Conflicte Social: Definició, Causes, Tipus i Resolució

Definició de Conflicte Social

Conflicte social: desequilibri temporal en la cohesió d'un sistema social, causat per elements o forces dissidents que poden ser interns o externs a ell i que pretenen restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.

Intensitat i Violència dels Conflictes (Ralf Dahrendorf)

El conflicte, segons *Ralf Dahrendorf* (1929 - 2009), és inherent a la naturalesa social; però, a diferència de Marx, *Dahrendorf* no redueix tots els conflictes socials a conflictes de classe.

Intensitat

La intensitat d'un conflicte es refereix a l'energia psicològica que es desplega (passió, emoció, desig...). La intensitat dels conflictes decreix quan:

• Els grups es poden organitzar.
• Hi ha un cert equilibri, una relativa equitat.
• La mobilitat social és permeable als canvis en les estructures de les classes.

Violència

La violència es refereix als mitjans usats, a les armes de combat. La violència dels conflictes decreix quan:

• Els grups tenen vies per manifestar-se i decidir.
• Els qui no tenen autoritat accedeixen a beneficis econòmics i socials.
• Els conflictes són "regularitzats".

Valoració del Conflicte: Perspectives Històriques

Hi ha dos grans grups de valoració:

Visió Negativa (Hobbes, Freud)

*Hobbes*, al segle XVII, i *Freud*, als segles XIX i XX, consideraven que el conflicte és nociu i innat.

• Segons *Hobbes*, la societat és una entitat explosiva que estaria en discòrdia permanent si no fos per la coacció de l'autoritat.
• Per a *Freud*, el conflicte és produït per tensions que es van acumulant en el procés de sociabilització i creen una atmosfera d'agressió, que és el resultat de reprimir els impulsos antisocials.

Visió Harmònica (Rousseau)

*Rousseau*, en canvi, defensava al segle XVIII una imatge harmònica del cos social. Societat i cohesió són una mateixa cosa, ja que provenen d'un acord, d'un consens o pacte lliure i universal.

Conflictes com a Lluita vs. Reguladors

• Conflictes com a lluita: són destructius, violents, alteren l’ordre, no es poden resoldre, s’han d’eliminar.
• Conflictes com a reguladors: són part de la vida, no sempre són violents, són constructius, es poden transformar, s’hi ha de conviure.

Tipus de Conflicte Social

Classificació de Dahrendorf

Segons *Dahrendorf*, partint del volum de la unitat social, tindríem cinc tipus de conflictes:

1. Entre rols individuals.
2. Entre grups socials.
3. Entre agrupacions socials o sectors dins d'àrees o institucions.
4. Entre agrupacions que afecten una societat, un Estat, un país, etc.
5. Entre unitats més àmplies que els estats, entre grans àrees o zones.

Altres Classificacions

Hi ha una altra classificació de conflictes:

1. Entre dues parts de la mateixa categoria.
2. Entre superiors i inferiors.
3. Entre una part i el tot, és a dir, entre un conjunt i una minoria.

També es poden classificar a partir d'altres criteris:

• Conflictes primaris i secundaris.
• Conflictes institucionalitzats i no institucionalitzats.
• Conflictes de dret i d'interessos.
• Conflictes ideològics.

Causes dels Conflictes Socials

Conflictes Dins vs. De les Estructures

• Els conflictes que neixen dins de les estructures: responen a canvis lleus, de reajustament entre estaments, autoritats, etc.
• Els conflictes de les estructures: són conflictes que somouen les institucions bàsiques i els sistemes de valors predominants.

Causes Intergrupals

Hi ha diferents causes que poden originar un conflicte intergrupal:

• Causes cognitives: categoria social, influència social.
• Causes emocionals: autoritarisme, frustració.
• Causes socials: competència econòmica, suport institucional.

Efectes dels Conflictes Socials (Simmel)

Efectes Evidents

Els efectes més obvis dels conflictes són la derrota i pèrdua del vençut i la recompensa i victòria del vencedor.

*Georg Simmel* va observar que també es produïen altres efectes secundaris, integradors i desintegradors.

Efectes Integradors

• La resolució d'un conflicte intern de vegades porta a un nou estadi o marc social.
• El conflicte extern tendeix a integrar i aglutinar el grup.

Efectes Desintegradors

• El conflicte trenca la unitat social i és un mitjà pertorbador.
• El conflicte intern trenca la unitat del grup.

Formes de Resolució de Conflictes Socials

• Negociació: És un procediment en el qual dues parts d'un conflicte intercanvien opinions i formulen propostes de solució.
• Mediació: Procediment en el qual dues parts d'un conflicte es reuneixen amb un tercer, aliè i imparcial, que facilita la comunicació entre aquelles perquè puguin delimitar el conflicte i trobar-hi una sortida.
• Conciliació: És un acte jurídic en què intervenen subjectes que dirimeixen diferents interessos. La conciliació és una manera de resoldre de manera directa i amistosa els conflictes.
• Arbitratge: És un procediment en el qual un tercer, aliè i imparcial, que no fa funcions de jutge públic i que ha estat nomenat o acceptat per les parts, resol un litigi mitjançant una decisió que les vincula i obliga.