Conflicte Lingüístic a València: La Minorització del Català

Per analitzar el fenomen sociolingüístic del català a València, és a dir, les relacions entre la llengua i la societat que en fan els parlants, cal explicar i aplicar els diferents temes i conceptes relacionats amb la sociolingüística.

La situació de contacte i el conflicte lingüístic

A València hi ha una situació de llengües en contacte que provoca un conflicte lingüístic entre dues llengües: el català i el castellà. No hi ha una estabilitat, sinó que una vol dominar sobre l’altra. Per tant, cal distingir entre una llengua minoritzada (el català) i una llengua dominant (el castellà).

Aquest fenomen fa que els parlants de la llengua minoritzada siguin bilingües, ja que coneixen la seva pròpia llengua, però necessiten saber-ne una segona, la dominant, per poder comunicar-se en tots els àmbits d’ús possibles amb altres parlants. En canvi, els parlants de la llengua dominant són monolingües, ja que amb aquesta tenen el necessari per comunicar-se en tots els àmbits d’ús.

Entre les dues llengües hi ha monolingüisme militant, ja que no hi ha reciprocitat entre les dues comunitats lingüístiques. La llengua dominant pretén la substitució lingüística, ja que uns han de ser bilingües i els altres no.

Actituds dels parlants: Autoodi i lleialtat

Un dels motius pels quals el català està minoritzat a València és per les actituds dels parlants envers la pròpia llengua. S’observa:

• Autoodi en la pròpia llengua.
• Manca de lleialtat lingüística.

No hi ha un gran recolzament a la llengua pròpia. A més, els partidaris d’aquesta lleialtat moltes vegades són qualificats com a independentistes i/o nacionalistes valencians.

Política lingüística i reducció dels àmbits d'ús

La política lingüística, és a dir, les mesures que pren l’Estat mitjançant lleis en la seva pròpia comunitat lingüística, manté una posició encaminada al procés de la substitució lingüística. Es vol fer desaparèixer la llengua minoritzada (català) i provocar així una llengua dominant (castellà).

Així, els àmbits d’ús del català a València queden reduïts principalment a l’àmbit familiar i:

• A penes és visible en els mitjans de comunicació.
• Està totalment desaparegut en l’àmbit polític i judicial.

Segons la política lingüística aplicada a València, aquesta es defineix com un monolingüisme estatal castellà amb presència de bilingüisme regional (el català). Aquesta política s’entén per la cerca de l’homogeneïtat sociocultural i política per part de l’Estat.

El futur del català a València i mesures preventives

El futur de la nostra llengua fa pensar que el monolingüisme militant s’imposarà completament, donant lloc a una substitució lingüística definitiva. El castellà quedarà com a llengua oficial dominant i provocarà la desaparició del català, és a dir, que en un futur el català no es conegui.

Tanmateix, hi ha algunes mesures preventives que podrien recolzar la supervivència del català:

1. La transmissió de la llengua per part dels partidaris de la comunitat lingüística als seus descendents.
2. Promoure la lleialtat lingüística.

A més a més, caldria no pensar els fenòmens amb els prejudicis innocents (els nascuts del nostre punt de vista) ni amb els prejudicis programats, aquells que s’utilitzen amb l’objectiu de menysvalorar una llengua apartant-la d’un àmbit d’ús o fer-la desaparèixer totalment. Hem de fer tot allò possible perquè la nostra llengua no desaparegui i poder així, en un futur, fer-ne ús en tots els àmbits.