adults del Ministeri d’Educació i ciència (1986)

- Llibre Blanc per a la reforma del sistema educatiu (1989)

- Ordre Ministerial de 8 de maig de 1989 sobre centres públics d’Educació D’adults dependents del Ministeri d’Educació i ciència.