Conjunt de Sant Climent de Taüll: Art Romànic Català
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Conjunt de Sant Climent de Taüll
Autor: Mestre de Taüll i Taller
Cronologia: Consagració de l'Església (1123)
Tècnica: Fresc i Tremp sobre Murs
Estil: Romànic
Tema: Bíblic
Localització: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Obres de la Mateixa Època
- Frescos de Santa Maria de Taüll
- Frescos de Sant Isidoro de Lleó
Context Històric i Artístic
Es creu que l'anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris d'Itàlia. Quan van arribar a Catalunya, van ser contractats per realitzar aquestes pintures. Al fust de la primera columna nord-est del temple, hi ha la sala de consagració de l'església, datada el 1123 per Sant Ramon (bisbe de Barbastre).
El mural va ser adquirit per la Junta de Museus de la Ciutat de Barcelona. Entre el 1919 i el 1923, va ser arrencat del seu lloc original per poder-lo preservar. L'extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer mitjançant la tècnica del strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc sense la preparació.
Descripció Formal i Estilística
El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats:
- La part superior representa el cel.
- L'intermedi representa l'Església.
- La part inferior representa el món terrenal.
Un element important és la simetria compositiva que podem observar en la figura de Crist. El rostre es converteix en el paradigma del concepte i l'estructuració geomètrica dels cossos dels personatges. La simetria només es trenca en les mans de Crist.
Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un antinaturisme reforçat per l'hieratisme i la frontalitat de les figures, que imposa respecte i autoritat (especialment en la imatge de Crist). L'ús de franges cromàtiques horitzontals al fons contribueix a una visió atemporal de l'escena.
El naturalisme es trenca amb l'intent de volumetria que l'artista fa, creant grans dimensions per al Crist en Majestat respecte als altres personatges, dominant així l'escena. S'observa l'ús de la línia negra que delimita totes les figures i afavoreix la claredat compositiva.
Hi ha una utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana. Destaca la presència important del color blau, obtingut a partir de l'azurita (mineral blavós i car que es troba als Pirineus).
Temàtica i Iconografia
El conjunt iconogràfic mostra una representació de la Teofania (manifestació de la divinitat de Déu), basat en el text de la Segona Parusia, que tracta de la segona vinguda de Crist al món.
A la part superior, hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge, de cos sencer, inscrit en una màndola en forma d'ametlla. Està assegut sobre un arc del cel amb la terra als peus, beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra aguanta el llibre amb frases llatines, que simbolitza que és l'inici i el fi de tot.
Al voltant, hi ha la representació dels quatre evangelistes, representats com a àngels. Als dos extrems de la composició, hi ha un àngel serafí.
Sota la imatge, hi ha la Verge Maria que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan.
A la part superior de la volta, hi ha la representació de la Dextera Domini i la imatge de l'Agnus Dei (l'anyell dels set ulls), per donar poder il·limitat a Crist.