Conflictes i Dissidències Internes i Externes durant la Guerra Freda
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,36 KB
Els Conflictes Interns dels Blocs
A l'interior de tots dos blocs es van originar conflictes i dissidències que van afectar la cohesió interna.
La Dissidència al Bloc Comunista
En diversos països de l'Europa oriental hi va haver moviments populars contra el domini de la URSS. Els casos més importants van ser:
- La revolta polonesa.
- La revolta hongaresa.
- La Primavera de Praga (Txecoslovàquia).
En tots els casos, la dissidència va ser reprimida per l'exèrcit soviètic. Per justificar la seva actuació, l'URSS va desenvolupar la Doctrina Brejnev, que va establir el dret d'intervenció en qualsevol país del seu bloc que iniciés reformes que posessin en perill el sistema comunista.
Altres països es van anar allunyant de l'URSS, com ara Iugoslàvia, Romania, Albània i la Xina. El cas més important va ser el de la Xina, que a la mort de Stalin es va distanciar de Moscou fins que van trencar les relacions.
Dissensions a Occident
El cas més rellevant va ser el de França durant la presidència de De Gaulle, que va defensar una política pròpia i va desenvolupar un arsenal nuclear propi. No obstant això, França va mantenir una bona relació amb els EEUU i va romandre a l'OTAN.
L'actitud dels EEUU davant la dissidència va ser molt més expeditiva als països de l'Amèrica Llatina. Allà va intervenir contra els governs que s'allunyaven, unes vegades promovent cops d'estat o donant suport a les guerrilles.
Els Conflictes entre els Blocs
Durant el període de la Coexistència Pacífica, les relacions entre les dues grans potències van ser d'una rivalitat contínua. El president Eisenhower va enunciar l'anomenada Doctrina de la Represàlia Massiva, que proposava la resposta nuclear en cas d'un atac de la URSS contra els EEUU o algun dels seus aliats.
La Segona Crisi de Berlín
Molts habitants de la República Democràtica Alemanya (RDA) s'escapaven a la banda occidental. El 1961, el govern d'Alemanya de l'Est va començar a construir una barrera per separar el costat oriental de la ciutat amb el costat occidental: el Mur de Berlín, que a Occident es va anomenar el Mur de la Vergonya.