Conflictes: Causes, Tipus i Estratègies de Resolució

Per què sorgeixen els conflictes?

• Existència d'interessos percebuts com a incompatibles: Els conflictes sorgeixen quan la satisfacció d'una part sembla perjudicar les altres.
• Problemes estructurals i relacions de poder: Resulten de relacions asimètriques on una part exerceix poder sobre les altres.
• Problemes de valors i principis: Quan una part intenta imposar les seves creences, diferents a les de l'altra.
• Problemes d'informació: Originats per deficiències comunicatives que porten a decisions basades en informació errònia o incompleta.
• Problemes de relacions interpersonals: Generats per la convivència, deteriorant la relació o fins i tot causant la ruptura.

Tipus de conflictes segons la seva visibilitat:

• Conflicte latent: Existeix sense manifestar-se clarament.
• Conflicte manifest: L'existència es reconeix, sent el primer pas per a la resolució.
• Conflicte emmascarat: Només una part apareix, i la intervenció només aborda la part visible.
• Conflicte invisible: Difícil d'identificar.
• Conflicte endèmic: Les parts assumeixen la impossibilitat o falta de voluntat per resoldre'l.

Conflictes en els esports:

• Entre iguals: Causats entre membres d'un mateix equip per diverses raons.
• Amb oponents: Conductes agressives, rivalitat arrelada.
• Amb els jutges: Percepció d'imparcialitat.
• Amb els entrenadors: Tracte discriminatori, decisions inadequades, etc.
• Altres conflictes: Entre aficions, membres de l'staff, famílies i entrenadors, etc.

Vies per a la gestió de conflictes:

La confrontació:

La llei del més fort, la forma més primària de resoldre un conflicte. Sempre hi ha un guanyador i un perdedor.

Vies dialogades:

• La negociació: Procés directe entre les parts per arribar a un acord.
• La mediació: Requereix la participació d'una tercera persona que facilita l'acord.

Vies adversarials:

La solució prové d'una decisió externa, amb la intervenció d'una tercera persona que pren la decisió.

• Arbitratge: Vinculant i d'obligat compliment per ambdues parts.
• Justícia: La solució és determinada per l'estat.

Premisses per abordar els conflictes:

Important tenir: actituds de tolerància, cooperació i col·laboració, i un bon repertori d'habilitats socials i de diàleg.

Habilitats clau per al procés negociador:

• Reconèixer el conflicte: El primer pas és reconèixer l'existència i tenir voluntat per solucionar-lo. No s'han d'ignorar ni evitar els conflictes, ja que un conflicte no resolt creixerà i serà més difícil de solucionar.
• Definir posicions i interessos: Quan es reconeix el conflicte i es vol resoldre, les dues parts han de delimitar les seves posicions i interessos. Els interessos són més importants i s'han de satisfer, però pot ser difícil averiguar els interessos d'una persona.

Exemple:

Conflicte de parella per veure la televisió: posicions diferents. Interès: veure la TV tots junts.

Dialogar i negociar: Per a la consecució d'acords es necessitarà:

• Respecte i empatia: Respecte pel punt de vista de la part contrària, encara que no s'hi estigui d'acord, i empatia per posar-se al seu lloc.
• Escolta activa: Sense interrompre i sense jutjar les opinions sense haver escoltat.
• Autocontrol i tolerància: Afavorides amb assertivitat.
• Humiltat: Per reconèixer que no sempre es té la raó.

Estratègies negociadores:

Estratègia competitiva, compromesa i cooperativa.

El procés negociador:

Exposició de les parts, intercanvi d'arguments, comprendre el punt de vista contrari, recerca d'opcions en què les dues parts es beneficien, valorar les alternatives, arribar a un acord equilibrat i finalització.

Habilitats i tècniques de negociació:

Habilitats d'escolta, habilitats d'exposició, d'interrogació, habilitats per generar alternatives, per gestionar les cessions, realitzar propostes condicionals, habilitats per gestionar situacions tenses, habilitats per al tancament i habilitats de gestió del temps.

El procés de mediació:

Preparació de la mediació:

Abans de la trobada, el mediador planificarà la intervenció.

Presentació del mediador i les parts:

El mediador explicarà les funcions que li corresponen, incidirà que és neutral, la seva funció no és prendre decisions, establirà les normes de funcionament, explicarà la manera en què es desenvoluparà el procés negociador i marcarà les normes a seguir.

Exposició de les parts:

Cada part explicarà la seva versió completa del conflicte, com li afecta i quines són les seves aspiracions, i l'altra part no interromprà i procurarà empatitzar. Així veuran en què estan d'acord i en què no.

El procés de negociació:

El mediador guiarà l'intercanvi d'opinions, facilitarà la comunicació, canalitzarà les propostes i agafarà els acords parcials.

La finalització de la negociació:

Es resol positivament, totalment o parcialment, i com més equilibrat hagi sigut el resultat de la mediació, major satisfacció de les parts.

Definició del problema:

Formularem amb claredat el problema que hem de resoldre plantejant preguntes com: quin és el problema?, a qui afecta?, etc.

Recerca d'alternatives:

Hem de generar el màxim d'alternatives possibles, com més repertori millor.

Valoració de les conseqüències de cada alternativa:

Es valoraran els avantatges i els inconvenients (fer una taula d'alternatives).

Triar la millor alternativa:

La puntuació de la taula ens ajudarà a seleccionar l'alternativa correcta.

Aplicar l'alternativa i avaluar els resultats:

Durant el procés d'aplicació serà útil fer una valoració continuada per saber si estem complint els nostres objectius.

Definicions clau:

• Conflicte: Situació en què dues o més persones entren en oposició o desacord degut a la incompatibilitat dels seus interessos.
• Negociació: Tècnica en què, encara que les parts implicades tinguin diferents interessos, comparteixen un interès comú i s'ha de trobar amb el diàleg i l'acord.
• Mediació: És una via de resolució de conflictes que es caracteritza per la participació d'una tercera part neutral que facilita la comunicació i ajuda a les parts a arribar a un acord.

Rol del mediador:

Què ha de fer?

• Preparar-se prèviament per a la mediació.
• Situar-se a la mateixa distància de les dues parts.
• Tractar igual a les dues parts.
• Escoltar activament.
• Anotar les coses importants.
• Intervenir el temps necessari.
• Intervenir quan hi ha silencis.
• Remarcar l'exposat per les dues parts.
• Valorar i donar importància al mediador.
• Mantenir la confidencialitat.

Què no ha de fer un mediador?

• Limitar-se a escoltar les dues parts.
• Escriure constantment.
• No mirar a qui parla.
• Parlar amb veu baixa amb la persona del costat.
• Pressionar massa a les parts.
• Transmetre presses.
• Tractar diferent a les parts.
• Tenir perjudicis i enganyar a les parts.

Mediació esportiva:

Té com a finalitat la gestió de conflictes que es donen en l'àmbit esportiu, mitjançant una instància imparcial que facilita els acords.

Zona de possible acord:

Espai de confluència d'interessos on dins dels seus límits és possible arribar a un acord.

Intervenció en grups:

Té com a objectiu ajudar al grup a que funcioni, que sigui productiu i a que arribi als objectius.

Tècniques d'intervenció en grups:

Conjunts de procediments que utilitzarem per aconseguir uns resultats en els processos grupals.