Conques Hidrogràfiques i Recursos Hídrics: Gestió Sostenible

Conques Hidrogràfiques i Recursos Hídrics

L’aigua que es filtra per la pluja o la fosa de la neu va formant els aqüífers.

Conca Hidrogràfica

Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un riu.

El Cabal Fluvial i el Règim Fluvial

El cabal fluvial (quantitat d’aigua) i el règim fluvial (regular o irregular) depenen de l’aigua que rep la conca del riu durant l’any. A Espanya, tret del Nord, el règim fluvial és irregular, amb crescudes en èpoques de pluja i desglaç i amb estiatges severs.

Recursos Hídrics i la seva Gestió

Les confederacions hidrogràfiques gestionen els recursos hídrics, i normalment aquestes no es corresponen amb la divisió de les Comunitats Autònomes, cosa que afegeix complexitat a la gestió. A Espanya, els recursos hídrics són superiors a la demanda, però la diferència és petita i la repartició desigual. Els recursos hídrics són importants a les confederacions del Nord.

Les Demandes d’Aigua

• Per a ús agrícola i ramader: >80% de l’aigua disponible. Aquesta demanda va en augment donada l’extensió del regadiu, que millora el nivell de vida dels agricultors. Aquest ús genera una sèrie de problemes per a la sostenibilitat del recurs hídric: contaminació per ús d’adobs químics, pesticides i purins. Actualment hi ha una prohibició de productes molt contaminants. Els agricultors reben ajuts per transformar el reg per aspersió o degoteig en comptes de reg per inundació. També és important el bon manteniment dels canals de reg. A les hortes mediterrànies es recorre als cabals subterranis (per bombeig).
• Per a ús urbà i industrial: Demanda inferior a la de l'ús agrari. La indústria també en necessita, sobretot per a la refrigeració de la maquinària. Per a ús domèstic s’exigeix qualitat per potabilitat. La despesa per persona i dia a Espanya és de 200 litres (més a l’estiu). Hi ha importants restriccions en èpoques de sequera. Hi ha problemes pel creixement d’urbanitzacions al litoral i complexos turístics (a l’estiu és quan hi ha menys aigua). En els darrers anys hi ha hagut problemes de contaminació de les aigües dels rius (abocaments industrials i urbans), tot i certa millora degut a un control més estricte i l’obligació d’instal·lació de depuradores. També es reutilitza aigua no potable per reg i neteja de zones urbanes.

Política de Transvasaments

Degut a la desigual distribució de recursos hídrics, es planteja l’opció de transvasar aigua. Moltes ciutats com Barcelona, Madrid, etc., depenen de petits transvasaments. Els grans transvasaments plantegen molts problemes: obres d’enginyeria i bombeig molt costosos. A més, la cessió de part del cabal d’un riu pot afectar els aqüífers i provocar canvis en l’aportació de sediments. De moment s’ha abandonat el transvasament de l’Ebre cap a terres de llevant i el sud peninsular.

Dessalinització de l’Aigua del Mar

És una solució molt cara i de gran despesa energètica. La tecnologia està millorant i podria tenir futur. N’hi ha a les Canàries, Almeria i al Prat de Llobregat (Barcelona).

Recuperació dels Aqüífers

Les aigües subterrànies (la renovació pot requerir milers d’anys) s’exploten per mitjà de pous i bombeig. És un mètode molt utilitzat a les terres mediterrànies per regar hortes o en zones on no es disposa d’altres recursos hídrics (zones d’Andalusia o Castella). S’ha disminuït molt el nivell i han provocat la dessecació de llacunes i zones palustres (zones humides...). Al litoral, el risc és la salinització. Hi ha perforacions de fins a 600 m que provoquen la salinització dels aqüífers i, per tant, dels sòls i de la seva fertilitat. L’urbanització, l’agricultura i la ramaderia, la filtració d’aigües residuals, purins i productes químics malmeten la qualitat de les aigües subterrànies.

Plans de Sanejament dels Rius

A Espanya s’estan aplicant plans per netejar els rius. Això implica controlar els abocaments industrials i urbans i instal·lar depuradores (riu Besòs).