Conjugacions Verbals Catalanes
1a Conjugació
- Canvis en els verbs Anar i Estar en algunes formes.
- Tots els verbs amb arrel acabada en vocal (su-ar, llo-ar) porten dièresi a la "i" en el subjuntiu i imperatiu (esquiïn, contagiïs).
- Les formes del present d'indicatiu dels verbs acabats en –iar, es pronuncien amb la "i" tònica. Aleshores són planes: es-tu-DI-es.
- Canvis ortogràfics en els verbs acabats en –çar, -car, -jar, -gar, -quar, -guar.
2a Conjugació
- Canvis ortogràfics al lexema
- Els verbs Poder i Voler porten una "u" a l'arrel de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, a tot el present de subjuntiu i a tot l'imperatiu.
- Els verbs Néixer, Jeure, Treure i els seus derivats canvien la vocal "e" de l'arrel per una "a" quan l'arrel és àtona.
- Lexema velar
- La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en –c. Aquesta –c es transforma en –gu quan va entre vocals.
- Verbs amb lexema velar: -ndre, -ldre, -ler; -eixer; -aure, -eure, -iure, -oure.
- Lexema amb diftong
- Els verbs de la segona conjugació acabats en “diftong + re” canvien: u-v, u-i, u-o.
3a Conjugació
- Els verbs Collir, Cosir, Tossir, Sortir, Escopir i Tossir canvien la vocal de l'arrel per una –u en la síl·laba tònica al present d'indicatiu, de subjuntiu i imperatiu.
- Els verbs de la tercera conjugació que tenen l'arrel acabada en vocal + -air, -eir, -oir, -uir porten dièresi quan entren en contacte amb una desinència que comença amb vocal, menys a l'infinitiu, al futur i al condicional.
- Els verbs incoatius afegeixen una vocal –e- de suport entre l'arrel i la desinència de la 2a persona del singular del present d'indicatiu.
L'Humanisme
- Revalorització de l'antiguitat grecollatina per mitjà de la lectura i la traducció d'autors clàssics (Ciceró, Tit Livi...).
- Nova actitud davant la vida que porta la valoració de l'ésser humà, o antropocentrisme, com a superació del teocentrisme (Déu com a centre de vida) i la preocupació per la fama i la posteritat.
- Les ciutats italianes, on es va desenvolupar la burgesia comercial, van ser el bressol de l'Humanisme. Apareixeran escriptors de tarannà humanista, com Dante, Petrarca, Boccaccio... L'Humanisme italià anuncia el Renaixement europeu, en el segle XVI.
Les Cròniques Catalanes Medievals
- Estan escrites durant els segles XIII i XIV.
- Les quatre grans cròniques catalanes tenen valor des del punt de vista històric, però també destaquen pel seu valor literari.
- Parteixen de prosificacions de cançons de gesta i es completen amb documents, records personals i textos preexistents.
- Els autors van viure directament els fets que narren. Tenen un marcat to patriòtic, que es correspon amb el moment de màxima esplendor de la corona catalanoaragonesa. Això dóna una sensació de realisme als fets narrats, ja que els cronistes han estat testimonis directes dels fets o es basen en fonts autoritzades per parlar-ne.
- Tenen una funció notarial, és a dir, deixen constància dels fets històrics que narren perquè el públic tingui clar que allò que s'explica és real. Expliquen fets contemporanis dels seus autors; en molts casos són experiències que el cronista ha viscut personalment.
- L'eix central de les cròniques és sempre el rei, a partir del qual s'escriu la història; per tant, el protagonista principal de la història serà el rei.
- Tenen un to heroic i patriòtic, és a dir, es lloen els reis i cavallers catalans com els millors del món, cosa que es correspon amb el moment de màxima esplendor de la corona catalanoaragonesa.
- Es caracteritzen pel seu providencialisme. La dinastia del Casal de Barcelona, els cavallers catalans i el poble català (entès en aquella època com a catalans, aragonesos i valencians) són els millors i més justos del món, afavorits i protegits per Déu.
Les Quatre Grans Cròniques
- Escrites al segle XIII:
- Crònica de Jaume I o Llibre dels fets (1274)
- Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (1288)
- Escrites al segle XIV:
- Crònica de Ramon Muntaner (1325)
- Crònica de Pere el Cerimoniós (1386)
