Conjunt de Sant Climent de Taüll: Anàlisi i Context Històric

Autor: Mestre de Taüll i taller

Cronologia: Església consagrada el 1123

Tècnica: Fresc i tremp sobre murs

Estil: Romànic

Tema: Bíblic

Localització: MNAC

Es creu que l'anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris d'Itàlia i, quan van arribar a Catalunya, van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-oest del temple hi ha la data de consagració de l'església, 1123, per Sant Ramon (bisbe de Barbastre). El mural va ser adquirit per la Junta de Museus de la Ciutat de Barcelona entre el 1919 i 1923 i va ser arrencat del lloc original per poder-lo preservar. L'extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer mitjançant strappo, una tècnica que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc sense el morter de la preparació.

El conjunt està dividit en tres parts o registres superposats: la part superior representa el cel, la intermèdia es refereix a l'església i la part inferior representa el món terrenal. Un element important és la simetria compositiva que podem observar en la figura de Crist. El rostre es converteix en el paradigma del concepte i estructuració geomètrica dels cossos dels personatges. La simetria només es trenca en les mans de Crist. Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un antinaturalisme reforçat per l'hieratisme i la frontalitat de les figures, que imposa respecte i autoritat (imatge de Crist), i per l'ús de les franges cromàtiques horitzontals al fons, una visió atemporal de l'escena. El naturalisme es trenca amb l'intent de volumetria que l'artista fa creant els cercles vermells a les galtes i els plecs dels vestits. Utilització de perspectiva jeràrquica amb la qual l'autor aconsegueix representar en grans dimensions a Crist en Majestat, respecte als altres personatges, dominant tota l'escena. Ús de la línia negra que delimita totes les figures i afavoreix la claredat compositiva. Utilització de colors purs i intensos aplicats de manera plena. Destaca la presència important del color blau obtingut a partir de l'aerinita, un mineral valuós i car que es troba als Pirineus.

El conjunt iconogràfic mostra una representació de la teofania, manifestació de la divinitat de Déu, basat en el text de la segona parusia, de la segona vinguda de Crist al món. A la part superior hi ha la imatge de Maiestas Domini, el Crist jutge, de cos sencer inscrit en una màndorla en forma d'ametlla, assegut sobre un arc del cel amb la terra als peus, beneint amb la mà dreta i l'esquerra aguanta el llibre amb frases llatines, que simbolitza que és l'inici i la fi de tot. Al voltant hi ha la representació dels quatre evangelistes, representats com a àngels. Als dos extrems de la composició hi ha un àngel serafí. Sota la imatge hi ha la Verge Maria que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan. A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini i la imatge de l'Agnus Dei, l'anell místic dels set ulls, el poder il·limitat de Crist.