Conflicte Lingüístic, Substitució i Normalització: Conceptes Clau
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Conflicte Lingüístic i Substitució
Conflicte Lingüístic: Definició
El conflicte lingüístic és la situació on dues llengües competeixen entre elles, provocant la invasió o el desplaçament d’una de les llengües (o variants) dels seus àmbits d'ús. El conflicte apareix des del moment en què una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que correspondrien a la llengua pròpia d’una comunitat.
Aquest conflicte produeix el bilingüisme social i està directament lligat al procés de substitució lingüística.
Processos de Substitució Lingüística
La substitució lingüística és un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per l'abandonament de la seva llengua pròpia.
Llengües Minoritàries i Minoritzades
Llengua Majoritària
Llengua parlada per una gran part de la població. Aquest concepte fa referència exclusivament a la quantitat del nombre de parlants.Llengua Minoritària
Llengua parlada per una part petita de la població. Igual que l'anterior concepte, fa referència a la quantitat del nombre de parlants.Llengua Minoritzada
És aquella llengua que, independentment que sigui parlada per molta o poca gent, pateix una retracció dels àmbits d’ús, tant públics com privats, i que pot portar-la a la substitució, és a dir, a l’extinció de la comunitat lingüística. Aquest concepte fa referència a la qualitat dels usos idiomàtics: freqüències d’ús, normes d’ús hegemòniques i àmbits d’ús en què s’utilitza la llengua.Normalització i Normativització
Normalització
És un procés històric i sociocultural en el qual un idioma és sotmès a la normativització (regulació ortogràfica, lèxica i gramatical) i aconsegueix accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està plenament normalitzat quan ocupa tots els àmbits públics i privats, és a dir, quan s’usa amb normalitat en tots els àmbits i funcions de la vida social:- A casa i al carrer.
- En els mitjans de comunicació i l'ensenyament.
- En les institucions públiques i l’àmbit de la política.
- En la major part de les relacions interpersonals, en qualsevol lloc i moment.