Conflicte i Substitució Lingüística: La Decadència del Català

Conflicte i Substitució Lingüística

Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en què aquestes competeixen entre elles i la llengua dominant acaba desplaçant la minoritzada en els diversos àmbits d'ús. Sorgeix quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra en el territori propi d'aquesta. El desenllaç és la substitució lingüística o bé el procés contrari, la normalització lingüística.

Etapes de la Substitució Lingüística

1. Procés de bilingüització: És l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves, etc., són els primers a adoptar la segona llengua, que comença a ocupar les funcions formals. Acaba quan ja no hi ha parlants monolingües de la llengua pròpia del territori.
2. Procés de monolingüització en la llengua dominant: Fase molt ràpida, ja que tota la societat ja coneix la llengua dominant. Es creen molts prejudicis entorn de la llengua dominada i es produeix la mitificació del bilingüisme.
3. Abandonament absolut de la llengua pròpia: Ús exclusiu de l'altra llengua.

La Decadència i Castellanització Literària

El període comprès entre la mort de Joan Roís de Corella i la publicació en premsa d'Oda a la Pàtria, és conegut amb el nom de Decadència. Hi ha una castellanització creixent de la societat a partir de les acaballes del segle XV. La decadència lingüística afectà la literatura culta i els usos formals de la llengua.

Causes de l'Abandonament Inicial

1. L'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'Aragó.
2. La derrota en la Revolta de les Germanies.
3. El desplaçament del comerç marítim de la Mediterrània a l'Atlàntic.
4. La derrota de la Guerra dels Segadors.
5. El prestigi de la literatura castellana.
6. L'afebliment de la consciència lingüística unitària.
7. Els Decrets de Nova Planta.

Inici del Procés de Substitució Lingüística

El procés de substitució lingüística no afectà tots els àmbits d'ús de la mateixa manera. La llengua pròpia era l'única llengua de la literatura popular i de la majoria de parlants. A partir del segle XVIII, deixà de ser la llengua usual en l'administració.

Direccions de Penetració Social del Castellà

1. De dalt a baix: La castellanització comença afectant la noblesa. És més forta al Regne de València que a Catalunya o a les Illes Balears. La majoria de la població es mantindrà més o menys allunyada del castellà. Així, es pot parlar de castellanització horitzontal i selectiva, ja que afecta solament les classes altes.
2. Del centre a la perifèria: La castellanització s'estén inicialment des de les capitals cap als centres urbans comarcals, però s'atura en el camp.

Diglòssia i Impacte Social

El procés de castellanització presenta trets de diglòssia, de manera que la noblesa usarà el castellà en els àmbits públics i cultes, però continuarà fent servir la llengua autòctona en l'ús familiar. L'Església es castellanitza en les altes jerarquies. En nivells inferiors eclesiàstics, la castellanització únicament afecta València.

Els Decrets de Nova Planta i la Llengua

L'aplicació del nou règim juridicopolític instaurat amb els Decrets de Nova Planta significà la supressió de l'ús oficial de la llengua pròpia en els tribunals de justícia i, més tard, en l'educació i en el comerç. La nostra llengua seguirà usant-se en àmbits privats i alguns públics.